Els estanys d’alta muntanya sovint es perceben com espais naturals intactes, allunyats de la pressió humana i aparentment inalterats. Però aquesta imatge idíl·lica no sempre es correspon amb la realitat. Fins i tot en aquests ecosistemes remots, l’activitat humana ha deixat una empremta sobre la biodiversitat.
Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, el projecte LIFE RESQUE ALPYR posa el focus en un dels grans reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics de muntanya: la pèrdua de biodiversitat provocada per la introducció de peixos en estanys on originalment no n’hi havia.
Els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya són reservoris de biodiversitat molt valuosos. Malgrat les condicions ambientals extremes, acullen comunitats biològiques altament especialitzades, adaptades a aigües fredes, pobres en nutrients i sotmeses a una forta estacionalitat. Precisament aquesta especialització els fa també especialment vulnerables a qualsevol alteració.
Una de les transformacions més significatives ha estat la introducció de peixos amb finalitats principalment recreatives. El procés es va iniciar fa segles amb la translocació de truita autòctona des de rius propers, però es va intensificar durant la segona meitat del segle XX amb la introducció d’altres espècies no autòctones com el veró, utilitzat com a esquer viu en la pesca esportiva
L’impacte ecològic d’aquestes introduccions va molt més enllà de la simple presència d’una nova espècie.
Els peixos depreden intensament sobre larves d’insectes, invertebrats aquàtics i amfibis, alterant la xarxa tròfica i modificant el funcionament de tot l’ecosistema. Les conseqüències inclouen la proliferació d’algues, una reducció de l’oxigenació i transparència de l’aigua i la desaparició d’espècies pròpies d’aquests hàbitats.
Però els efectes no es limiten al medi aquàtic. Moltes espècies terrestres depenen dels insectes emergents dels estanys com a recurs alimentari, de manera que aquests desequilibris poden afectar també aus, ratpenats o petits mamífers.
Davant aquest escenari, la restauració ecològica esdevé una eina clau
El projecte LIFE RESQUE ALPYR, coordinat pel CEAB-CSIC, treballa en la recuperació d’aquests ecosistemes als Pirineus i als Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts i el seguiment de la recolonització per part de la fauna autòctona.
Es tracta d’un procés lent i tècnicament complex. Segons el tipus d’espècie introduïda i les característiques de l’estany, la restauració pot requerir diversos anys de treball continuat sobre el terreny.
Per avaluar la recuperació de la biodiversitat, els equips científics combinen tècniques clàssiques de seguiment amb eines moleculars avançades com l’ADN ambiental (ADNe). Aquesta tecnologia permet detectar la presència d’espècies a partir dels fragments de material genètic que deixen a l’aigua, sense necessitat d’observar-les directament.
A més, l’anàlisi de sediments acumulats al fons dels llacs ofereix una perspectiva històrica excepcional. Aquest registre natural permet reconstruir com era la biodiversitat abans de les alteracions humanes i entendre millor fins a quin punt els ecosistemes actuals s’han allunyat del seu estat original.
Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, la investigadora principal del projecte, Teresa Buchaca, explica en aquest vídeo per què conservar la biodiversitat aquàtica d’alta muntanya és essencial per preservar l’equilibri ecològic d’aquests ecosistemes únics.
