A la vall de Bonabé, a 1.400m d’altitud als Pallars Sobirà, hi trobem molt ben desenvolupat un hàbitat protegit: les fonts petrificants formadores de pedra tosca. Tot i que es localitza al costat d’una pista forestal d’accés fàcil, molt a prop del refugi del Fornet, es situa dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i per tant, en una àrea protegida.
Les aigües que baixen del Pic des Miques, molt riques en carbonat de calci (aigües dures), regalimen per un vessant molt pronunciat, d’uns quants metres d’ample, a l’arribar al prat de l’Escala Alta; formant un tapís dens de molses que creixen alimentant-se d’aquesta aigua.
Al llarg del temps, l’aigua que circula per les molses, en contacte amb l’aire, va fent precipitar el carbonat càlcic acumulant-se en una crosta dura. Amb els anys, acaba formant pedra tosca.
La font de la Tosca de la vall de Bonabé està tallada, a mitja alçada, per un camí antic i un mur que feia drenar l’aigua vessant enllà. El pas de persones i de bestiar pel camí debilitava el mur, provocava una separació de les comunitats de molses i plantes, modificava el curs natural de l’aigua (deixant eixuta una part del vessant on es podria desenvolupar l’hàbitat) i posava en perill la viabilitat de l’hàbitat al futur.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha protegit la font de la Tosca gràcies al projecte LIFE RESQUE ALPYR, en coordinació amb la Universitat de Barcelona. S’ha modificat el curs del camí actual i s’han instal·lat passeres de fusta que permeten apreciar la singularitat de l’espai sense causar cap alteració a l’hàbitat. A més, ara s’evita l’entrada d’animals de mida gran i de persones a l’espai mitjançant tancats de fusta. Totes elles són actuacions respectuoses amb l’ambient i d’acord amb les polítiques del Parc. Properament s’instal·larà un panell informatiu pels visitants, on s’explicaran les actuacions realitzades i la singularitat del lloc i les seves espècies més característiques. L’equip de botànics de la Universitat de Barcelona s’encarrega de realitzar el seguiment biològic en l’antic camí, per detectar si es recupera la coberta de molses i l’acumulació de tosca gràcies a la protecció física de l’indret.
