Molts estanys d’alta muntanya originalment no tenien peixos. Tanmateix, en les darreres dècades s’han introduït peixos als estanys per a la pesca recreativa. Això ha tingut conseqüències inesperades per a l’ecosistema, afectant no només la vida aquàtica sinó també els animals terrestres.
Els insectes que habiten als estanys sovint es troben en estadis larvaris, posteriorment fan la metamorfosi i emergeixen com a adults voladors. A terra són una font vital d’aliment per a molts animals terrestres que viuen al voltant dels estanys.
Els peixos depreden intensament les larves d’insectes, reduint el nombre d’insectes que aconsegueixen sortir de l’aigua. Això podria revertir en menys aliment per als insectívors, com ara aranyes, escarabats depredadors i centpeus que viuen al voltant d’aquests estanys.
Com a part del projecte LIFE RESQUE ALPYR, vam estudiar 12 estanys d’alta muntanya als Alps italians occidentals. Quatre estanys sense peixos, quatre en que s’estaven eliminant els peixos i quatre que encara tenien poblacions establertes de peixos. Vam col·locar paranys a prop de la riba de l’estany i més lluny per capturar invertebrats que habiten al sòl, i també vam mostrejar larves d’insectes per avaluar la disponibilitat de preses, és a dir, els insectes emergents.

Què vam trobar?
En comparació amb els estanys amb peixos, els estanys sense peixos tenien molts més insectes aquàtics emergents, el que confirma que els peixos redueixen de forma important l’aliment per als animals terrestres. També vam trobar més depredadors que habiten al sòl a prop de la línia de costa de l’estany, cosa que suggereix la seva preferència d’hàbitat i la importància dels insectes de l’estany com a font d’aliment.
Curiosament, no vam observar grans diferències en el nombre de depredadors que habiten al sòl entre els estanys amb i sense peixos. Això suggereix que, si bé els insectes aquàtics juguen un paper en la formació de les comunitats terrestres properes, altres factors també poden influir en l’abundància de depredadors, i que es necessiten més estanys en estudis futurs per obtenir una imatge clara d’aquesta relació.
Encara que es necessita més investigació per comprendre completament l’impacte dels peixos introduïts en els depredadors que habiten al sòl, el nostre estudi posa de relleu la important connexió entre l’estany i els ecosistemes terrestres circumdants. Els canvis en un ambient sovint desencadenen respostes en l’altre, i comprendre aquestes relacions és essencial per dissenyar estratègies de conservació efectives per aquestes àrees d’alta muntanya.
Aquesta notícia deriva del Projecte de Grau de Màster en Biologia (2025) de Gea Lukšić (Departament de Biologia, Universitat de Lund), realitzat sota l’assessorament i supervisió de Rocco Tiberti i Lucia Bello (Departament de Biologia, Ecologia i Ciències de la Terra (DiBEST), Universitat de Calàbria) i d’Anders Persson, Departament de Biologia (Universitat de Lund).



