RESTAURACIÓ D’ECOSISTEMES AQUÀTICS EN ÀREES PROTEGIDES DELS ALPS I EL PIRINEU

El projecte

LIFE RESQUE ALPYR és un projecte LIFE Naturalesa i Biodiversitat que té com a objectiu la recuperació d’hàbitats aquàtics de muntanya mitjançant la millora de la conservació de diversos hàbitats i espècies objectiu a quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia).

El projecte està cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna a àrees protegides integrades dins de la xarxa europea Natura 2000.

Hàbitats i espècies

Els hàbitats objectiu inclouen onze hàbitats aquàtics o semiaquàtics, dels quals cinc són prioritaris: estanys d’alta muntanya (HCIs 3110 i 3130); prats, feners i landes humits alpins o subalpins (HCIs 4020*, 6230*, 6410 i 6520); molleres (HCis 7110*, 7140, 7230 i 91D0*), i fonts carbonatades (HCi 7220*).

Les espècies objectiu inclouen amfibis autòctons dels Alps i el Pirineu (Rana temporaria) o del Pirineu (Euproctus asper, Alytes obstetricans), el mamífer semiaquàtic Galemys pyrenaicus que viu en rierols i estanys i set espècies de ratpenats insectívors, alguns dels quals presents al Pirineu i els Alps (Barbastella barbastellus, Myotis myotis i Plecotus macrobullaris) i d’altres únicament al Pirineu (Rhinolophus hipposideros, Myotis blythii, Myotis bachsteinii, Nyctalyus lasiopterus).

La distribució dels hàbitats i de la majoria de les espècies objectiu és molt fragmentada, amb presència només en petites àrees del conjunt de la regió biogeogràfica alpina europea, i està afectada per la pressió humana.

Objectius del projecte

  1. Restauració de la composició d’espècies, de la funció ecològica i de l’estructura de les metapoblacions d’amfibis (Rana temporaria, Calotriton asper, Alytes obstetricans) d’estanys d’alta muntanya en quatre espais Natura 2000 del Pirineu i els Alps, amb el restabliment de noves poblacions gràcies a l’erradicació de peixos.
  2. Millora de l’estat de conservació d’insectívors terrestres i semiaquàtics (Rhinolophus hipposideros, Plecotus macrobullaris, Barbastella barbastellus, Myotis blythii, Myotis bachsteinii, Nyctalyus lasiopterus, Myotis myotis i Galemys pyrenaicus) mitjançant l’erradicació de peixos invasors a estanys d’alta muntanya.
  3. Millora de l’estat tròfic dels estanys d’alta muntanya per l’exclusió de la ramaderia intensiva i l’erradicació del veró.
  4. Protecció i millora de molleres, fonts, estanys i landes humits per l’exclusió del bestiar i la restauració activa.
  5. Protecció i recuperació de molleres amenaçades mitjançant la gestió forestal.
  6. Restauració de prats de dall humits recuperant la sega tradicional.

Aquests objectius de conservació es desenvoluparan en quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia): SCIs Aigüestortes, Alt Pallars, Parco Nazionale Gran Paradiso i Parco Naturale Mont Avic.

La informació de base necessària per a l’execució de les accions de conservació s’obtindrà gràcies a les accions preparatòries. A més, es desenvoluparan accions de seguiment durant tot el projecte per avaluar adequadament l’èxit de les accions de conservació i es desplegarà una estratègia de disseminació i divulgació per arribar al conjunt d’agents implicats i al públic general.

Principals amenaces

Presència i proliferació de peixos invasors (salmònids i ciprínids)

La introducció de truites i verons a la majoria d’estanys d’alta muntanya ha provocat la desaparició dels amfibis i invertebrats autòctons a escala local i paisatgística, i ha afectat indirectament també els mamífers i altres espècies terrestres que s’alimenten d’insectes aquàtics, com els ratpenats. Els verons poden produir també una forta eutrofització dels estanys, cosa que comporta una dràstica degradació de l’hàbitat.

Trepig i sobrepastura per part de la ramaderia

L’accés massiu de bestiar als hàbitats aquàtics pot provocar un excés de nutrients per l’orina i femtes dels animals i afectar l’estat ecològic dels estanys i molleres per eutrofització. El trepig i obstrucció de les molleres produït per la sobrepastura genera també pertorbacions a l’ecosistema.

Reforestació de les molleres

El creixement d’arbres als prats subalpins i la reforestació de les molleres genera un descens del nivell freàtic i compromet la conservació a llarg termini d’aquests hàbitats.

Abandonament d’usos tradicionals com la sega

Els prats de dall humits són un punt calent de biodiversitat, però estan en regressió per l’abandonament de les terres a les regions europees de muntanya, cosa que implica la reducció de la superfície dels prats de fenc i la seva biodiversitat associada (plantes, ocells, pol·linitzadors, comunitats d’artròpodes del sòl…).