Els estanys d’alta muntanya, sovint aïllats dels rius de més avall per barreres físiques, han impedit que els peixos els colonitzessin de manera natural. No obstant això, molts d’aquests estanys alberguen espècies de peixos com a resultat d’un procés històric d’introducció.
Aquests peixos, a més de ser espècies no autòctones, es consideren invasores, ja que tenen un impacte negatiu sobre els ecosistemes naturals d’aquests entorns.
La pesca als estanys d’alta muntanya
Als Pirineus, la introducció de peixos es va dur a terme des de temps històrics, inicialment amb finalitats d’autoconsum i comerç, utilitzant truites autòctones de rius propers, sempre en estanys limitats. Als Alps, també es registren algunes introduccions que daten de l’època medieval. Tanmateix, no va ser fins a la segona meitat del segle XX quan la pràctica d’introduir peixos es va generalitzar, especialment amb la popularització de la pesca recreativa.
La pesca recreativa amb esquer viu ha propiciat que, des de finals del segle XX, tant als Pirineus com als Alps, s’estigui introduint el veró, un petit ciprínid que afecta negativament la truita.
Efectes ecològics de la introducció de peixos
La introducció de peixos en aquests estanys ha tingut conseqüències negatives sobre la fauna nativa, ha afectat l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i n’ha alterat la xarxa tròfica. A més, les conseqüències d’aquest impacte també poden afectar a les poblacions de fauna terrestre, com aus, ratpenats i petits mamífers com l’almesquera, que depenen dels insectes aquàtics com a font d’aliment.
En un estany natural sense peixos, l’ecosistema es manté en equilibri: l’aigua és cristal·lina i la xarxa tròfica funciona sense alteracions. Però quan es introdueixen espècies com la truita, comencen a desaparèixer altres espècies d’amfibis i es produeixen alteracions significatives en la xarxa tròfica de la zona litoral, on els peixos predominen sobre els macroinvertebrats més grans.
L’impacte ecològic es fa més sever quan, a més de la truita, també s’introdueix el veró. Aquesta espècie de ciprínid, que s’ha utilitzat com a esquer viu per a la pesca recreativa, provoca una depredació agressiva sobre les postes de truita i una sobrepesca que pot desembocar en la desaparició d’aquesta espècie. Això altera de manera significativa la xarxa tròfica de l’estany.
En estanys on només es troba el veró, l’impacte no només afecta la zona litoral, sinó que també es veu alterada la zona pelàgica, a causa de l’increment de nutrients que afavoreixen el creixement de microalgues i provoquen una disminució de la transparència de l’aigua.
