El projecte LIFE RESQUE ALPYR, inicia una prova pilot pionera d’eliminació de peixos invasors amb un biocida biodegradable a un estany d’alta muntanya. Aquesta iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya, amb l’objectiu de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics. Serà la primera aplicació en un estany d’alta muntanya al sud d’Europa, proporcionant dades valuoses sobre la seva eficàcia com a eina de gestió.

Una de les principals amenaces per a aquests espais és la presència d’espècies de peixos introduïts, com la truita o sobretot el veró, que acaben amb les espècies autòctones i alteren greument l’equilibri dels ecosistemes. Per això, una de les accions clau del projecte és la restauració de 22 estanys d’alta muntanya als Pirineus i dels Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts utilitzant tècniques tradicionals.

Rotenona: una solució innovadora

Les tècniques convencionals de captura, com xarxes, trampes i pesca elèctrica, són habituals en l’eliminació de peixos en estanys de muntanya. No obstant això, les restriccions biològiques i ambientals, com la mida de l’estany o la presència del veró, poden limitar la seva aplicabilitat. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

El veró, un petit ciprínid de ràpid creixement, alta taxa reproductora i gran capacitat d’adaptació, pot formar poblacions denses fins i tot en condicions extremes, convertint-se en un repte per al control demogràfic. En aquest context, s’ha realitzat una prova pilot amb rotenona, un ictiocida natural biodegradable extreta de les arrels de plantes de la família Fabaceae, utilitzada tradicionalment per pescar al Sud-Est Asiàtic i Sud-Amèrica. Es tracta d’un producte semblant a la troca o Verbascum, una planta que s’ha utilitzat històricament als Pirineus per pescar a les basses dels rius i que ara està prohibit el seu us.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

Aplicació pionera als estanys d’alta muntanya dels Pirineus

La prova pilot s’ha dut a terme en un estany situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM), a la Vall d’Aran. S’ha escollit una massa d’aigua situada en una ubicació estratègica, ja que no hi ha estanys ni grans cursos d’aigua aigües amunt que podrien representar un risc de reaparició de peixos un cop finalitzada la intervenció, ni que dificultin l’aplicació del producte sense afectar cap altre hàbitat proper.

L’experiment proporcionarà dades crucials sobre l’eficàcia d’aquesta substància en un nou context biogeogràfic. Tot el procés serà supervisat mitjançant un rigorós programa de seguiment, garantint la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

L’actuació ha estat executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació LSorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Consell d’Aran, Forestal Catalana, i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM).

LIFE RESQUE ALPYR

És un projecte LIFE que té com a objectiu la recuperació d’hàbitats aquàtics de muntanya mitjançant la millora de la conservació de diversos hàbitats i espècies a quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia) (www.liferesquealpyr.es).

El projecte està cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna a àrees protegides dins de la xarxa europea Natura 2000. A la part catalana del projecte participen el Departament Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, la Universitat de Barcelona, l’IDAEA-CSIC, les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic, i l’associació La Sorellona. Pel que fa a la part italiana, els socis són el Parc Natural de Mont Avic, la Università degli Studi di Pavia, la Università della Calabria i l’Istituto di Ricerca Sulle Acque del Consiglio Nazionale delle Ricerche (IRSA-CNR). A més a més, la Fundació Andrena, el Parc Nacional de Gran Paradiso i els Ajuntaments d’Espot i Lladorre hi participen com a cofinançadors.