Entre el 25 i el 29 de juny de 2024, es van dur a terme les XXXVII Jornades de Camp de Geografia Física al Pirineu de Lleida, organitzades pel Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP) del Departament de Geografia i la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Sota el lema “Múltiples perspectives per a l’estudi de l’evolució del paisatge: Pirineus 2024” es van proposar diversos itineraris per explorar els valors naturals de l’Alt Pirineu, incloent els seus hàbitats, espècies, geodiversitat i la influència humana en el paisatge al llarg del temps. Aquests recorreguts es van realitzar dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com en les seves zones circumdants.
Accions d’exclusió permanent i temporal del bestiar en turberes
La primera sortida, en la qual vam participar, es va realitzar el 25 de juny a les turberes d’Estanyeres. Aquesta visita va ser una gran oportunitat per observar de primera mà els efectes dels experiments de tancats d’exclusió ramadera. Aquests experiments són molt valuosos per entendre com la pressió dels herbívors afecta les comunitats vegetals i la dinàmica del sòl.
Eliminant total o parcialment l’acció dels herbívors, vam observar canvis significatius en les condicions de creixement de les plantes. Aquesta metodologia és similar a altres experiments de manipulació de comunitats biològiques, com ara la retirada de truites dels estanys per observar el seu impacte en les dinàmiques dels ecosistemes aquàtics.
Un dels objectius principals de conservació en aquestes àrees és la restauració del sòl superficial, sovint degradat pel trepitjament de vaques i cavalls. Tot i que les comunitats vegetals d’aquestes regions estan adaptades al pasturatge moderat, són susceptibles al sobrepasturatge.
Per tant, s’estan realitzant esforços per mantenir un règim intermig de pasturatge dins dels tancats temporals, amb l’objectiu d’avaluar si aquesta estratègia de gestió és suficient per mantenir l’equilibri ecològic i millorar la gestió d’aquests espais.
L’estany de Muntanyó d’Àrreu, un lloc singular
La segona visita va ser a l’estany de Muntanyó d’Àrreu, situat a la capçalera de la vall d’Àrreu. Aquest estany somer (d’uns 13 metres de profunditat) té una petita conca. Sota l’estany de Muntanyó hi ha una antiga conca omplerta de sediment, que ara forma una sèrie de turberes extraordinàries d’una extensió poc habitual als Pirineus.
L’estany es troba en una conca calcària, un aspecte que dins del nostre territori és excepcional per als estanys i que li confereix unes característiques úniques. A més, té una rica flora macrofítica, destacant la presència de fins a quatre espècies diferents del gènere Potamogeton.
Actualment, a l’estany s’estan portant a terme accions per a l’eradicació del veró, un petit ciprínid introduït com a esquer viu per a la pesca de la truita.
