Els estanys d’alta muntanya es troben aïllats dels rius de més avall per barreres físiques que han impedit que els peixos els poguessin colonitzar de manera natural. Tanmateix, trobem peixos en un bon nombre d’estanys com a fruit d’un procés històric d’introducció.

A més de ser espècies introduïdes, es consideren espècies invasores, ja que tenen un impacte negatiu sobre l’ecosistema.

Els salmònids introduïts al Pirineu són la truita comuna (Salmo trutta), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i la truita de rierol (Salvelinus fontinalis). El veró europeu (Phoxinu spp.), un petit ciprínid, ha estat també introduït en molts estanys del Pirineu, tot i que en aquest cas la seva presència es deu al seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

 Les espècies introduïdes a Mont Avic són la truita alpina (Salvelinus alpinus), el veró europeu (Phoxinu ssp), el Telestes multicellus, la truita comuna (Salmo trutta) i la truita irisada (Oncorhynchus mykiss), mentre que al Parc Nacional Gran Paradiso són la truita de rierol (Salvelinus fontinalis) i  la truita comuna (Salmo trutta).

La introducció de peixos en aquests estanys ha tingut conseqüències negatives sobre la fauna nativa, ha afectat l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i n’ha alterat la xarxa tròfica. A més a més, l’impacte de les introduccions també pot tenir conseqüències sobre les poblacions de fauna terrestre com aus, ratpenats i petits mamífers com ara l’almesquera que depenen dels insectes aquàtics com a font d’aliment.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.