La recent aprovació de la Llei Europea de Restauració representa un gran avanç en la conservació del medi natural i la biodiversitat, amb un enfocament ferm en la restauració d’àrees degradades a tot Europa. Aquesta normativa pionera estableix objectius ambiciosos: restaurar el 20% dels ecosistemes degradats abans del 2030, assolir el 60% el 2040 i aconseguir la seva recuperació completa l’any 2050. Aquest mandat inclou una diversitat d’ecosistemes, des de boscos i zones humides fins a terres agrícoles i espais marins.
Però, com afronta Catalunya aquest repte? En aquesta jornada, explorarem les implicacions i reptes d’implementar aquesta llei al nostre territori. Sorgeixen moltes qüestions: com es modificaran les polítiques ambientals per complir amb els requisits europeus? Com s’encaixaran les iniciatives de restauració amb les necessitats socioeconòmiques locals? Quins projectes ja estan impulsant la recuperació dels nostres ecosistemes?
Per abordar aquesta temàtica la Jornada ha comptat amb experts en conservació i restauració de diferents ecosistemes. Entre ells hi hagut l’investigador i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, Marc Ventura.

L’investigador començava la seva presentació dient que els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya són els més amenaçats, ja que han patit una pèrdua de biodiversitat més gran en comparació amb la resta de biomes.
Seguidament ha parlat de la conservació i restauració dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya del Pirineu, en concret dels estanys d’alta muntanya, amb accions com, entre altres, l’eliminació d’espècies introduïdes de peixos.
Per exemple, en un estany amb truita comencen a desaparèixer els amfibis i hi ha una important alteració de la xarxa tròfica a la zona litoral, on els peixos es mengen els macroinvertebrats més grans. Els efectes negatius incrementen quan en un estany, a més de truita, hi trobem el veró, un petit ciprínid que ha estat introduït en molts estanys del Pirineu pel seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.
Les actuacions del LIFE RESQUE ALPYR han permès recuperar animals autòctons que havien desaparegut d’aquests espais, com la granota roja, el tritó pirinenc, el tòtil, diverses espècies de ratpenats o l’almesquera. Alhora estan retornant el bon estat ecològic general a aquests ecosistemes, que tot i estar en zones aïllades pateixen fortament els impactes humans.

Jornada Anual Prismàtic
Ha comptat, entre altres, amb el secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, amb el Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, i amb el Subdirector General del Ministerio de Transición Ecológica. Pel que fa a la recerca, hi han intervingut investigadores i investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB).
L’esdeveniment s’ha celebrat al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona. És una iniciativa del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, coordinada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Podeu veure la jornada completa en aquest enllaç.