Avui és el Dia Internacional d’Apreciació dels Ratpents. Amb més de 1.440 especies a tot el món, els ratpenats són veritables exemples de la biodiversitat entre els mamífers. Aproximadament el 20% de totes les espècies de mamífers són ratpenats. L’ordre dels quiròpters, nom d’origen grec que significa mans alades (keir = mà, pteron = ala) agrupa totes les espècies de ratpenats.

Els ratpenats es distribueixen per la major part del planeta, excepte els pols. Són presents ja sigui als continents ja sigui a les illes allunyades de la terra ferma. Poden viure des de les serralades de les muntanyes fins als oasis dels deserts, des de les regions tropicals fins a les boreals. Es poden refugiar tant a les coves com als forats i a les clivelles dels arbres, a les esquerdes de les roques, en edificacions o enmig de la frondositat de la vegetació, fins i tot n’hi ha que s’amaguen entre els còdols dels marges dels rius.

A diferència de les aus, els quiròpters volen amb les mans mentre que els ocells ho fan amb els braços. Són els únics mamífers voladors. Les extremitats anteriors dels quiròpters han evolucionat seleccionant dits i avantbraços llargs. Les estructures òssies que veiem a les ales són els dits de la mà i permeten sustentar una membrana fina i nua anomenada patagi, la qual té fibres musculars i molts vasos sanguinis. La vida aèria dels quiròpters ha conduït a seleccionar diverses adaptacions relacionades amb el vol. Tal i com succeeix amb les aus, els ratpenats tenen una musculatura pectoral molt desenvolupada que els permet moure les ales i fer un vol batut. Però aquesta musculatura necessita una estructura òssia rígida d’ancoratge. Aquesta és l’estèrnum, que també està força desenvolupat i en moltes espècies té forma de quilla. La mida dels ratpenats varia força segons l’espècie.

Els ratpenats presenten altres adaptacions al vol, que si bé no són tan evidents com les ales, són també importants per poder volar. La majoria d’espècies sols tenen una cria, característica que permet major maniobrabilitat a les femelles gestants, la qual cosa, de retruc, augmenta la probabilitat de supervivència.

Els desplaçaments estacionals dels ratpenats poden ser molt variables d’una espècie a l’altra o fins i tot entre poblacions d’una mateixa espècie. Algunes poden fer llargs desplaçaments estacionals que en alguns casos superen els mil quilòmetres de recorregut. Aquest és el cas del ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri), molt abundant en els boscos dels Pirineus.

A Catalunya les migracions més conegudes són les del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), espècie que vola relativament ràpid la qual pot realitzar desplaçaments estacionals superiors als 300 km de recorregut.

Un altre aspecte interessant de la biologia dels quiròpters és la seva longevitat. Aquesta és més llarga respecte de la que els pertocaria per la seva mida corporal.

Els quiròpters exploten un ampli espectre de recursos alimentaris que comprèn des dels que mengen fruita fins als mítics vampirs. Hi ha ratpenats que mengen granotes, ocells, peixos, petits rèptils, escorpins o fins i tot carronya. Un altre tipus de dieta és la nectarívora, que correspon a l’alimentació a partir del nèctar i el pol·len de les flors. Els ratpenats que tenen aquest règim alimentari contribueixen a pol·linitzar un gran nombre de plantes.

Fins i tot hi ha espècies de plantes la pol·linització de les quals és molt especialitzada i depenen de certes espècies de quiròpters. No obstant això, la majoria de les espècies (el 70 % ) de ratpenats mengen insectes.

Tenen la capacitat d’emetre ultrasons per orientar-se, per comunicar-se entre ells i també per localitzar i caçar preses.

Els crits emesos per comunicar-se entre ratpenats, o també anomenats crits socials, són utilitzats entre mare i fill en les colònies de cria, per aparellar-se, per marcar territori o bé per defensar-se quan se senten agredits. El procés pel qual els animals localitzen objectes que no poden veure o tocar gràcies a l’emissió de senyals acústics i a l’anàlisi dels seus ecos rep el nom d’ecolocalització. Els crits ultrasònics són produïts per les cordes vocals. Els ultrasons emesos pateixen una reflexió quan troben obstacles i els ecos són captats de nou pels ratpenats emissors. L’ecolocalització permet mesurar la distància que hi ha entre l’emissor i l’obstacle, però també possibilita calcular la velocitat relativa de la presa, ja que normalment ni el ratpenat ni la presa estan quiets. Les ratapinyades també l’utilitzen per rebre informació sobre la forma, la mida i la textura de la superfície de l’objecte que tenen davant seu.

Malgrat les creences populars, els rat-penats no són cecs. Tenen ulls que els permeten, quan hi ha llum suficient, percebre el món en blanc i negre.                                                     

Seguiment de 7 espècies de ratpenats

Una de les novetats d’aquest nou LIFE respecte l’anterior, és l’estudi d’algunes espècies de ratpenats. Els ratpenats estudiats són insectívors que s’alimenten de grans quantitats d’insectes i que habitualment cacen al voltant del estanys.

El projecte inclou el seguiment de 7 espècies de ratpenats: el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), el ratpenat de musell llarg (Myotis myotis), el ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) presents al Pirineu i els Alps, i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), el ratpenat de musell agut (Myotis blythii), el ratpenat de Bechstein (Myotis bachsteinii) i el nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus).

Tecnologies i eines per l’estudi dels ratpenats

L’estudi dels ratpenats és complex i per aquest motiu és el grup de mamífers més desconegut que existeix. Són animals complicats d’observar perquè s’amaguen en llocs poc o gens accessibles i volen de nit, fet que dificulta la seva observació.

Algunes de les metodologies que s’utilitzen per estudiar-los són:

• Captures de ratpenats
• Caixes refugi
• Seguiment de refugis
• Estacions d’escolta amb detectors d’ultrasons
• Radioseguiment

En el cas del LIFE l’estudi dels ratpenats es dur a terme a través de la instal·lació d’aparells de enregistrament dels ultrasons emesos pels quiròpters i la instal·lació de xarxes que permeten la identificació específica dels individus, aporten dades sobre el cicle biològic i permet l’obtenció d’excrements per fer-ne anàlisis sobre la seva alimentació i el seu estat sanitari.

Gràcies als aparells d’enregistrament d’ultrasons es pot conèixer l’activitat dels ratpenats i les espècies que més freqüenten els estanys. Els excrements, permeten saber quina alimentació tenen.  

Tenen un important rol ecològic

Els ratpenats aporten importants serveis ecosistèmics: són pol·linitzadors de plantes, actuen com a dispersadors de llavors i serveixen per controlar les poblacions d’insectes – un ratpenat pot arribar a inferir fins a 3000 insectes per nit – fet que els converteix en controladors naturals de plagues en ambients agrícoles i forestals. Són grans consumidors de mosquits i per tant, ens ajuden a mantenir a ratlla aquests insectes que són grans vectors de malalties com la malària o el dengue.

Un dels treballs interessants del projecte és comparar la presència de ratpenats en estanys amb peixos i estanys on no hi ha peixos. Quan en un estany hi ha peixos tota la biodiversitat de l’estany es veu afectada i modificada. L’estudi vol saber si l’esmentada afectació de la biodiversitat també incideix en l’estructura de la comunitat de quiròpters, és a dir en l’abundància i la diversitat de ratpenats.

Fonts:

• Serra-Cobo J, López-Roig M, Bayer X, Amengual-Pieras B i Guasch F. 2008. Els ratpenats: ciència i mite. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
• Serra-Cobo J, López-Roig i Bayer X. 2015. El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats. Publicacions de l’Ajuntament de Malgrat de Mar.
• Serra-Cobo J, Sanz V i Martínez-Rica JP. 1998. Migratory movements of Miniopterus schreibersii in the north-east of Spain. Acta Theriologica, 43(3): 271-283.
• https://secemu.org
• Guia de camp. Els ratpenats de Catalunya
• https://www.batmonitoring.org/v0/CAT/coneguem/coneguem.php