En quate d’eles, en 2023 s’establiren tancats d’exclusion deth bestiar entà protegir-les dera sobrefrequentacion ramadera, pramèrament per vacas e eugues: Estanyeres de Son (PNAESM), Plan deth Horn (Aran), Planell de Sartari e Comes de Rubió (PNAP). Eth 2025, s’an protegit tanben damb tanques diuèrses habitats de torbera entorn deth lac Djouan, ath Parc Nacional Gran Paradiso.

Entre 2023 e 2024 se realizèren talades dirigides entà eliminar es poblacions de pins des habitats umids o entà frenar era avançada d’aguestes poblacions (aclarides e talada de pins joeni) ena mollera dera cabana de Parros (Aran), mollera de Locampo (PNAESM) e Pla Muntaner (PNAP).

Finauament, s’a recuperat era sega d’èrba en dues zònes deth fons de val qu’ente es intercalen prats de dall, prats d’èrba roja e molleres o torberes. Son ua partida des Planes de Son (ZEC Aigüestortes) e era partida bassa dera pleta de Molières (Aran). Era sega s’arrealize cada an consecutivament des de 2023.

En totes es molleres, s’an recolhit mostres de briòfits entà èsser identificadi posteriorament en laboratori. S’an actualizat es inventaris de biodiversitat vegetau en totes es parcèlas de seguiment e s’a acompanhat damb era presa de dades de variables ambientaus coma eth nivèu dera aigua freàtica, eth sòn pH, conductivitat electrica, etc. Totes es preses de dades s’an realitzat en campanhes durant es mess de junh e julhet.

Aguestes dades seràn cabdaues entà poder-les comparar damb aqueres de biodiversitat de microeucariòtes deth sòl e entà poder estudiar es canvis en estat de conservacion d’aguestes molleres après es accions de melhora.

A mès des abitats de torbères, aguest an tanben s’a contunhat eth seguiment scientific enes lacs de nauta montanha a on se hèn es activitats de restauracion. Eth mostratge includís paramètres fisicoquimics (temperatura, conductivitat, alcalinitat e concentracion de nutrients dissòlvuts coma nitrats e fosfats), indicators biologics (fitoplancton, zooplancton e macroinvertebrats) e era recuelhuda de mostres entà analisis genetiques (ADN environamentau). Tanben s’a realizat eth seguiment de ratapenats (principaument mejançant registres sonòrs) e de micromamifèrs semiaqüatics (prospectacions in situ e recuelhuda d’excrements e d’auti indícis).

Sota el lema “Múltiples perspectives per a l’estudi de l’evolució del paisatge: Pirineus 2024” es van proposar diversos itineraris per explorar els valors naturals de l’Alt Pirineu, incloent els seus hàbitats, espècies, geodiversitat i la influència humana en el paisatge al llarg del temps. Aquests recorreguts es van realitzar dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com en les seves zones circumdants.

Accions d’exclusió permanent i temporal del bestiar en turberes

La primera sortida, en la qual vam participar, es va realitzar el 25 de juny a les turberes d’Estanyeres. Aquesta visita va ser una gran oportunitat per observar de primera mà els efectes dels experiments de tancats d’exclusió ramadera. Aquests experiments són molt valuosos per entendre com la pressió dels herbívors afecta les comunitats vegetals i la dinàmica del sòl.

Eliminant total o parcialment l’acció dels herbívors, vam observar canvis significatius en les condicions de creixement de les plantes. Aquesta metodologia és similar a altres experiments de manipulació de comunitats biològiques, com ara la retirada de truites dels estanys per observar el seu impacte en les dinàmiques dels ecosistemes aquàtics.

Un dels objectius principals de conservació en aquestes àrees és la restauració del sòl superficial, sovint degradat pel trepitjament de vaques i cavalls. Tot i que les comunitats vegetals d’aquestes regions estan adaptades al pasturatge moderat, són susceptibles al sobrepasturatge.

Per tant, s’estan realitzant esforços per mantenir un règim intermig de pasturatge dins dels tancats temporals, amb l’objectiu d’avaluar si aquesta estratègia de gestió és suficient per mantenir l’equilibri ecològic i millorar la gestió d’aquests espais.

L’estany de Muntanyó d’Àrreu, un lloc singular

La segona visita va ser a l’estany de Muntanyó d’Àrreu, situat a la capçalera de la vall d’Àrreu. Aquest estany somer (d’uns 13 metres de profunditat) té una petita conca. Sota l’estany de Muntanyó hi ha una antiga conca omplerta de sediment, que ara forma una sèrie de turberes extraordinàries d’una extensió poc habitual als Pirineus.

L’estany es troba en una conca calcària, un aspecte que dins del nostre territori és excepcional per als estanys i que li confereix unes característiques úniques. A més, té una rica flora macrofítica, destacant la presència de fins a quatre espècies diferents del gènere Potamogeton.

Actualment, a l’estany s’estan portant a terme accions per a l’eradicació del veró, un petit ciprínid introduït com a esquer viu per a la pesca de la truita.

La xerrada s’emmarca dins del programa de conferències i sortides del seminari “Prats i pastures, espais de biodiversitat” organitzat per Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i la Delegació de la Serralada Litoral Central (ICHN).

Les molleres són un dels ecosistemes que experimenten un deteriorament, pèrdua i degradació més importants, i es preveu que aquesta tendència negativa continuï. Als Pirineus i als Alps les principals amenaces són:

• Sobrefreqüentació ramadera.

Un excés de trepig malmet la superfície, l’estructura del sòl i la vegetació tan fràgil present als ecosistemes. A més, l’herbivorisme intensiu perjudica el creixement de les espècies i l’excés de nutrients provoca canvis en les característiques químiques de les seves aigües.

• Canvis en els règims hidrològics de les valls

Ja sigui a conseqüència del canvi climàtic (períodes de sequera més llargs) o per causa de la construcció d’estructures antròpiques (preses o altres infraestructures hidroelèctriques), la circulació de l’aigua que alimenta les molleres es pot veure afectada.

Segons les Nacions Unides, les torberes, manglars i les praderies marines són els embornals de carboni més eficaços de la Terra, ja que s’encarreguen de capturar i emmagatzemar el doble de carboni que tots els boscos del món junts.

Si us interessa conèixer més detalls sobre aquests ecosistemes podeu descarregar-vos el fullet del projecte sobre molleres.

Als espais planers, l’aigua circula per rierols tortuosos o forma petites llacunes i amara el sòl de les riberes. Així es crea un ambient d’aiguamoll d’alta muntanya que rep el nom de mollera.

En aquesta segona publicació, detallem les característiques d’aquests ecosistemes i la seva importància. A més, s’expliquen les principals amenaces a les que s’enfronten i quines accions de conservació es realitzen des del projecte per conservar-los i recuperar-los.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.