L’últim informe de Ciencia para las políticas públicas recull evidència científica del CSIC sobre la pèrdua de biodiversitat, les seves causes i conseqüències, i proposa mesures per frenar aquesta crisi.

El document La pérdida de la biodiversidad en el actual escenario de cambio global defineix la biodiversitat com la varietat d’hàbitats, espècies i diversitat genètica, i destaca els serveis ecosistèmics que ens proporciona, com la pol·linització, la purificació de l’aire i l’aigua o la regulació del clima.

Tot i la nostra dependència d’aquests serveis, la biodiversitat continua disminuint a un ritme alarmant. Segons la UICN, més de 46.300 espècies estan en perill sever d’extinció, el 30% de les que avalua aquesta entitat.

Una de les iniciatives que destaca l’informe per fer front a aquesta problemàtica, és el projecte LIFE RESQUE ALPYR. Aquests projectes esdevenen essencials i contribueixen a la restauració d’hàbitats i la preservació d’espècies en ecosistemes especialment vulnerables.

Les principals causes

El darrer Science for Policy del CSIC recull cinc factors clau, tots ells d’origen antropogènic, responsables de l’accelerada pèrdua de biodiversitat:

• Destrucció i degradació d’hàbitats: La construcció d’infraestructures, la urbanització, l’agricultura i ramaderia intensives, la pesca d’arrossegament…Moltes activitats humanes malmeten o directament fan desaparèixer hàbitats i, amb ells, les espècies que hi viuen
• Sobreexplotació de recursos: l’extracció abusiva de matèries primeres posa en risc nombroses espècies.
• Contaminació: L’afectació per pesticides i insecticides, la contaminació per altres residus químics, per plàstics…impacta en tots els ecosistemes i, especialment, en els aquàtics.
• Espècies invasores: La globalització ha accelerat la introducció d’espècies exòtiques amb comportament invasor, que desplacen o eliminen les natives i alteren l’equilibri dinàmic dels ecosistemes.
• Canvi climàtic: L’augment de temperatures, les sequeres i els fenòmens meteorològics extrems agreugen aquest escenari.

Les conseqüències més rellevants

La pèrdua de biodiversitat comporta efectes devastadors sobre els ecosistemes i sobre la societat, que el document recull i desglossa. Resumidament són:

• Disrupció dels serveis ecosistèmics: Es posa en perill la pol·linització, el control natural de plagues, la depuració d’aigües, la disponibilitat d’aliments i medicines…
• Pèrdua irreparable del patrimoni genètic: S’extingeixen espècies que han trigat milions d’anys a evolucionar i que tenen funcions clau i insubstituïbles en els ecosistemes.
• Efectes en cascada: La desaparició d’una espècie altera tota la xarxa biològica, afectant-ne moltes altres, que acaben també desapareixent,
• Ecosistemes menys resilients: La simplificació dels ecosistemes els fa menys capaços de recuperar-se davant de canvis ambientals.
• Impactes sobre la salut humana: L’alteració d’ecosistemes afavoreix l’augment de zoonosis (malalties transmeses d’animals a humans) i l’expansió de pandèmies. Una natura rica en espècies actua com a filtre i amortidor dels salts zoonòtics, és a dir, els agents infecciosos salten entre una espècie i una altra, de manera que és molt menys probable que arribin als humans. També s’ha demostrat científicament els beneficis, tant per al benestar físic com mental de les persones, de viure en ambients naturals saludables.

LIFE RESQUE ALPYR: un projecte per a la restauració de la biodiversitat

Davant d’aquesta crisi, projectes com el LIFE RESQUE ALPYR juguen un paper fonamental en la conservació i restauració d’hàbitats naturals. El projecte està dedicat a la restauració d’ecosistemes aquàtics d’alta muntanya com els estanys, especialment afectats per l’introducció d’espècies invasores.

Una de les accions clau del projecte és l’erradicació de peixos introduïts als estanys dels Pirineus i dels Alps, que han provocat la desaparició d’espècies autòctones d’amfibis i invertebrats. Mitjançant tècniques com la pesca elèctrica i les xarxes, el projecte vol restaurar l’equilibri ecològic de l’ecosistema i permetre la recuperació natural de les espècies. Aquests estanys restaurats veuen una millora en la qualitat de l’aigua, en la seva transparència i en el retorn de les espècies desaparegudes.

A més, el LIFE RESQUE ALPYR també impulsa accions de sensibilització i divulgació ambiental per conscienciar la població sobre la importància de conservar els ecosistemes d’alta muntanya.

Mesures proposades per frenar la crisi de biodiversitat

Els experts insisteixen en la necessitat d’actuacions urgents per part dels governs, les empreses i la ciutadania. Cal promoure una gestió racional dels recursos naturals, frenant la sobreexplotació de matèries primeres, i canviar els sistemes de producció i consum per reduir la petjada ecològica, limitant el malbaratament d’aliments i altres recursos. També és crucial regular i reduir l’ús de productes químics com pesticides, herbicides i insecticides en tots els sectors i fomentar activitats sostenibles amb baix impacte ambiental, incloent-hi el turisme.

A més, s’han d’impulsar normatives i actuacions per conservar i, quan sigui necessari, restaurar hàbitats naturals com boscos madurs, zones humides i praderies marines. L’ús de noves tecnologies com la intel·ligència artificial, l’ADN ambiental i la detecció per satèl·lit pot millorar el monitoratge de la biodiversitat i permetre una actuació més precoç. Finalment, és essencial fomentar una responsabilitat compartida entre governs, empreses i ciutadania per garantir polítiques ambientals ambicioses i sostenibles que conciliïn la protecció de la biodiversitat amb les necessitats del medi rural.

La pérdida de la biodiversidad en el actual escenario de cambio global ha estat coordinat per María Begoña García (IPE-CSIC), Mario Díaz (MNC-CSIC), Daniel Oro (CEAB-CSIC), Esperança Gacia (CEAB-CSIC), Jaime Bosch (IMIB-CSIC), Paola Laiolo (IMIB-CSIC)

Podeu accedir a l’informe complet, en aquest enllaç.