PEIXOS INVASORS, ESTANYS ALTERATS

La pesca als estanys d’alta muntanya: una activitat tradicional esdevinguda un problema de conservació.

Al Pirineu, hi ha hagut un procés d’introducció i explotació històrica que es remunta fins als segles XIV-XV i que afecta aproximadament un 25% dels estanys. Aquestes introduccions històriques empraven truita autòctona dels rius propers. A partir de la segona meitat del segle XX, hi va haver un increment significatiu de les introduccions, sobretot de grans quantitats de juvenils de diferents espècies procedents de piscifactories locals. Aquestes pràctiques modernes han implicat un increment de la proporció d’estanys d’alta muntanya amb peixos que ha arribat al 40-90% segons la zona.

Actualment, un 32% dels estanys del SCI Pallars i 75% del SCI Aigüestortes tenen poblacions estables de peixos. Els salmònids introduïts al Pirineu són la truita comuna (Salmo trutta), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i la truita de rierol (Salvelinus fontinalis). El veró europeu (Phoxinu spp.), un petit ciprínid, ha estat també introduït en molts estanys del Pirineu, tot i que en aquest cas la seva presència es deu al seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

Als Alps italians, els peixos introduïts són presents al 89% dels estanys del Parc Natural Mont Avic i al 35% dels del Parc Nacional Gran Paradiso. Les espècies introduïdes a Mont Avic són la truita alpina (Salvelinus alpinus), el veró europeu (Phoxinu ssp), el Telestes multicellus, la truita comuna (Salmo trutta) i la truita irisada (Oncorhynchus mykiss), mentre que al Parc Nacional Gran Paradiso són la truita de rierol (Salvelinus fontinalis) i  la truita comuna (Salmo trutta).

Les preferències d’hàbitat d’aquests peixos s’encavalquen totalment o parcialment amb les de les espècies objectiu del projecte (Calotriton asper, Alytes obstetricans, Rana temporaria, Galemys pyrenaicus), que passen tota (amfibis) o part (G. pyrenaicus) de la seva vida en estanys i basses per a la seva reproducció, estadi larval, alimentació, etc. Aquest encavalcament sovint produeix un patró d’exclusió en què les espècies objectiu s’acaben extingint (per depredació directa) o són desplaçades (efecte fugida dels depredadors) pels peixos. Aquests peixos introduïts també generen conseqüències sobre els insectívors terrestres que depenen dels estanys per a la seva alimentació, com és el cas dels ratpenats (R. hipposideros, B. barbastellus, M. myotis, M. blythii, M. bachsteini, N. lasiopterusand P. macrobullaris). Per tots aquests motius, la introducció de peixos és una de les principals amenaces per a aquestes espècies objectiu als estanys d’alta muntanya.

Truita comuna

Salmo trutta
Al·lòctona | Introduïdes als estanys

X

Truita comuna

Salmo trutta (Linnaeus, 1758)

Origen: Al·lòctona

Habitat: Introduïdes als estanys

A banda de la truita comuna autòctona dels rius de muntanya, als estanys també s’han introduït varietats centreeuropees de truita de riu perquè ja estaven adaptades a reproduir-se en piscifactories.

Truita de rierol

Salvelinus fontinalis
Al·lòctona | Introduïdes als estanys

X

Truita de rierol

Salvelinus fontinalis (Mitchill, 1814)

Origen: Al·lòctona

Habitat: Introduïdes als estanys

És una espècie originària de l’est d’Amèrica del Nord. Viu originàriament en rius i llacs d’aigües molt fredes, fet que permet que s’adapti molt bé als estanys del Pirineu. Actualment, s’ha introduït a tots els continents.

Truita irisada

Oncorhynchus mykiss
Al·lòctona | Introduïdes als estanys

X

Truita irisada

Oncorhynchus mykiss (Walbaum, 1792)

Origen: Al·lòctona

Habitat: Introduïdes als estanys

És una espècie originària de la conca nord del Pacífic. Com passa amb la truita comuna, és una de les 100 espècies més invasores del món. S’utilitza per a repoblacions des de finals del segle XIX. Hi ha diferents subespècies adaptades a viure al mar, rius i llacs.

Veró

Phoxinus spp.
Al·lòctona | Introduïdes als estanys

X

Veró

Phoxinus spp. (Rafinesque, 1820)

Origen: Al·lòctona

Habitat: Introduïdes als estanys

Els verons del gènere Phoxinus són petits ciprínids de menys de 12 cm de longitud introduïts a molts estanys del Pirineu i alguns dels Alps italians. La seva presència es relaciona amb el seu ús com a esquer viu per a pescar. Els verons tenen un comportament gregari i competeixen amb la truita, ja que tenen la mateixa dieta.

Tots els verons europeus s’identificaven anteriorment com a Phoxinus phoxinus (Linnaeus, 1758), però des de l’any 2007 altres autors n’han descrit noves espècies.

Veró de la Garona

Phoxinus dragarum
Al·lòctona | Introduïdes als estanys

X

Veró de la Garona

Phoxinus dragarum ((naua espècia))

Origen: Al·lòctona

Habitat: Introduïdes als estanys

El Phoxinusdragarum és l’única espècie de veró detectada als estanys d’alta muntanya del Pirineu, concretament al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquesta espècie també s’ha detectat a rius catalans i a la Garona francesa.

Veró del Danubi

Phoxinus csikii
Al·lòctona | Introduïdes als estanys

X

Veró del Danubi

Phoxinus csikii (Hankó, 1922)

Origen: Al·lòctona

Habitat: Introduïdes als estanys

S’ha trobat P. csikii als estanys d’alta muntanya dels Alps italians.

Veró del Languedoc

Phoxinus septimaniae
Al·lòctona | Introduïdes als estanys

X

Veró del Languedoc

Phoxinus septimaniae (Kottelat, 2007)

Origen: Al·lòctona

Habitat: Introduïdes als estanys

S’ha trobat P. septimaniaeals estanys d’alta muntanya dels Alps italians.