Eths insèctes que habiten es lacs son sovent estadi larvaris que se metamorfosen e finalament emergen coma adults voadors. A tèrra son una hont vital d’aliment per mèts animals tèrrestres que viven entorn des lacs. Eths peish depreden intensament eras larves d’insècte, redusent en consequéncia es nombre d’insèctes que aconsegueshen sortir d’aiga. Aquò poder resultar en mens aliment per eths insectivòrs, coma eras aranhes, escaravats depredators e centpès que viven entorn d’aquets lacs.

Coma part deth projècte Life RESQUE ALPYR, avèm estudiat 12 lacs d’auta montanha en es Alps italians occidentals. Quate lacs èren sense peish, a quate s’èren eliminant es peish e quate encara tengut poblacions establides de peish. Avèm plaçat esparvanhs a prop d’era riba deth lac e mès luènh per capturar invertebrats que habiten eth sòu, e tanben avèm mostrejat larves d’insècte per avalar era disponibilitat de presa, es a díder, es insèctes emergents.

Qué avèm trobat?

En comparason amb es lacs dab peish, es lacs sense peish tengut mèts insèctes aquatics emergents, çò que confirma que es peish redusen una hont important d’aliment per es animals tèrrestres. Tanben avèm trobat mès depredators que habiten eth sòu a prop d’era linha de costa deth lac, çò que suggereish era soa preferéncia d’abitòt e era importància des insèctes deth lac coma hont d’aliment.

Curiosament, non avèm observat grans diferéncies en es nombre de depredators que habiten eth sòu entre es lacs dab e sense peish. Aquò suggereish que, en mentre es insèctes aquatics joguen un paper en era formacion deras comunautats tèrrestres pròches, autes factors tanben poder influir en era abundància de depredators, e que se necessiten mès lacs en estudis futurs per obténer una imatge clara d’aquera relacion.

E que se necessita mès recerca per comprene completshen l’impacte des peish introduits sus es depredators que habiten eth sòu, er nostre estudi hè passar dera lèrgia era important connexion entre eth lac e es ecosistemas tèrrestres circumdants. Es chens en un ambient sovent desencadèran responsas en l’aute, e comprene aqueras relacions es essentiau per dissenhar estrategies de conservacion eficaç per a aquestes singulars arias d’auta montanha. Aquera notícia ei frut deth Projecte de Grad de Màster en Biologia (2025) de Gea Lukšić (Departament de Biologia, Universitat de Lund), hèit jos er assessorament e era supervision de Rocco Tiberti e Lucia Bello (Departament de Biologia, Ecologia e Sciéncies dera Tèrra (DiBEST), Universitat de Calàbria) e d’Anders Persson, Departament de Biologia (Universitat de Lund).

En çò que tanh aths estanhs deth circ de Colomèrs, en Val d’Aran, s’a artenhut eradicar es salmònids der estanh de Gargolhes, e se prevei confirmar era eradicacion der estanh de Cabidornats aguest estiu. Aguest resultat, amassat as trabalhs hèti damb succès damb metòdes quimics en estanh de Manhera, representarien er acompliment des objectius en aguest sector.

En val de Dellui (Ribagorça), s’a artenhut eradicar eth veró der estanh de Dellui Superior e se contunharàn es trabalhs entà acabar d’eliminar era poblacion de truita.

En diuèrsi sectors deth Pallars Sobirà se seguirà trabalhan entà arténher es objectius establidi en cada un des estanhs.

En estanh de Muntanyó, contunhen es trabalhs d’eliminacion de truita, dempús d’artenher aguest an era eradicacion dera poblacion de verons, un des objectius iniciaus.
En estanh de Naorte, a on s’a artenhut progressivament ua drastica reduccion dera poblacion de verons, encara calerà contunhar entà arténher era sua eradicacion definitiva.
En çò que tanh ara val de Peguera, contunhen es trabalhs enes estanhs de Coveta e Llastra, a on ja s’a artenhut ua grana diminucion des poblacions de salmònids introduïdi.

Tanben cau destacar eth succès obtengut enes estanhs pallaresi de Tres Estanys deth Miei e Tres Estanys de Baish, a on s’an emplegat metòdes quimics d’eradicacion de peishs introduïdi. Aguestes masses d’aigua ja se considèren liures de peishs introduïdi.

En toti es estanhs a on se trabalhe, s’observen melhors fòrça significatives des poblacions d’invertebrats e d’amfibis, atau coma ua melhora graduau dera transparéncia dera aigua, un viatge reduïda o eliminada era preséncia de peishs introduïdi.

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya, no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats com algunes libèl·lules que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

Fins aquí, res excepcional… excepte que aquests podrien ser els primers capgrossos de Rana temporaria en completar la seva metamorfosi al llac Leità des de fa moltes dècades!

Des de la dècada del 1960, el llac havia estat colonitzat per una població introduïda de truita de rierol (Salvelinus fontinalis), un salmònid originari d’Amèrica del Nord. Aquesta espècie va ser introduïda al Parc en una època en la que encara es desconeixien els efectes devastadors de la introducció de peixos en aquests ecosistemes, com per exemple el fet de que la presència de peixos impossibilita la reproducció de Rana temporaria als mateixos ambients, a causa de la depredació tant sobre els capgrossos com sobre els adults.

Des del 2023 s’està portant a terme al Llac Leità una acció de restauració ecològica en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb l’objectiu de retornar-lo a la seva condició natural, lliure de peixos. Aquest any, l’equip del projecte està treballant per capturar els darrers exemplars de truita de rierol, però els primers efectes positius de l’erradicació ja s’estan fent evidents. Ja l’any 2024 s’havien observat moviments inusuals de granotes a l’entorn de l’estany. Aquests pocs capgrossos podrien ser els primers de moltes noves generacions de Rana temporaria a l’estany Leità!

Imatge del Llac Leità, al Parc Nacional Gran Paradiso

El passat 6 de maig, la seu de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), a Jaca (Aragó), va acollir una nova jornada dels Itinerarios Cicerón, una iniciativa impulsada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per connectar el coneixement científic amb la societat i promoure que les decisions col·lectives es prenguin sobre la base de l’evidència científica. Aquesta edició s’ha centrat en la recuperació de la biodiversitat i en accions validades per restaurar la natura.

La investigadora Teresa Buchaca, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), hi ha participat com a experta en ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, àmbit clau del projecte LIFE RESQUE ALPYR. En la seva intervenció, ha explicat que els estanys d’alta muntanya actuen com a veritables laboratoris naturals, ja que permeten reconstruir l’impacte de les activitats humanes al llarg del temps mitjançant l’anàlisi paleoecològica. Aquesta visió històrica és clau per entendre com han evolucionat els ecosistemes i com planificar millor les accions de restauració.

Com a exemple d’intervenció reeixida, Buchaca ha presentat el projecte LIFE RESQUE ALPYR, que treballa per recuperar la funcionalitat ecològica dels estanys dels Pirineus mitjançant accions com l’eliminació d’espècies invasores i la restauració dels cicles naturals. Aquestes actuacions, ha destacat, tenen una eficàcia demostrada i es fonamenten en coneixement científic generat des del CEAB-CSIC i les altres institucions sòcies del projecte.

A la jornada també hi han participat els investigadors Jordi Pagès i Daniel Oro, del CEAB, que han compartit coneixements sobre la restauració d’ecosistemes costaners i de deltes. A més, s’han projectat vídeos enregistrats prèviament en què els investigadors mostren el seu treball des del laboratori i sobre el terreny.

L’acte ha comptat amb la participació de científics de diversos centres del CSIC, gestors d’espais naturals, administracions públiques, entitats socials, empreses i periodistes. La trobada ha estat coordinada per Graciela Gil-Romera (IPE-CSIC) i Óscar Godoy (EBD-CSIC), que han remarcat que la restauració de la natura és un imperatiu ecològic i que només serà efectiva si es basa en coneixement científic sòlid i aplicat.

Els Itinerarios Cicerón són una aposta del CSIC per posar en comú el treball de diferents equips d’investigació sobre una mateixa temàtica i traslladar-lo a la societat d’una manera clara i útil, per tal que pugui aplicar-se i contribuir positivament a afrontar els reptes ambientals actuals.

En podeu obtenir més informació, en aquest enllaç.