Se tracte d’ua des espècies forestaus per excelléncia que demore e se refúgie en bòsqui caducifòlis. Era sua distribucion coïncidís fòrça damb era des hais de zònes temperades deth centre e der èst d’Euròpa. Se tròbe des deth nivèu de mar enquia 1.500 m de nautada.

Ei ua arrata-cauda de mesura petita e mejana (pese uns 9 gr) damb ua envergadura entre 25 e 30 cm. Eth pelatge dorsau ei marronós, clarament diferenciat deth color blanquinós dera part vrentau. Eth tret mès distintiu son es sues granes aurelhes, es quaus suberpassen eth morro quan ei en repòs. Se neurís de diuèrsi tipes d’insèctes que normaument agarre dirèctament de dessús des huelhes, dera tèrra o des crospes d’arbe.

Aguesta espècia ei considerada en perilh d’extincion en Catalonha. Eth sòn principau problèma ei era manca de cassenhaus e hais madurs a on refugiar-se entà criar e neurir-se.

Ei ua espècia que se tròbe en tota Euròpa, a mès der Atles e en Marròc. Es colònies de cria se concentren en bòsqui ben preservats deth Naut Pirenèu e d’Els Ports. Ei ua arrata-cauda forestau que crie enes henerèques d’arbes vielhs e mòrts o jos era sua crospa. Cau restacar qu’emet us sons fòrça caracteristics en qu’altèrne dus tipes de sons: un de modulat e er aute d’intensitat nauta.

Ei ua arrata-cauda de mesura mejana, damb un pes d’uns 9 g. Eth pelatge dorsau ei dens e d’un color gris fosc damb puntes clares. A ua cara inconfusible, es aurelhes s’amassen sense subergéssser deth cap e se confonen damb eth nas, es orificis deth quau s’orienten tà naut. Era  sua subervivéncia depen dera preséncia d’arbes vielhs e mòrts, e, donc, deth tipe de gestion  des bòsqui.

Se tròbe ena Mediterrànea a excepcion de quauques isles e d’Africa. Cap a orient, arribe enquia Àsia Centrau. Se tròbe des deth nivèu dera mar enquia a 1.000 m de nautada.

Ei ua espècia bessoa dera arrata-cauda de morro long (Myotis myotis), mès, un shinhau mès petita. Presente ua taca de peus blancs en cogòt. A un aspècte estilizat, un morro estret e ues aurelhes longues. Eth pelatge dorsau ei entre gris e marron, e eth vrentrau, blanquinós. Ei ua espècia cavernicòla que basicament cace insèctes e aranhes de grana mesura.

Eth sòn principau problèma ei era destruccion de refugis e era pèrta de cultius e espacis dubèrts en generau.

La podem trobar en ua franja d’Euròpa qu’englòbe tota era peninsula Iberica e arribe enes Païsi Baishi e en Orient Miei. Se tròbe des deth nivèu de mar enquia 1.000 m de nautada.

Se tracte d’ua arrata-cauda grana e d’aspècte robust (uns 40 cm d’envergadura). Eth pelatge dorsau ei marron e pòt auer tòns vermelhs, mentre qu’eth vrente ei blanquinós. Soent a ua taca nera ath cap deth tragus, caracteristica dera espècia e que lo diferéncie dera arrata-cauda de morro agut. Se neurís principaument de grani insèctes coma ara escarabats.

Eth sòn principau problèma ei era destruccion de refugis.

Era arratacauda de herradura petita se distribuís des d’Euròpa occidentau enquia Àsia Centrau e des d’Euròpa Centrau enquia Africa deth Nòrd. Ei era mès petita des arrat-caudes de herradura (35-45 mm), a eth pelatge dorsau de color marron grisós e eth vrentau gris o blanc grisós. Es aurelhes e eth pelatge son de color gris clar. Se neurís principaument de diptèrs.

Coma totes es espècies de quiroptèrs, es menaces qu’afècten es sues poblacions son principaument era destruccion der abitat e era utilizacion indiscriminada de pesticides agricòles e forestaus.

Er aurelhut aupin se distribuís peth Pirenèu, es Aups des de França enquia Eslovènia, es Aups dinarics e Grècia includint Creta, e des deth Caucas enquiath sud d’Iran e eth sud-èst de Síria. Ei ua espècia petita d’aurelhes longues (45-48 mm), recentment reconeishuda (2003) e se n’a pòc coneishement. A aurelhes granes e desvolopades, viu per dessús des 1.800m e supòrte baishes temperatures pendent tot er an.

Coma totes es espècies de quiroptèrs, es menaces qu’afècten es sues poblacions son principaument era destruccion der abitat e era utilizacion indiscriminada de pesticides agricòles e forestaus.

Era bohèra muscadèla ei un mamifèr dera familha des bohères que sonque se tròbe en nòrd dera peninsula Iberica e eth sud de França.

Eth tret mès caracteristic d’aguest petit insectivòr (11-14 cm sense era coa) ei eth morro que s’alongue en un tipe de trompa mobila, desprovedida de peu, ar extrem dera quau se daurissen es orificis nasaus. Era coa, tant o mès longa qu’eth còs e eth cap junts e de seccion cilindrica, se comprimís lateraument en extrem e ei recubèrta de pus esparsi. Eth pelatge ei de color gris-escuro en dors, mès clar enes flancs e de tons blancs platejats en vrente. Era region pectorau presente tons auriòs. A es dits units per ua membrana qu’ajude ena natacion, mès desvolopada enes extremitats posteriores qu’enes anteriores.

Se neurís de tota sòrta d’invertebrats aquatics e ocasionaument de crustacèus e peishi de mesura petita.

Era bohèra muscadèla se considère ua espècia menaçada degut ara regression des sues poblacions. Se  tracte d’ua espècia confinada a un abitat fòrça vulnerable d’un airau fòrça restringit. Entre es principaus menaces as sues poblacions, i a era polucion des aigües, era fragmentacion der abitat entara construccion de plantes idroelectriques, era extraccion d’aigua e era construccion de basses.

Eth cucàs ei ua espècia d’anfibi que trobam des deth nòrd-oèst d’Euròpa enquia grana part dera peninsula Iberica damb era excepcion d’Andalosia. Ei un grapaud de mesura petita (non sòl excedir es 5 cm) qu’a un aspècte rabassut damb uelhs prominents, pupilla verticau e iris daurat. Eth color ei cambiant e va deth gris ath brunet damb petites taques verdes, vermelhoses e neres. Era pèth ei granulosa damb petites verrugues soent agrupades en dues hilères lateraus. Se neurís d’artropòdes en generau (mosques, escarabats, aranhes…), mentre en fase larvària pòt tanben neurir-se de matèria vegetau, carronha e invertebrats aquatics.

Un estudi recent a descrit era preséncia en Pirenèu d’ua dusau espècia, Alytes almogavarii. Aguest estudi a emplegat tecniques genetiques entà apregondir enes factors causaus dera difèrenciacion geografica de poblacions iberiques de nauta montanha de cucàs en Pirenèu, es Picos d’Euròpa e es montanhes de Guadarrama.

Era introduccion e proliferacion de peishi enes estanhs de nauta montanha, originàriament liures de fauna ictica, ei tostemp era principau menaça a qué son sosmetudes es poblacions que viuen en Pirenèu.

Era gargolha ròia ei un anfibi dera familha des ranids que trapam ena major part d’Euròpa, des deth Pirenèu enquias Urals e er oèst dera Sibèria. En Catalonha, a er extrem meridionau deth sòn airau de distribucion.

Ei ua gargolha de color cambiant damb tonalitats que van deth verd oliva ath ròi-brunet. A era taca timpanica escura e dus plecs glandulars longitudinaus ena esquia. Era longada deth còs des adults ei entre 6-9 cm.

Era introduccion e proliferacion de peishi enes estanhs de nauta montanha, originàriament liures de fauna ictica, ei tostemp era principau menaça ara que son sosmetudes es poblacions que viuen en Pirenèu.

Ei era arrata-cauda mès gròssa d’Euròpa, que pòt hèr miei mètre damb es ales estenudes. Encara qu’era sua distribucion ei fòrça desconeishuda, es sues poblacions mès estables se trapen en Sevilla, Grècia e eth sud de França, mès tanben en Rússia. Ei un animau fòrça robust damb un morro ample e aurelhes cuertes e arredonides. Eth pelatge ei de color marron damb tons vermelhosi.

Ei ua arrata-cauda forestau que se neurís d’insèctes de diuèrsi tipes mès tanben pòt caçar petits audèthss (passeriformes). Ei ua espècia migradora que hè desplaçaments de mès de 1.000 km.

Eth sòn principau problèma ei era manca de masses forestaus madures qu’aufrissen pro refugi.

Eth triton des Pirenèus ei un anfibi que tanh ara familha des salamandrids e endemic deth Pirenèu. Se tròbe en andús versants deth Pirenèu e en punts deth Prepirenèu, entre es 500 e es 2.500 m.

Es adults hèn de 10 a 15 cm de long e an era esquia color castanh mès lèu fosca e uniforma, a còps damb quauqua taca auriòla o ua ralha longitudinau auriòla ena esquia. An eth vrente auriolenc. A diferéncia de d’autes espècies de tritons, er adult non a cresta ena esquia ne ena coa. Era larva, de color mès clar damb taques fosques, òc qu’a cresta, mès, sonque ena coa. Se neurís de petits invertebrats aquatics, tot e que se pòt arribar a comportar coma generalista e consumir petits vertebrats aquatics coma ara larves d’anfibis.

Era introduccion e proliferacion de peishi enes estanhs de nauta montanha, originàriament liures de fauna ictica, ei tostemp era principau menaça ara que son sosmetudes es poblacions que viuen en Pirenèu.