Aquests peixos, a més de ser espècies no autòctones, es consideren invasores, ja que tenen un impacte negatiu sobre els ecosistemes naturals d’aquests entorns.

La pesca als estanys d’alta muntanya

Als Pirineus, la introducció de peixos es va dur a terme des de temps històrics, inicialment amb finalitats d’autoconsum i comerç, utilitzant truites autòctones de rius propers, sempre en estanys limitats. Als Alps, també es registren algunes introduccions que daten de l’època medieval. Tanmateix, no va ser fins a la segona meitat del segle XX quan la pràctica d’introduir peixos es va generalitzar, especialment amb la popularització de la pesca recreativa.

La pesca recreativa amb esquer viu ha propiciat que, des de finals del segle XX, tant als Pirineus com als Alps, s’estigui introduint el veró, un petit ciprínid que afecta negativament la truita.

Efectes ecològics de la introducció de peixos

La introducció de peixos en aquests estanys ha tingut conseqüències negatives sobre la fauna nativa, ha afectat l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i n’ha alterat la xarxa tròfica. A més, les conseqüències d’aquest impacte també poden afectar a les poblacions de fauna terrestre, com aus, ratpenats i petits mamífers com l’almesquera, que depenen dels insectes aquàtics com a font d’aliment.

En un estany natural sense peixos, l’ecosistema es manté en equilibri: l’aigua és cristal·lina i la xarxa tròfica funciona sense alteracions. Però quan es introdueixen espècies com la truita, comencen a desaparèixer altres espècies d’amfibis i es produeixen alteracions significatives en la xarxa tròfica de la zona litoral, on els peixos predominen sobre els macroinvertebrats més grans.

L’impacte ecològic es fa més sever quan, a més de la truita, també s’introdueix el veró. Aquesta espècie de ciprínid, que s’ha utilitzat com a esquer viu per a la pesca recreativa, provoca una depredació agressiva sobre les postes de truita i una sobrepesca que pot desembocar en la desaparició d’aquesta espècie. Això altera de manera significativa la xarxa tròfica de l’estany.

En estanys on només es troba el veró, l’impacte no només afecta la zona litoral, sinó que també es veu alterada la zona pelàgica, a causa de l’increment de nutrients que afavoreixen el creixement de microalgues i provoquen una disminució de la transparència de l’aigua.

La nostra estudiant de doctorat, Lucía Bello, de la Universitat de Calàbria, va contribuir amb una presentació oral discutint els resultats preliminars sobre com els peixos introduïts podrien tenir un impacte negatiu en les poblacions de musaranyes que habiten al voltant de estanys alpins.

A més a més, el Dr. Ibor Sabas, investigador postdoctoral de la Universitat d’Innsbruck, va presentar una exposició breu sobre els resultats de l’eradicació ràpida de peixos introduïts en un estany alpí a Àustria, en col·laboració entre el projecte Biodiversa FISHME i el projecte LIFE RESQUE ALPYR.

El 7è Congrés Europeu de Biologia de la Conservació

El Congrés Europeu de Biologia de la Conservació (ECCB) està organitzat per la Secció Europea de la Societat per a la Biologia de la Conservació (SCB) i té com a objectiu facilitar l’intercanvi de ciència de la conservació i pràctiques i polítiques de conservació de la natura per promoure la conservació de la diversitat biològica a Europa; el tema de la 7a edició va ser “Biodiversitat positiva per a 2030”.

Malgrat els desafiaments actuals en la conservació, el congrés va proporcionar una oportunitat interessant perquè els investigadors compartissin coneixements i col·laborassin, amb l’esperança de fomentar el treball conjunt i prendre mesures per progressar significativament en la conservació de la biodiversitat del nostre planeta.

Pots trobar més informació sobre l’ECCB 2024 i consultar el programa del congrés al lloc web oficial (eccb2024.eu).

La reunió científica s’ha celebrat a Tortosa i Vic els dies 18 i 21 de juny de 2024. En aquesta ocasió, el congrés s’ha centrat a promoure l’estudi i la conservació dels peixos autòctons dels ecosistemes aquàtics continentals i marins de la Península Ibèrica.

Els integrants del projecte LIFE RESQUE ALPYR hi han aportat coneixement obtingut amb les seves recerques en l’àmbit de la conservació i restauració dels estanys d’alta muntanya. Ho han fet a través de ponències i la presentació de pòsters científics.

Per exemple, entre altres, hi han exposat treballs relacionats amb l’ús d’eines genètiques per a la detecció precoç d’espècies de peixos invasors als estanys. El metabarcoding és una eina precisa per identificar i fer una anàlisi filogenètica d’espècies, i que permet detectar les bioinvasions en les seves primeres etapes.

També s’ha narrat i explicat en detall la història de les introduccions de peixos als estanys d’alta muntanya. Una història que l’investigador Marc Ventura va estudiar juntament amb Didier Galop i Olivier Baudier.

Els congressos de la SIBIC se celebren cada dos anys per abordar reptes científics i de gestió relacionats amb diferents aspectes de la ictiologia. Aquesta edició, entre altres novetats, inclourà temes com els peixos d’aigua dolça i marins, i l’aqüicultura de conservació.

A més de ser espècies introduïdes, es consideren espècies invasores, ja que tenen un impacte negatiu sobre l’ecosistema.

Els salmònids introduïts al Pirineu són la truita comuna (Salmo trutta), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i la truita de rierol (Salvelinus fontinalis). El veró europeu (Phoxinu spp.), un petit ciprínid, ha estat també introduït en molts estanys del Pirineu, tot i que en aquest cas la seva presència es deu al seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

 Les espècies introduïdes a Mont Avic són la truita alpina (Salvelinus alpinus), el veró europeu (Phoxinu ssp), el Telestes multicellus, la truita comuna (Salmo trutta) i la truita irisada (Oncorhynchus mykiss), mentre que al Parc Nacional Gran Paradiso són la truita de rierol (Salvelinus fontinalis) i  la truita comuna (Salmo trutta).

La introducció de peixos en aquests estanys ha tingut conseqüències negatives sobre la fauna nativa, ha afectat l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i n’ha alterat la xarxa tròfica. A més a més, l’impacte de les introduccions també pot tenir conseqüències sobre les poblacions de fauna terrestre com aus, ratpenats i petits mamífers com ara l’almesquera que depenen dels insectes aquàtics com a font d’aliment.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.