Marcats per la neu
El règim hidrològic ve determinat per la neu i, per tant, el cabal varia molt segons l’estació. Arriba al seu màxim a la primavera, quan el desglaç pot provocar crescudes sobtades.
Les aigües són poc mineralitzades, molt sovint àcides i fredes, amb temperatures que varien des de sota zero fins als 16ºC de mitjana diària al llarg de l’any
El límit del bosc
Podem distingir-hi dos trams: per sobre el límit del bosc, amb aigües ràpides i molt diluïdes, i per sota el límit del bosc, amb un major transport de matèria orgànica i biodiversitat.
Foto: R. Sánchez
Tram de riu per sota el límit del bosc. A la base de la cadena alimentària, les fulles dels arbres són tant o més importants que les algues que creixen al llit del riu. Això fa que hi hagi una major diversitat d’organismes que als trams per sobre el límit del bosc.
La llúdriga és el gran depredador dels ambients aquàtics d’aigües netes i ben oxigenades com les d’alta muntanya. S’alimenta de peixos però també d’ocells, amfibis, insectes, crustacis i fins i tot de petits mamífers.
A principis d’estiu puja als estanys a alimentar-se d’amfibis.
L’almesquera és una espècie ben adaptada a la vida aquàtica. Té un origen molt antic i es caracteritza per la seva trompa sensible, que li permet localitzar les petites preses de les que s’alimenta com ara invertebrats aquàtics.
És un endemisme del nord-oest de la Península Ibèrica i dels Pirineus.
La truita comuna és l’espècie autòctona més característica dels rius pirinencs. Els remunta fins als ressalts de l’erosió glacial, que fan de barrera i han evitat la colonització natural dels trams més alts de rius i estanys. S’alimenta d’invertebrats aquàtics.
Qui és menjat per qui?
Riscos per a la conservació
Entre les principals amenaces per a les espècies que viuen als rius hi ha:
- La pol∙lució de les aigües.
- La fragmentació de l’hàbitat degut a la construcció de preses.
- La introducció d’espècies exòtiques que ha anat augmentant amb la globalització.
- L’increment global de temperatura que pot fer desparèixer espècies adaptades a viure en aigües molt fredes..
Foto: M. Ventura
