Un nou estudi revela que la introducció de peixos en estanys d’alta muntanya afecta greument la biodiversitat d’aquests ecosistemes, amb un impacte directe sobre les musaranyes. Els estanys amb presència de peixos mostren una disminució notable en les poblacions d’invertebrats aquàtics, font d’aliment essencial per a aquests petits mamífers insectívors. A més, els peixos de gran mida poden depredar-les directament, posant en perill la seva supervivència i alterant l’equilibri ecològic de l’ecosistema aquàtic d’alta muntanya.
Els estanys d’alta muntanya estan aïllats dels rius de més avall per barreres físiques que han impedit que els peixos els colonitzessin de manera natural. Tanmateix, trobem peixos en un bon nombre d’estanys com a resultat d’un procés històric d’introducció. La introducció de peixos en aquests estanys té conseqüències negatives sobre la fauna nativa, afecta l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i altera la xarxa tròfica.
L’estudi, publicat a la revista Biological Conservation pels investigadors del projecte LIFE RESQUE ALPYR, confirma que els estanys amb peixos presenten una reducció significativa d’invertebrats aquàtics, cosa que provoca una competència alimentària desfavorable per a les musaranyes i afecta la seva distribució i supervivència.
Musaranyes en perill: competència i depredació
Les musaranyes, sovint confoses amb petits ratolins, no són rosegadors, sinó petits depredadors insectívors, més semblants a talps o eriçons. Dues espècies en particular, la musaranya d’aigua euroasiàtica (Neomys fodiens) i la musaranya del Valais (Sorex antinorii), són especialment vulnerables als canvis en aquests ecosistemes.
Aquestes musaranyes depenen dels estanys per caçar invertebrats aquàtics i terrestres, i la presència de peixos genera una competència directa per aquest recurs. A més, els peixos més grans poden depredar les musaranyes, desplaçant-les de les zones properes als estanys.
Estudiar la distribució i dieta de les musaranyes
Per estudiar l’impacte d’aquesta competència, els investigadors van col·locar tubs de plàstic amb esquer d’insectes i crustacis secs al voltant de més de 40 estanys d’alta muntanya.
Aquesta tècnica no invasiva permet recollir excrements de musaranya i analitzar-los mitjançant metabarcoding, una tècnica molecular que identifica l’espècie, la seva distribució i estudia la seva dieta. Els resultats obtinguts van confirmar que la presència de musaranyes és molt més freqüent en estanys sense peixos.
Amb els resultats obtinguts, els autors de l’estudi esperen contribuir a sensibilitzar sobre la necessitat de preservar els ecosistemes d’alta muntanya i fomentar una gestió pesquera que promogui la sostenibilitat i la riquesa biològica d’aquests hàbitats únics.
