La biodiversitat als estanys d’alta muntanya és més gran del que observem a primer cop d’ull.
Des de diminuts organismes com ara algues microscòpiques i petits crustacis que formen part del plàncton fins a plantes, mol·luscs, cucs, insectes i amfibis que viuen tant al fons com al litoral de l’estany i que, pels seus hàbits nocturns, poden ser difícils d’observar.
La introducció de peixos en aquests estanys ha tingut conseqüències negatives sobre la fauna nativa, ha afectat l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i n’ha alterat la xarxa tròfica. A més a més, l’impacte de les introduccions també pot tenir conseqüències sobre les poblacions de fauna terrestre com aus, ratpenats i petits mamífers com ara l’almesquera que depenen dels insectes aquàtics com a font d’aliment.
Alteracions ecològiques degudes als peixos invasors
Per exemple, en un estany amb truita comencen a desaparèixer els amfibis i hi ha una important alteració de la xarxa tròfica a la zona litoral on els peixos es mengen els macroinvertebrats més grans. Els efectes negatius incrementen quan en un estany, a més de truita, hi trobem el veró, un petit ciprínid que ha estat introduït en molts estanys del Pirineu pel seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.
Quan tenim veró i truita en un estany, l’afectació a la xarxa tròfica litoral és severa. La depredació que exerceix el veró sobre les postes de la truita i la sobrepesca poden, a més, culminar amb la desaparició de la truita.
En un estany on només hi queda el veró, queda afectada la xarxa tròfica de la zona litoral però també la de la zona pelàgica degut a l’increment de nutrients que afavoreix el creixement de microalgues i la disminució de la transparència de l’aigua.
Restauració dels estanys d’alta muntanya
La restauració d’aquests ecosistemes passa per eliminar les espècies de peixos introduïts utilitzant de manera simultània diferents tècniques de captura com ara xarxes, trampes i pesca elèctrica.
És un treball molt laboriós i artesanal que pot durar entre dos i tres anys en estanys amb truita i fins a set amb veró. Parlarem d’estany restaurat quan hi hagi una recolonització natural d’espècies autòctones des dels estanys propers.
Les accions més ambicioses del projecte LIFE RESQUE ALPYR inclouen l’erradicació del veró en estanys mitjans tant als Pirineus com als Alps per afavorir la recuperació de les poblacions d’amfibis, petits mamífers semiaquàtics com l’almesquera o la musaranya d’aigua i algunes espècies de ratpenats i de l’hàbitat lacustre.
Es tracta d’actuacions d’eficàcia comprovada gràcies als projectes de recerca anteriors: LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE BIOAQUAE, duts a terme en el mateix àmbit i regions geogràfiques en les quals es continua treballant actualment.
