Som a ple estiu i, com cada any, rius i muntanyes s’omplen de turistes i visitants. Aquesta massificació dels espais naturals, que ha anat creixent des de la pandèmia de la COVID-19, posa en risc molts hàbitats amb una gran biodiversitat.

Malgrat la temptació que pot suposar posar-se en remull, convé tenir present que, en general, el bany als estanys d’alta muntanya està prohibit. Els estanys d’alta muntanya no són piscines ni platges naturals, sinó tot el contrari. Es tracta d’ambients aquàtics únics i amb un alt valor natural. Són ecosistemes amb una notable diversitat d’espècies.

Un ecosistema únic i fràgil

Característiques com l’altitud, la química de l’aigua o la mida marquen les espècies que hi poden viure. Des d’organismes que viuen suspesos en l’aigua formant part del plàncton (algues, puces d’aigua i copèpodes), passant per plantes, mol·luscs, cucs, insectes i amfibis que viuen al fons o al litoral, fins a ocells i ratpenats que s’alimenten dels insectes que surten de l’aigua.

A més a més, molts estanys d’alta muntanya es troben dins de Parcs Naturals o Nacionals, per la qual cosa són espais especialment protegits que compten amb una normativa específica que regula aquelles activitats que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

Banyar-s’hi altera greument l’equilibri d’aquests ecosistemes

Els estanys d’alta muntanya són ambients molt sensibles als canvis; per aquest motiu, qualsevol pertorbació pot alterar el seu estat ecològic. Quan ens banyem en un estany, deixem residus, toxines i fins i tot virus o bacteris que afecten la fauna i la flora que hi habita.

Quan ens posem a l’aigua, removem els sediments del fons de manera que l’estany es fertilitza. Com a conseqüència de l’excessiva disponibilitat de nutrients, hi creixen massa microalgues i disminueix l’oxigen a l’aigua i la seva transparència. És el que anomenem fertilització per freqüentació humana.

Molts dels animals que viuen dins dels estanys, com és el cas dels amfibis, són especialment sensibles, ja que a través de la pell poden captar substàncies químiques tòxiques. Productes com les cremes solars i els esprais antimosquits són nocius per a aquestes espècies.

Els amfibis també són sensibles a alguns virus o fongs dels quals nosaltres i el bestiar som portadors. En posar els peus a l’estany, els traslladem a l’aigua i, per tant, a tota la fauna, sobretot  a espècies com el tòtil.

Tampoc podem deixar que les mascotes es banyin. Els gossos, en posar-se a l’aigua, també remouen el fons i els collars antiparasitaris que porten contenen substàncies tòxiques per a la fauna salvatge.

Què fem des del LIFE RESQUE ALPYR?

L’educació ambiental i la conscienciació de la ciutadania juguen un paper clau per a la preservació dels espais naturals, i són un dels pilars del projecte.

No només duem a terme sortides i xerrades a tot tipus de públic sinó que també generem material divulgatiu (pòster, quadríptics, butlletins o vídeos) per explicar la importància dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i tot el cal fer per preservar-los.

Les accions més ambicioses del projecte LIFE RESQUE ALPYR inclouen l’erradicació del veró en estanys mitjans tant als Pirineus com als Alps per afavorir la recuperació de les poblacions d’amfibis, petits mamífers semi aquàtics com l’almesquera o la musaranya d’aigua i algunes espècies de ratpenats i de l’hàbitat lacustre.

Les actuacions per a aconseguir-ho són d’eficàcia comprovada, ja que es van testar, amb èxit, en els projectes de recerca que van precedir l’ALPYR, és a dir, el LIFE LIMNOPIRINEUS i el LIFE BIOAQUAE.