Er eveniment auec lòc eth 25 de seteme en Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) e, enguan, siguec dedicat ara conservacion e restauracion des ecosistèmes, jos eth lèma «Eth coneishement ath servici dera natura».

Era velhada comencèc en Auditòri Enric “Kike” Ballesteros damb ua introduccion as principaus concèptes, qüestions e rèptes relacionadi damb era conservacion e era restauracion deth miei naturau. Posterioraments, era activitat se desplacèc ena terrassa deth Centre, a on es persones assistentes pogueren conéisher diuèrsi projèctes de recèrca, participar en activitats de divulgacion e conversar dirèctaments damb es equipes scientifiques.

Entre es projèctes participants i auie eth LIFE RESQUE ALPYR, que trabalhe entà conservar e restaurar es ecosistèmes aquatics de nauta montanha des Pirenèus e des Aups e protegir era biodiversitat qu’acuelhen. A trauès de diferentes actuacions sus eth territòri, eth projècte cerque revertir bèri uns des impactes que menaçen aguesti ecosistèmes e favorir-ne era recuperacion.

Era activitat deth LIFE RESQUE ALPYR apropèc ath public era realitat des ecosistèmes aquatics de nauta montanha e es rèptes que afronten. A trauès deth contacte dirècte damb era equipa deth projècte, es persones participantes pogueren descorbir perqué ei de besonh restaurar aguesti abitats, quines actuacions se i amien a tèrme e coma era recèrca scientifica ajude a orientar-ne era recuperacion e conservacion.

Era participacion ena Nit del CEAB siguec, atau, ua oportunitat entà apropar aguesta labor ara ciutadania e mostrar coma eth coneishement scientific se pòt tradusir en actuacions concrètes de conservacion e restauracion sus eth territòri, exemplificant eth lèma qu’a guidat era edicion d’enguan: «Eth coneishement ath servici dera natura».

En un ambient pròplèu e participatiu, es persones assistentes pogueren plantejar qüestions, compartir inquietuds e reflexionar amassa sus es rèptes ambientaus actuaus e futurs, atau coma sus eth papèr qu’era sciéncia pòt auer ara ora de dar-i responsa.

Un article publicat recentament ena revista scientifica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajude a respóner ad aguestes preguntes. Eth trabalh resumís eth contèxt ecologic deth projècte, es principaus rèptes de conservacion des ecosistèmes aquatics de nauta montanha e es accions que LIFE RESQUE ALPYR desenvolòpe entà restaurar-les.

Quauqui ecosistèmes unics, mès vulnerables

Es estanhs, es torbères e es prats umits de nauta montanha son quauqui des ecosistèmes mès singulars d’Euròpa. Maugrat qu’ocupen ua superfícia reduïda, acuelhen ua biodiversitat fòrça especializada, adaptada a condicions ambientaus exigentes e soent extrèmes.

Ath long des darrèrs decennis, aguesti abitats an patit fòrça pressions. Ua des mès importantes a estat era introduccion de peishi en estanhs que istoricament èren sense peishi. Era preséncia de trueites e vairons a alterat es hiles tròfiques naturaus e a provocat impactes importants sus es anfibis e es invertebrats aquatics.

Ath madeish temps, era sobrepastura, er abandon dera dalha tradicionau e era expansion deth bòsc sus es zònes umides an contribusit ara degradacion progressiua de torbères e prats umits de gran valor ecologic.

Mès qu’ua restauracion d’abitats

Er article destaque ua idèa clau: restaurar un ecosistèma non significhe sonque protegir es espècies que i viuen. Signifique recuperar es relacions ecologiques que lo mantenen viu.

Diuèrsi estudis an mostrat que era recuperacion des comunitats aquatiques pòt auer efèctes positius mès enlà des madeishi estanhs, afavorint espècies que depenen des insèctes associadi ad aguesti ecosistèmes, coma bèri ratapenats insectivòrs o eth desman des Pirenèus.

Maugrat que es resultats finaus deth projècte se presentaràn pendent es pròplèu mesi, aguesta publicacion permet compréner melhor es preguntes que dèren origina a LIFE RESQUE ALPYR e era basa scientifica que i a ath darrèr de cadua des sues accions.

Reference: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

Giorgia Mattioli, de la Universitat de Pavia, va presentar un pòster on va il·lustrar les dinàmiques d’eradicació de peixos exòtics en 15 estanys dels Alps italians: 4 ja eradicats pel projecte LIFE BIOAQUAE i els 11 restants gestionats per l’actual projecte LIFE RESQUE ALPYR. Gràcies a la combinació de diferents mètodes mecànics (nanses, xarxes en transectes, pesca i pesca elèctrica), que preserven la fauna nativa dels estanys, s’aconsegueix reduir la densitat poblacional de les espècies introduïdes fins a la seva completa eradicació. Tenint en compte la complexitat i singularitat de cada estany, aquestes dades poden servir de guia per a futures accions de restauració ecològica d’estanys d’alta muntanya en condicions similars.

Lucia Bello, de la Universitat de Calàbria, va contribuir amb una presentació oral sobre els efectes entre ecosistemes induïts pels peixos exòtics en diferents grups d’insectívors associats a estanys d’alta muntanya. Aquests estanys poden representar fonts importants de preses per a depredadors insectívors semi aquàtics i terrestres, que van des d’invertebrats caminadors del sòl (aranyes i coleòpters), fins a ocells (merla d’aigua) i mamífers (musaranyes i ratpenats). Atès que insectívors i peixos introduïts competeixen per alimentar-se de macroinvertebrats aquàtics (en fase larvària i/o adulta), la nostra recerca busca determinar si la presència de peixos als estanys influeix negativament en la comunitat d’insectívors.

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells (ECR) està organitzada per la Society for Conservation Biology Italy Chapter APS (SCB Italy) i representa una oportunitat clau per a joves investigadors en l’inici de la seva carrera. En aquest fòrum poden compartir el seu treball en un entorn estimulant, presentar els seus resultats i establir contactes amb altres investigadors de l’àmbit. El tema de la segona conferència ECR 2025, celebrada a L’Aquila, va ser “Biodiversitat i Canvi Global: una perspectiva conservacionista”.

Podeu trobar més informació i el programa complet al web oficial de SCB Italy.

El passat 6 de maig, la seu de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), a Jaca (Aragó), va acollir una nova jornada dels Itinerarios Cicerón, una iniciativa impulsada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per connectar el coneixement científic amb la societat i promoure que les decisions col·lectives es prenguin sobre la base de l’evidència científica. Aquesta edició s’ha centrat en la recuperació de la biodiversitat i en accions validades per restaurar la natura.

La investigadora Teresa Buchaca, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), hi ha participat com a experta en ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, àmbit clau del projecte LIFE RESQUE ALPYR. En la seva intervenció, ha explicat que els estanys d’alta muntanya actuen com a veritables laboratoris naturals, ja que permeten reconstruir l’impacte de les activitats humanes al llarg del temps mitjançant l’anàlisi paleoecològica. Aquesta visió històrica és clau per entendre com han evolucionat els ecosistemes i com planificar millor les accions de restauració.

Com a exemple d’intervenció reeixida, Buchaca ha presentat el projecte LIFE RESQUE ALPYR, que treballa per recuperar la funcionalitat ecològica dels estanys dels Pirineus mitjançant accions com l’eliminació d’espècies invasores i la restauració dels cicles naturals. Aquestes actuacions, ha destacat, tenen una eficàcia demostrada i es fonamenten en coneixement científic generat des del CEAB-CSIC i les altres institucions sòcies del projecte.

A la jornada també hi han participat els investigadors Jordi Pagès i Daniel Oro, del CEAB, que han compartit coneixements sobre la restauració d’ecosistemes costaners i de deltes. A més, s’han projectat vídeos enregistrats prèviament en què els investigadors mostren el seu treball des del laboratori i sobre el terreny.

L’acte ha comptat amb la participació de científics de diversos centres del CSIC, gestors d’espais naturals, administracions públiques, entitats socials, empreses i periodistes. La trobada ha estat coordinada per Graciela Gil-Romera (IPE-CSIC) i Óscar Godoy (EBD-CSIC), que han remarcat que la restauració de la natura és un imperatiu ecològic i que només serà efectiva si es basa en coneixement científic sòlid i aplicat.

Els Itinerarios Cicerón són una aposta del CSIC per posar en comú el treball de diferents equips d’investigació sobre una mateixa temàtica i traslladar-lo a la societat d’una manera clara i útil, per tal que pugui aplicar-se i contribuir positivament a afrontar els reptes ambientals actuals.

En podeu obtenir més informació, en aquest enllaç.

Aquest any, vam dur a terme la nostra primera prova pilot amb rotenona per eliminar les espècies invasores de peixos als estanys d’alta muntanya. Aquesta acció forma part d’una estratègia més ampla per restaurar els hàbitats aquàtics d’altitud, amb l’objectiu de convertir els llacs restaurats en dipòsits de biodiversitat i corredors ecològics.

També ens hem centrat en la protecció de les molleres, hàbitats vitals per a la biodiversitat i la regulació de l’aigua. Mitjançant operacions estratègiques de desforestació selectiva, hem reduït l’ombra i hem creat millors condicions per a la seva regeneració. A més, hem continuat amb les accions de protecció de les molleres iniciades en anys anteriors, com la sega de prats de dall humits i la gestió del bestiar mitjançant la instal·lació de tanques temporals i permanents.

A banda del treball de camp, seguim compromesos amb la participació pública. La nostra presència en esdeveniments com la Setmana de la Ciència i la Nit Europea dels Investigadors ens ha permès sensibilitzar sobre la importància de conservar els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i connectar amb la comunitat. A més, el nostre equip ha participat en nombroses conferències científiques i tècniques aquest any, amb l’objectiu de compartir els resultats i coneixements generats tant a nivell nacional com internacional.

Si esteu interessats a rebre més informació sobre el projecte, podeu subscriure-us al butlletí aquí.

Podeu llegir el butlletí complet en el següent enllaç.

A partir d’avui, cada mes trobaràs una nova càpsula.

Els vídeos es poden veure al perfil d’Instagram del projecte, però també a l’apartat de mitjans de la web i al canal de YouTube del CEAB-CSIC, centre coordinador del projecte.

Avui, 21 de maig, és el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000

Aprofitem aquest dia de llançament per celebrar també el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000, de la qual formem part. La Xarxa Natura 2000 és un conjunt d’espais protegits que s’han declarat per conservar determinades espècies i hàbitats que hi viuen.

En total, n’hi ha més de 27.000 a tot Europa.

La protecció d’aquests espais pretén garantir la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats més valuosos i amenaçats d’Europa. Els llocs Natura 2000 reflecteixen la rica varietat de vida salvatge i hàbitats d’Europa. Ocupen gairebé una cinquena part de la terra i una desena part dels mars circumdants, que és aproximadament la mida d’Espanya i Itàlia juntes.

Però, què en fa d’especial?

A més de les nombroses espècies d’animals, plantes i hàbitats que protegeix, la Xarxa Natura 2000 és el resultat de la interacció cultural i històrica entre els humans i la natura.