Un article publicat recentament ena revista scientifica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajude a respóner ad aguestes preguntes. Eth trabalh resumís eth contèxt ecologic deth projècte, es principaus rèptes de conservacion des ecosistèmes aquatics de nauta montanha e es accions que LIFE RESQUE ALPYR desenvolòpe entà restaurar-les.

Quauqui ecosistèmes unics, mès vulnerables

Es estanhs, es torbères e es prats umits de nauta montanha son quauqui des ecosistèmes mès singulars d’Euròpa. Maugrat qu’ocupen ua superfícia reduïda, acuelhen ua biodiversitat fòrça especializada, adaptada a condicions ambientaus exigentes e soent extrèmes.

Ath long des darrèrs decennis, aguesti abitats an patit fòrça pressions. Ua des mès importantes a estat era introduccion de peishi en estanhs que istoricament èren sense peishi. Era preséncia de trueites e vairons a alterat es hiles tròfiques naturaus e a provocat impactes importants sus es anfibis e es invertebrats aquatics.

Ath madeish temps, era sobrepastura, er abandon dera dalha tradicionau e era expansion deth bòsc sus es zònes umides an contribusit ara degradacion progressiua de torbères e prats umits de gran valor ecologic.

Mès qu’ua restauracion d’abitats

Er article destaque ua idèa clau: restaurar un ecosistèma non significhe sonque protegir es espècies que i viuen. Signifique recuperar es relacions ecologiques que lo mantenen viu.

Diuèrsi estudis an mostrat que era recuperacion des comunitats aquatiques pòt auer efèctes positius mès enlà des madeishi estanhs, afavorint espècies que depenen des insèctes associadi ad aguesti ecosistèmes, coma bèri ratapenats insectivòrs o eth desman des Pirenèus.

Maugrat que es resultats finaus deth projècte se presentaràn pendent es pròplèu mesi, aguesta publicacion permet compréner melhor es preguntes que dèren origina a LIFE RESQUE ALPYR e era basa scientifica que i a ath darrèr de cadua des sues accions.

Reference: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya, no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats com algunes libèl·lules que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.