LIFE RESQUE ALPYR és un projecte LIFE Naturalesa i Biodiversitat que té com a objectiu la recuperació d’hàbitats aquàtics de muntanya mitjançant la millora de la conservació de diversos hàbitats i espècies objectiu a quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia).
El projecte està cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna a àrees protegides integrades dins de la xarxa europea Natura 2000.
Hàbitats i espècies
Els hàbitats objectiu inclouen onze hàbitats aquàtics o semiaquàtics, dels quals cinc són prioritaris: estanys d’alta muntanya (HCIs 3110 i 3130); prats, feners i landes humits alpins o subalpins (HCIs 4020*, 6230*, 6410 i 6520); molleres (HCis 7110*, 7140, 7230 i 91D0*), i fonts carbonatades (HCi 7220*).
Les espècies objectiu inclouen amfibis autòctons dels Alps i el Pirineu (Rana temporaria) o del Pirineu (Euproctus asper, Alytes obstetricans), el mamífer semiaquàtic Galemys pyrenaicus que viu en rierols i estanys i set espècies de ratpenats insectívors, alguns dels quals presents al Pirineu i els Alps (Barbastella barbastellus, Myotis myotis i Plecotus macrobullaris) i d’altres únicament al Pirineu (Rhinolophus hipposideros, Myotis blythii, Myotis bachsteinii, Nyctalyus lasiopterus).
La distribució dels hàbitats i de la majoria de les espècies objectiu és molt fragmentada, amb presència només en petites àrees del conjunt de la regió biogeogràfica alpina europea, i està afectada per la pressió humana.
Objectius del projecte
- Restauració de la composició d’espècies, de la funció ecològica i de l’estructura de les metapoblacions d’amfibis (Rana temporaria, Calotriton asper, Alytes obstetricans) d’estanys d’alta muntanya en quatre espais Natura 2000 del Pirineu i els Alps, amb el restabliment de noves poblacions gràcies a l’erradicació de peixos.
- Millora de l’estat de conservació d’insectívors terrestres i semiaquàtics (Rhinolophus hipposideros, Plecotus macrobullaris, Barbastella barbastellus, Myotis blythii, Myotis bachsteinii, Nyctalyus lasiopterus, Myotis myotis i Galemys pyrenaicus) mitjançant l’erradicació de peixos invasors a estanys d’alta muntanya.
- Millora de l’estat tròfic dels estanys d’alta muntanya per l’exclusió de la ramaderia intensiva i l’erradicació del veró.
- Protecció i millora de molleres, fonts, estanys i landes humits per l’exclusió del bestiar i la restauració activa.
- Protecció i recuperació de molleres amenaçades mitjançant la gestió forestal.
- Restauració de prats de dall humits recuperant la sega tradicional.
Aquests objectius de conservació es desenvoluparan en quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia): SCIs Aigüestortes, Alt Pallars, Parco Nazionale Gran Paradiso i Parco Naturale Mont Avic.
La informació de base necessària per a l’execució de les accions de conservació s’obtindrà gràcies a les accions preparatòries. A més, es desenvoluparan accions de seguiment durant tot el projecte per avaluar adequadament l’èxit de les accions de conservació i es desplegarà una estratègia de disseminació i divulgació per arribar al conjunt d’agents implicats i al públic general.
Principals amenaces
Presència i proliferació de peixos invasors (salmònids i ciprínids)
La introducció de truites i verons a la majoria d’estanys d’alta muntanya ha provocat la desaparició dels amfibis i invertebrats autòctons a escala local i paisatgística, i ha afectat indirectament també els mamífers i altres espècies terrestres que s’alimenten d’insectes aquàtics, com els ratpenats. Els verons poden produir també una forta eutrofització dels estanys, cosa que comporta una dràstica degradació de l’hàbitat.
Trepig i sobrepastura per part de la ramaderia
L’accés massiu de bestiar als hàbitats aquàtics pot provocar un excés de nutrients per l’orina i femtes dels animals i afectar l’estat ecològic dels estanys i molleres per eutrofització. El trepig i obstrucció de les molleres produït per la sobrepastura genera també pertorbacions a l’ecosistema.
Reforestació de les molleres
El creixement d’arbres als prats subalpins i la reforestació de les molleres genera un descens del nivell freàtic i compromet la conservació a llarg termini d’aquests hàbitats.
Abandonament d’usos tradicionals com la sega
Els prats de dall humits són un punt calent de biodiversitat, però estan en regressió per l’abandonament de les terres a les regions europees de muntanya, cosa que implica la reducció de la superfície dels prats de fenc i la seva biodiversitat associada (plantes, ocells, pol·linitzadors, comunitats d’artròpodes del sòl…).
