Lladorre ei un municipi d’uns 250 abitants, localizat en Pallars Sobirà. Eth 80% deth territòri municipau ei includit en Parc Natural de l’Alt Pirineu, e eth sòn govèrn locau ei comprometut damb era conservacion deth patrimòni naturau e era biodiversitat.

Eth municipi d’Espot a uns 360 abitants, e ei plaçat en Pallars Sobirà. Ua part emblematica deth Parc Nacional d’Aigüestortes e Estany de Sant Maurici forme part deth municipi d’Espot, coma ei eth cas des Encantats e er Estany de Sant Maurici. Eth govèrn locau ei comprometut damb era conservacion deth sòn patrimòni naturau e biodiversitat.

Eth Parc Nacional Gran Paradiso ei un espaci protegit designat per Estat italian damb er objectiu de preservar es ecosistèmes naturaus de importància nacionau e internacionau des vals qu’ intègren eth massís de Gran Paradiso entàs generacions actuaus e futures.

Er objectiu dera entitat gestora deth Parc ei gestionar e preservar er airau protegit, mantier-ne era biodiversitat e eth paisatge, realizar recèrca scientifica e educacion ambientau e desvolopar e promòir eth torisme sostenible.

Era Fundació Andrena ei fondada pera familha Gallés. Eth sòn objectiu principau ei era milhora dera foncionalitat e resiliéncia des ecosistèmes aquatics d’aigua doça mejançant era restauracion ecologica basada en coneishement scientific.

Era Fundació Andrena trebalhe conjuntament damb organizacions e scientifics especializats ena ecologia de sistèmes aquatics.

IDAEA ei un institut de sciéncies ambientaus centrat en estudi dera emprenta umana sus era biosfèra. Eth sòn objectiu ei contribuïr a resòlver es problèmes ambientaus deth sègle XXI provedint recèrca de nauta qualitat ara comunitat scientifica e impulsant era conscienciacion dera ciutadanetat sus es contaminants ambientaus.

Eth Conselh Generau d’Aran ei era principau institucion de govèrn dera Val d’Aran. Eth Conselh Generau d’Aran ei competent enes airaus de natura, montanha e proteccion des camins forestaus, e tanben ena proteccion dera agricultura, ramaderia, pesca, caça e recorsi forestaus.

Eth Conselh Generau d’Aran a participat en diuèrsi projèctes subvencionats pera Union Europèa coma ara LIFE e INTERREG, e dispause d’ua brigada d’agents ambientaus e guardes de pesca damb experiéncia ena gestion e eth seguiment de poblacions de peishi, includint Cottus hispaniolensis, Salmo trutta e Phoxinus sp.

Forestal Catalana ei ua enterpresa publica, damb eth territòri catalan coma airau d’activitat.

Es sòns objectius son era provision de servicis, assisténcia tecnica, preservacion dera flòra e fauna e gestion der entorn naturau. Entre d’autes experteses, Forestal Catalana a experiéncia ena produccion e comercializacion de plantes e semes destinadi ara reforestacion e restauracion ambientau. Amie a tèrme tanben eth dessenh, era execucion, era preservacion e era restauracion d’edificis e infraestructures en espacis naturaus e es trebalhs de restauracion e de silvicultura e de luta contra era erosion. Era Seccion de Gestion Ambiental de Forestal Catalana ei era responsabla de criar en captivitat espècies protegides entara sua recuperacion.

Era Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat ei part deth Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural dera Generalitat de Catalonha, e ei responsabla dera planificacion e gestion dera natura e es recorsi naturaus en Catalonha. Participaràn en projècte eth Servei d’Espais Naturals Protegits e, particularament, eth Parc Natural de l’Alt Pirineu e eth Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Eth Servei d’Espais Naturals protegits a ua ampla experiéncia en projèctes europèus entara conservacion d’espècies protegides (bivalves d’aigües continentaus, paom, os ròi, gavina ròia…), ja sigue coma coordinador, sòci o cofinançador.

Era associacion La Sorellona ei ua entitat sense interès lucratiu dedicada ara educacion ambientau e era conscienciacion entara conservacion dera natura. Neishèc  er an 2013 fondada per un grop de biològs, ambientològs e d’auti professionaus der ambit dera gestion des recorsi naturaus.

La Sorellona trebalhe en dessenh e era implantacion d’activitats d’educacion ambientau, ena disseminacion de tematiques mediambientaus, ena promocion deth volontariat ambientau, ena organizacion de campaments d’ostiu entà infants e camps de trebalh entà joeni e en d’autes activitats relacionades. Parallèlament, a començat ua fructifèra linha de trebalh en airau dera conservacion dera natura, especiaument en ecosistèmes aquatics continentaus e es espècies associades mès menaçades.

Actuaument, dispause d’ua oficina tecnica formada per tecnics especialistes en conservacion  dera natura e educadors ambientaus damb ua ampla experiéncia, acompanhada de nombrosi especialistes collaboradors que trebalhen puntuaument entara associacion, ja sigue coma professionaus o coma volontaris.

Sorelló ei ua companhia joena especializada en provediment de servicis d’assisténcia tecnica e scientifica entara gestion e preservacion d’espècies e abitats aquatics continentaus.

Era empresa a desvolopat nombrosi projèctes d’estudi e seguiment d’espècies autoctònes menaçades; espècies exotiques invasores; espècies d’abitats lacustres o fluviaus o de hanhassi; qualitat dera aigua e deth sòn estat ecologic; connectivitat fluviau, etc. En ambit dera gestion d’espècies exotiques, Sorelló a dessenhat e executat projèctes experimentaus entara eliminacion e contròtle intensiu de peishi. A mès, tanben desvolope accions d’educacion e sensibilizacion ambientau.

Era Universitat de Barcelona ei considerada ua des 200 milhors universitats deth mon. Eth Departament de Biologia Vegetal participe en projèctes de recèrca en airau dera fisiologia vegetau, era sciéncia dera vegetacion, era biologia des poblacions vegetaus e era preservacion botanica, entre d’autes.

Es investigadors participants en projècte LIFE RESQUE ALPYR formen part d’un grop de recèrca damb ua ampla experiéncia ena vegetacion e flòra de nauta montanha, cartografia botanica e restauracion.

Era Universitat de Pavia ei ua des mès antiques universitats europèes. Diuèrsi investigadors e tecnics deth Departament de Ciències Ambientals i de la Terra participaràn en accions de conservacion, seguiment, comunicacion e coordinacion deth projècte LIFE RESQUE ALPYR.

Eth Departament facilitarà es infraestructures (coma, per exemple, eth Laboratori d’Ecologia, equipat damb microscòpis e esterèo-microscòpis) de besonh entath desvolopament deth projècte. Eth conjunt deth personau participant a experiéncia preliminara enes tematiques deth projècte, coma era restauracion ecologica, erradicacion de peishi, ecologia des peishi, taxonomia d’invertebrats aquatics, ecologia, erpetologia, botanica e cartografia.

Aguest Departament a tanben ua ampla experiéncia en projèctes europèus, includint projèctes LIFE, e a, donc, plea capacitat tecnica e administrativa entà assolir damb succès es objectius fixats.

Eth Consell Nacional d’Investigació (CNR) ei era major institucion publica de recèrca italiana, e intègre mès de 100 instituts de recèrca.

Er Institut de Recerca de l’Aigua (IRSA) realize estudis d’estructura e dinamica des ecosistèmes e dera sua responsa as pressions antropogeniques, e desvolope metòdes de seguiment ambientau e de restauracion, especiaument en lacs. Era sedença de Verbania de CNR IRSA, anteriorament denominada Istituto Italiano di Idrobiologia, estúdie es estanhs de montanha des der an 1940 e intègre es aspèctes climatics e morfometrics des plaques d’aigua damb analisis quimiques dera aigua entà ua interpretacion des caracteristiques biologiques des lacs. Es sòns estudis des estanhs de montanha corbissen airaus fòrça diuèrsi com ara era biogeografia, era genetica, es efèctes deth transpòrt de long abast des contaminants o eth cambi climatic.

Eth personau der Institut a coordinat e collaborat en diuèrsi projèctes europèus de recèrca e conservacion, includint projèctes LIFE.

Eth Parc Natural Mont Avic s’esten ath long de 5.747 ectares des vals de Chalamy (municipi de Champdepraz) e Champorcher (municipi de Champorcher). Ei declarat Àrea d’Especial Conservació (IT120200 – Parco Naturale Mont Avic) e Àrea d’Especial Protecció IT202020 – Mont Avic e Mont Emilius deth hilat Natura 2000.

Er objectiu deth Parc Natural Mont Avic ei gestionar e preservar er airau protegit, mantier era biodiversitat, realizar recèrca scientifica e educacion ambientau e desvolopar e prebotjar eth torisme sostenible, conjuntament damb eth Parc Nacional dera Vanoise e eth Parc Nacional Gran Paradiso. Er an 2007, eth Parc Natural Mont Avic obtenguec eth Diploma Europeu des Àrees Protegides, un prestigiós reconeishement deth Conselh d’Euròpa.

Era Universitat de Calàbria se creèc er an 1968 entà impulsar eth creishement culturau, sociau e economic des estudiants e dera societat de Calàbria. Pendent eth sòn prumèr miei sègle de vida, era Universitat s’a mantengut fidèu as sues valors fondacionaus, en tot convertir eth Campus en un espaci de debat e observacion de d’autes experiéncies e construïnt ua comunitat academica identificada plenament damb era mission de contribuïr ath coneishement, era educacion culturau, eth progrès civiu e eth desvolopament economic der airau a on opère.

UNICAL dispause d’importants actius d’installacions e infraestructures qu’aucupen mès de 350.000 m² en un espaci totau de mès de 200 ectares, en qué se placen departaments, aules, oficines, laboratòris, bibliotèques, cinèmes e teatres. Es activitats de recèrca e docéncia s’estructuren en 14 departaments damb uns 800 professors.

Era aufèrta educativa s’adrece a ua grana comunitat d’estudiants, a trauèrs de 80 ensenhaments de grad, master e masters de cicle unic de tres ans, damb quinze corsi impartits en anglés. Era aufèrta de post-grads s’articule en corsi de master de prumèr e dusau grad, corsi d’especializacion, classes magistraus e dètz escòles de doctorat.

Es activitats de recèrca s’amien a tèrme tant enes diuèrsi laboratòris, 32 des quaus damb equipaments de prumèra qualitat, coma en quauques granes infraestructures interdepartamentaus, en particular eth SILA – Sistema Integrat de Laboratoris per al Medi Ambient. En çò que tanh ara innovacion tecnica, UNICAL poténcie es resultats dera sua recèrca mejançant ua grana cartèra de patents, detzenes de spin-off academiques e startups innovadores, damb eth supòrt dera incubadora academica TechNest e era Oficina d’Enllaç.