• Dètz mesi dempús dera actuacion entà eradicar-lo, es dus estanhs mòstren ua recuperacion notabla dera transparéncia dera aigua e dera biodiversitat, damb eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops que non s’auien detectat dempús der inici des prumèrs programes de seguiment, er an 2014.

• Era actuacion, emmarcada en projècte europèu LIFE RESQUE ALPYR, apòrte nau coneishement sus er usatge dera rotenona coma airina de restauracion ecologica.

Es prumères observacions realizades dempús dera actuacion enes estanhs de Tres Estanys del Mig e Tres Estanys de Baix, en Parc Naturau der Alt Pirineu, confirmen era eliminacion complèta deth vairon (Phoxinus spp.) e evidéncien es prumèrs signes de recuperacion ecologica. Era preséncia d’aguest peish en Pirenèu catalan ei conseqüéncia dera sua introduccion accidentau coma esca viua ena pesca recreativa dera trueita, ua practica qu’a provocat alteracions significatives en aguesti ecosistèmes de nauta montanha.

Era actuacion, executada eth passat mes de seteme en encastre deth projècte europèu LIFE RESQUE ALPYR, consistic ena aplicacion de rotenona, un ictiocida biodegradable, damb er objectiu de restaurar er equilibri ecologic d’aguesti sistèmes lacustres e generar evidéncia scientifica sus era eficacitat e era seguretat d’aguesta metodologia de restauracion. Aguesta ei era dusau pròva pilòt realizada en estanhs deth Pirenèu catalan, dempús dera intervencion amiada a tèrme en seteme de 2024 en estanh de Manhèra, ena Val d’Aran.

Es donades recopilades enquia ara confirmen qu’era actuacion a artenhut eth sòn objectiu principau damb era eradicacion deth vairon enes dus estanhs tractadi. Parallèlament, es prumèrs resultats deth seguiment mòstren indicis clars de recuperacion ecologica, damb ua melhora notabla dera transparéncia dera aigua e eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops especiaument sensibles as impactes causadi per aguesta espècia introdusida.

Segontes Barend L. van Drooge, investigador der Institut de Diagnostic Ambientau e Estudis dera Aigua (IDAEA-CSIC), «eth seguiment des nivèus de rotenona ena aigua a permetut constatar que se degrade ara velocitat prevista iniciaument, damb ua vida mieja deth producte d’entre 10 e 20 dies, çò que n’escurce era permanéncia en miei aquàtic e apunte a ua afectacion fòrça limitada sus er ecosistèma».

Atau madeish, non s’a detectat cap de rèsta de rotenona en arriu plaçat aigües enjós des estanhs tractadi. Aguest resultat confirme que, tau coma ère previst, eth producte a demorat confinat ar encastre dera actuacion e non s’a dispersat dehòra des estanhs objècte dera intervencion.

Recuperar ecosistèmes alteradi

Era introduccion de peishi ei ua des principaus causes de pèrta de biodiversitat enes estanhs de nauta montanha. Eth vairon ei ua espècia que s’a establit en nombrosi estanhs deth Pirenèu coma conseqüéncia dera sua introduccion accidentau coma esca viua ena pesca recreativa dera trueita. Era sua nauta capacitat de reproduccion e d’adaptacion ne favorís era expansion e provòque alteracions importantes enes hilats trofics.

Era preséncia d’aguest peish compòrte ua disminucion significativa dera biodiversitat, especiaument entre es organismes aquatics de petites dimensions e es poblacions d’amfibis, pr’amor que depredè es sues postes e altère es condicions de besonh entara sua reproduccion. Per aguest motiu, era sua eliminacion se considère ua des mesures mès efectives entà favorir era recuperacion des ecosistèmes lacustres de nauta montanha.

Es mostratges realizadi dètz mesi dempús dera aplicacion an detectat ua responsa fòrça positiva ath tractament, damb ua recuperacion notabla dera transparéncia dera aigua e dera biodiversitat. Tanben s’i a constatat eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops que non s’auien detectat dempús der inici des prumèrs programes de seguiment, er an 2014.

Ua experiéncia de referéncia entara conservacion des estanhs deth Pirenèu

Era actuacion en Tres Estanys represente era dusau pròva pilòt desvolopada en encastre deth projècte LIFE RESQUE ALPYR, dempús dera experiéncia der estanh de Manhèra, ena Val d’Aran. En ambdús casi s’a artenhut era eradicacion deth vairon e s’an observat es prumèrs indicis de recuperacion dera biodiversitat pròpria des estanhs de nauta montanha.

Segontes Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic e responsable tecnic dera actuacion, «en cas de Tres Estanys, eth rèpte ère especiaument important pr’amor qu’era intervencion s’amièc a tèrme en un sistèma de dimensions mès granes e damb ua complexitat superiora ara der estanh de Manhèra, en tractar-se d’estanhs interconnectadi». Es resultats obtengudi demòstren qu’aguesta metodologia tanben pòt èster efectiva en sistèmes lacustres mès estenudi e complèxi.

Ua diferéncia importanta entre es dus estanhs tractadi en Alt Pirineu ei qu’en Tres Estanys del Mig ja s’i auien amiat a tèrme actuacions prealables de contròtle deth vairon mejançant metòdes mecanics, coma hilats, trampes e pesca electrica. Maugrat qu’aguestes actuacions non artenheren eradicar complètament era espècia, permeteren mantier-ne era poblacion jos contròtle pendent diuèrsi ans.

Segontes Marc Ventura, investigador deth Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) e coordinador deth projècte LIFE RESQUE ALPYR, «es prumères donades indiquen qu’era recuperacion ecologica ei mès rapida en Tres Estanys del Mig qu’en Tres Estanys de Baix e en estanh de Manhèra. Ua explicacion possibla ei qu’es trabalhs prealables de contròtle dera poblacion de vairon permeteren conservar ua resèrva latenta d’espècies en sediment, que poderie estar favorint ara ua recolonizacion mès rapida der ecosistèma».

Seguiment scientific a long tèrme

Maugrat qu’era eliminacion deth vairon enes dues pròves pilòt ja s’a pogut confirmar, es responsables deth projècte soslinhen qu’era recuperacion complèta d’aguesti ecosistèmes ei un procès graduau que requerís un seguiment continuat a long tèrme. Per aguest motiu, es prètzhèts de monitoratge se mantieràn pendent es pròplèus ans entà avalorar era evolucion des comunitats biologiques e documentar era recuperacion des procèssi ecologics naturaus des estanhs.

Segontes Marc Garriga, director deth Parc Naturau der Alt Pirineu, «aguesti prumèrs resultats son ua notícia fòrça positiva entara conservacion des estanhs de nauta montanha. Mès enlà der exit dera actuacion, era pròva pilòt demòstre qu’ei possible recuperar ecosistèmes qu’auien perdut ua part importanta dera sua biodiversitat e generar coneishement util entà afrontar rèptes semblants en d’auti estanhs deth Pirenèu».

Era actuacion a estat coordinada e executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. e era Associació La Sorellona, damb era supervision scientifica deth Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) e der Institut de Diagnostic Ambientau e Estudis dera Aigua (IDAEA-CSIC), e damb eth supòrt dirècte deth Parc Naturau der Alt Pirineu e de Forestal Catalana.

Els estanys d’alta muntanya, ecosistemes naturals que originàriament no tenien peixos, han experimentat canvis dràstics a causa de la introducció d’espècies no nadiues, principalment truites i verons. Aquesta introducció ha provocat una depredació significativa de la fauna autòctona, alterant profundament l’equilibri ecològic d’aquests llacs.

L’estudi que presentarà el Dr. Ventura analitza l’impacte d’aquestes introduccions sobre els cladòcers, com les Daphnia, en els estanys d’alta muntanya dels Alps i els Pirineus. Els resultats indiquen que els estanys amb verons han patit un impacte més sever sobre les poblacions de Daphnia.

En el marc dels projectes de conservació – LIFE BIOAQUAE, LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE RESQUE ALPYR – s’han eliminat o s’estan eliminant tant truites com verons de 32 llacs d’alta muntanya dels Pirineus catalans i dels Alps italians.

Les primeres avaluacions mostren que les poblacions de Daphnia s’han recuperat en la majoria dels estanys on abans eren absents. A més, l’erradicació del veró ha anat acompanyada d’un augment de la riquesa d’espècies, així com de l’aparició d’espècies planctòniques i associades a macròfits.

Al llarg del congrés, hi haurà un total de 65 presentacions orals i 41 pòsters, així com dues conferències principals. Les contribucions cobriran una àmplia gamma de temes relacionats amb la biologia dels cladòcers, incloent la nostra estimada Daphnia, com a organismes model. S’abordaran aspectes com l’ecologia, la biologia evolutiva, la genòmica, la interacció amb factors d’estrès ambiental, la diversitat, la biogeografia i la sistemàtica.

Des de diminuts organismes com ara algues microscòpiques i petits crustacis que formen part del plàncton fins a plantes, mol·luscs, cucs, insectes i amfibis que viuen tant al fons com al litoral de l’estany i que, pels seus hàbits nocturns, poden ser difícils d’observar.

La introducció de peixos en aquests estanys ha tingut conseqüències negatives sobre la fauna nativa, ha afectat l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i n’ha alterat la xarxa tròfica. A més a més, l’impacte de les introduccions també pot tenir conseqüències sobre les poblacions de fauna terrestre com aus, ratpenats i petits mamífers com ara l’almesquera que depenen dels insectes aquàtics com a font d’aliment.

Alteracions ecològiques degudes als peixos invasors

Per exemple, en un estany amb truita comencen a desaparèixer els amfibis i hi ha una important alteració de la xarxa tròfica a la zona litoral on els peixos es mengen els macroinvertebrats més grans. Els efectes negatius incrementen quan en un estany, a més de truita, hi trobem el veró, un petit ciprínid que ha estat introduït en molts estanys del Pirineu pel seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

Quan tenim veró i truita en un estany, l’afectació a la xarxa tròfica litoral és severa. La depredació que exerceix el veró sobre les postes de la truita i la sobrepesca poden, a més, culminar amb la desaparició de la truita.

En un estany on només hi queda el veró, queda afectada la xarxa tròfica de la zona litoral però també la de la zona pelàgica degut a l’increment de nutrients que afavoreix el creixement de microalgues i la disminució de la transparència de l’aigua.

Restauració dels estanys d’alta muntanya

La restauració d’aquests ecosistemes passa per eliminar les espècies de peixos introduïts utilitzant de manera simultània diferents tècniques de captura com ara xarxes, trampes i pesca elèctrica.

És un treball molt laboriós i artesanal que pot durar entre dos i tres anys en estanys amb truita i fins a set amb veró. Parlarem d’estany restaurat quan hi hagi una recolonització natural d’espècies autòctones des dels estanys propers.

Les accions més ambicioses del projecte LIFE RESQUE ALPYR inclouen l’erradicació del veró en estanys mitjans tant als Pirineus com als Alps per afavorir la recuperació de les poblacions d’amfibis, petits mamífers semiaquàtics com l’almesquera o la musaranya d’aigua i algunes espècies de ratpenats i de l’hàbitat lacustre.

Es tracta d’actuacions d’eficàcia comprovada gràcies als projectes de recerca anteriors: LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE BIOAQUAE, duts a terme en el mateix àmbit i regions geogràfiques en les quals es continua treballant actualment.

Aquesta trobada ha estat organitzada pel CBN dels Pirineus i de Midi-Pyrénées com a secretari del grup d’interès científic (GIS) “Lacs des Pyrénées”. La trobada ha reunit personal investigador, entitats gestores i responsables de la presa de decisions compromesos amb la conservació de la biodiversitat dels estanys d’alta muntanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR presentat com un exemple d’èxit.

El primer dia va estar dedicat a compartir coneixements, intercanviar idees i enfortir la col·laboració a favor de la preservació dels llacs de muntanya a través de sessions interactives, tallers i presentacions de projectes inspiradors.

El Dr. Marc Ventura, coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha estat un dels protagonistes de la jornada.

La seva primera intervenció va estar centrada en la biodiversitat i conservació dels estanys d’alta muntanya als Pirineus i als Alps, posant en relleu el patrimoni natural que representen aquests ecosistemes i les amenaces a què s’enfronten (presència de peixos invasors i efectes del canvi global).

Seguidament va presentar, entre altres, els objectius i les accions de conservació del projecte LIFE RESQUE ALPYR i aquells resultats que s’esperen obtenir a través de l’eradicació de peixos en els estanys.

Homenatge al Dr. Didier Galop

La seva segona intervenció va ser un homenatge al recentment traspassat Dr. Didier Galop, reconegut geògraf, paleolimnòleg, i director per més de 10 anys de l’Observatori Home-Medi (OHM) del Centre Nacional de la Recerca Científica a França (CNRS) i del Laboratori de Recerca GEODE.

El Dr. Marc Ventura va narrar i explicar amb detall la història de les introduccions de peixos als llacs d’alta muntanya. Una història que van estudiar juntament amb Didier Galop i Olivier Baudier.

Als Pirineus, les introduccions de peixos es van dur a terme des de temps històrics amb finalitats d’autoconsum i comerç, utilitzant truites autòctones dels rius propers, sempre en uns pocs llacs. Als llacs dels Alps també hi ha unes poques introduccions que daten de l’època medieval. No obstant això, tant als Alps com als Pirineus, és a partir de la segona meitat del segle XX quan la introducció de peixos es va estendre de manera generalitzada amb l’aparició de la pesca recreativa.

Actualment, un 32% dels llacs del SCI Pallars i el 75% del SCI Aigüestortes tenen poblacions estables de peixos. Als Alps italians, els peixos introduïts estan presents en el 89% dels llacs del Parc Natural Mont Avic i el 35% dels del Parc Nacional Gran Paradiso.

Un projecte transfronterer per a estanys de gran altitud

L’objectiu final d’aquestes trobades serà, a través d’una associació estratègica, construir un programa ambiciós i transfronterer per als Pirineus d’aquí a l’any 2026. La col·laboració entre gestors, investigadors i entitats serà essencial per afrontar els reptes de conservació de la biodiversitat dels propers anys als Pirineus.

Un dels objectius del treball han estat identificar i avaluar la distribució dels peixos invasors (Phoxinus sp.) introduïts per l’activitat humana en els estanys d’alta muntanya i determinar el procés i camins de propagació d’aquestes espècies.

Tot i la recerca activa dels últims anys que ha revelat una diversitat d’espècies dins del gènere Phoxinus, l’estudi de la seva distribució ha estat predominantment confinat a àrees de terres baixes. En aquest estudi, mitjançant diverses anàlisis genètiques realitzades en llacs d’alta muntanya als Pirineus a Espanya, França i als Alps Italians, s’ha confirmat la introducció en aquestes regions de les espècies: Phoxinus bigerri, Phoxinus csikii, Phoxinus dragarum i Phoxinus septimaniae.

Contràriament a les expectatives inicials que les introduccions en llacs d’alta muntanya o embassaments podrien afectar els ecosistemes riu avall, aquest estudi ha revelat que la migració riu avall no es produeix fàcilment.

La tesi ha estat dirigida pels Dr. Marc Ventura del CEAB-CSIC i el Dr. Quim Pou actualment director de La Sorellona i per la Dra. Marisol Felip Benach de la Universitat de Barcelon