Explorar, observar i col·laborar són els tres passos clau per convertir-se en una peça fonamental del projecte. Gràcies a les vostres observacions de flora i fauna aquàtica als estanys d’alta muntanya, podem obtenir dades essencials que ens ajudaran a entendre millor aquests ecosistemes fràgils i protegits, i a aplicar millors estratègies per conservar-los.

Com participar-hi?

Participar és molt senzill i només cal un dispositiu mòbil i ganes de contribuir a la ciència:

• Descarrega’t l’app iNaturalist (disponible per a iOS i Android).
• Crea un compte i cerca el projecte: LIFE RESQUE ALPYR.
• Observa flora i fauna aquàtica als estanys d’alta muntanya.
• Fes una fotografia i registra la teva observació. Per la nostra recerca, ens interessen especialment els peixos i amfibis!
• Afegeix-hi el nom de l’espècie si el saps (si no, la comunitat t’ajudarà).
• Inclou la ubicació i, si no tens cobertura, pots guardar la dada i enviar-la més tard.

Per fer-ho encara més fàcil, hem preparat una infografia guia on s’expliquen tots els passos de manera visual i clara. Pots descarregar-la (horitzontal o vertical) o consultar-la aquí.

Per què és important la teva participació?

L’observació i el registre de dades en entorns d’alta muntanya no és fàcil. Però amb la vostra col·laboració podem superar aquesta dificultat i recollir informació valuosa sobre espècies i hàbitats prioritaris, especialment aquells que es troben en zones Natura 2000.

Aquest coneixement col·lectiu ens ajuda a prendre millors decisions per conservar la biodiversitat i a connectar la ciència amb la societat.

Uneix-te al projecte LIFE RESQUE ALPYR a iNaturalist!

Amb cada observació, contribueixes activament a la conservació d’uns dels paisatges més espectaculars i vulnerables d’Europa.

Fes del teu pas pels estanys de muntanya una acció científica!

Els estanys alpins estan experimentant canvis ecològics profunds i ràpids. Els resultats de l’estudi, obtinguts a partir de 643 mostres recollides entre 2006 i 2024 en 101 estanys i basses, revelen una regressió significativa d’espècies estenotermes fredes, com Arctodiaptomus alpinus o Daphnia pulicaria. Aquestes espècies, sensibles als canvis ambientals, són senyals clares de l’equilibri ecològic dels ecosistemes d’alta muntanya.

“Els estanys alpins són ecosistemes sentinella. Tot i trobar-se dins d’àrees protegides, pateixen una transformació silenciosa però profunda. El declivi de les espècies adaptades al fred ens alerta de l’impacte combinat entre l’escalfament global i les alteracions locals”, explica Rocco Tiberti, investigador principal i primer autor de l’estudi.

Un ecosistema fràgil i amenaçat

El zooplàncton és un element fonamental de les xarxes tròfiques aquàtiques. En els estanys de muntanya, sovint naturalment sense peixos, aquestes comunitats constitueixen el nivell més alt de la cadena alimentària pelàgica. La introducció d’espècies exòtiques —sobretot truites i ciprínids— altera aquest equilibri i afavoreix la desaparició dels organismes més grans i vulnerables.

A aquesta pressió s’hi afegeix el canvi climàtic, que ha provocat un augment de més d’1 °C en la temperatura mitjana anual a la regió en menys de dues dècades. Aquest escalfament altera els cicles de gel, avança el desglaç i modifica la disponibilitat d’hàbitats adequats per a les espècies especialitzades. El resultat és una “termofilització” de les comunitats: les espècies adaptades al fred es veuen progressivament substituïdes per altres més tolerants a temperatures elevades.

“Aquest és un fenomen similar al que observem en altres ecosistemes afectats pel canvi climàtic, però aquí el seu impacte és més directe i visible per la simplicitat de les cadenes tròfiques”, afegeix Tiberti.

A més del seu paper ecològic, el zooplàncton actua com a bioindicador clau de l’estat de salut dels estanys. Els canvis en la seva composició i abundància reflecteixen amb sensibilitat i rapidesa alteracions ambientals com el canvi climàtic, la presència de peixos o la contaminació difusa.

Cap a una gestió activa dels estanys davant el canvi global

Malgrat aquest panorama preocupant, l’estudi també assenyala que hi ha marge per a l’acció. La protecció efectiva dels estanys verges —especialment aquells de mida mitjana o gran sense presència de peixos— i la restauració dels ecosistemes alterats, mitjançant l’eradicació d’espècies invasores, són mesures viables que ja s’estan aplicant en diverses àrees protegides.

En el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, diversos parcs nacionals —com el Parc Nacional Gran Paradiso o el Parc Natural Mont Avic— duen a terme accions de recuperació ecològica d’estanys, amb resultats prometedors.

A més, la retirada de les glaceres alpines està donant lloc a nous estanys proglacials, que podrien esdevenir refugis per a espècies sensibles. Una gestió curosa d’aquests nous ecosistemes pot ser clau per conservar una part del patrimoni biològic que avui es veu amenaçat.

Els autors subratllen que els estanys d’alta muntanya són ecosistemes d’alt valor ecològic i científic. La seva estructura simple els fa ideals per estudiar els efectes del canvi global, però també els converteix en sistemes molt vulnerables, amb poca capacitat de resposta davant pertorbacions ambientals sobtades.

“La pèrdua del zooplàncton adaptat al fred no només implica la desaparició d’espècies singulars, sinó també una alteració funcional de l’ecosistema. Aquestes dinàmiques ens alerten del que pot ocórrer, en escenaris similars, a altres regions de muntanya”, conclouen els investigadors.

Però, com afronta Catalunya aquest repte? En aquesta jornada, explorarem les implicacions i reptes d’implementar aquesta llei al nostre territori. Sorgeixen moltes qüestions: com es modificaran les polítiques ambientals per complir amb els requisits europeus? Com s’encaixaran les iniciatives de restauració amb les necessitats socioeconòmiques locals? Quins projectes ja estan impulsant la recuperació dels nostres ecosistemes?

Per abordar aquesta temàtica la Jornada ha comptat amb experts en conservació i restauració de diferents ecosistemes. Entre ells hi hagut l’investigador i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, Marc Ventura.

L’investigador començava la seva presentació dient que els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya són els més amenaçats, ja que han patit una pèrdua de biodiversitat més gran en comparació amb la resta de biomes.

Seguidament ha parlat de la conservació i restauració dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya del Pirineu, en concret dels estanys d’alta muntanya, amb accions com, entre altres, l’eliminació d’espècies introduïdes de peixos.

Per exemple, en un estany amb truita comencen a desaparèixer els amfibis i hi ha una important alteració de la xarxa tròfica a la zona litoral, on els peixos es mengen els macroinvertebrats més grans. Els efectes negatius incrementen quan en un estany, a més de truita, hi trobem el veró, un petit ciprínid que ha estat introduït en molts estanys del Pirineu pel seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

Les actuacions del LIFE RESQUE ALPYR han permès recuperar animals autòctons que havien desaparegut d’aquests espais, com la granota roja, el tritó pirinenc, el tòtil, diverses espècies de ratpenats o l’almesquera. Alhora estan retornant el bon estat ecològic general a aquests ecosistemes, que tot i estar en zones aïllades pateixen fortament els impactes humans.

Jornada Anual Prismàtic

Ha comptat, entre altres, amb el secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, amb el Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, i amb el Subdirector General del Ministerio de Transición Ecológica. Pel que fa a la recerca, hi han intervingut investigadores i investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB).

L’esdeveniment s’ha celebrat al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona. És una iniciativa del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, coordinada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Podeu veure la jornada completa en aquest enllaç.

Els estanys d’alta muntanya, ecosistemes naturals que originàriament no tenien peixos, han experimentat canvis dràstics a causa de la introducció d’espècies no nadiues, principalment truites i verons. Aquesta introducció ha provocat una depredació significativa de la fauna autòctona, alterant profundament l’equilibri ecològic d’aquests llacs.

L’estudi que presentarà el Dr. Ventura analitza l’impacte d’aquestes introduccions sobre els cladòcers, com les Daphnia, en els estanys d’alta muntanya dels Alps i els Pirineus. Els resultats indiquen que els estanys amb verons han patit un impacte més sever sobre les poblacions de Daphnia.

En el marc dels projectes de conservació – LIFE BIOAQUAE, LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE RESQUE ALPYR – s’han eliminat o s’estan eliminant tant truites com verons de 32 llacs d’alta muntanya dels Pirineus catalans i dels Alps italians.

Les primeres avaluacions mostren que les poblacions de Daphnia s’han recuperat en la majoria dels estanys on abans eren absents. A més, l’erradicació del veró ha anat acompanyada d’un augment de la riquesa d’espècies, així com de l’aparició d’espècies planctòniques i associades a macròfits.

Al llarg del congrés, hi haurà un total de 65 presentacions orals i 41 pòsters, així com dues conferències principals. Les contribucions cobriran una àmplia gamma de temes relacionats amb la biologia dels cladòcers, incloent la nostra estimada Daphnia, com a organismes model. S’abordaran aspectes com l’ecologia, la biologia evolutiva, la genòmica, la interacció amb factors d’estrès ambiental, la diversitat, la biogeografia i la sistemàtica.

Malgrat la temptació que pot suposar posar-se en remull, convé tenir present que, en general, el bany als estanys d’alta muntanya està prohibit. Els estanys d’alta muntanya no són piscines ni platges naturals, sinó tot el contrari. Es tracta d’ambients aquàtics únics i amb un alt valor natural. Són ecosistemes amb una notable diversitat d’espècies.

Un ecosistema únic i fràgil

Característiques com l’altitud, la química de l’aigua o la mida marquen les espècies que hi poden viure. Des d’organismes que viuen suspesos en l’aigua formant part del plàncton (algues, puces d’aigua i copèpodes), passant per plantes, mol·luscs, cucs, insectes i amfibis que viuen al fons o al litoral, fins a ocells i ratpenats que s’alimenten dels insectes que surten de l’aigua.

A més a més, molts estanys d’alta muntanya es troben dins de Parcs Naturals o Nacionals, per la qual cosa són espais especialment protegits que compten amb una normativa específica que regula aquelles activitats que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

Banyar-s’hi altera greument l’equilibri d’aquests ecosistemes

Els estanys d’alta muntanya són ambients molt sensibles als canvis; per aquest motiu, qualsevol pertorbació pot alterar el seu estat ecològic. Quan ens banyem en un estany, deixem residus, toxines i fins i tot virus o bacteris que afecten la fauna i la flora que hi habita.

Quan ens posem a l’aigua, removem els sediments del fons de manera que l’estany es fertilitza. Com a conseqüència de l’excessiva disponibilitat de nutrients, hi creixen massa microalgues i disminueix l’oxigen a l’aigua i la seva transparència. És el que anomenem fertilització per freqüentació humana.

Molts dels animals que viuen dins dels estanys, com és el cas dels amfibis, són especialment sensibles, ja que a través de la pell poden captar substàncies químiques tòxiques. Productes com les cremes solars i els esprais antimosquits són nocius per a aquestes espècies.

Els amfibis també són sensibles a alguns virus o fongs dels quals nosaltres i el bestiar som portadors. En posar els peus a l’estany, els traslladem a l’aigua i, per tant, a tota la fauna, sobretot  a espècies com el tòtil.

Tampoc podem deixar que les mascotes es banyin. Els gossos, en posar-se a l’aigua, també remouen el fons i els collars antiparasitaris que porten contenen substàncies tòxiques per a la fauna salvatge.

Què fem des del LIFE RESQUE ALPYR?

L’educació ambiental i la conscienciació de la ciutadania juguen un paper clau per a la preservació dels espais naturals, i són un dels pilars del projecte.

No només duem a terme sortides i xerrades a tot tipus de públic sinó que també generem material divulgatiu (pòster, quadríptics, butlletins o vídeos) per explicar la importància dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i tot el cal fer per preservar-los.

Les accions més ambicioses del projecte LIFE RESQUE ALPYR inclouen l’erradicació del veró en estanys mitjans tant als Pirineus com als Alps per afavorir la recuperació de les poblacions d’amfibis, petits mamífers semi aquàtics com l’almesquera o la musaranya d’aigua i algunes espècies de ratpenats i de l’hàbitat lacustre.

Les actuacions per a aconseguir-ho són d’eficàcia comprovada, ja que es van testar, amb èxit, en els projectes de recerca que van precedir l’ALPYR, és a dir, el LIFE LIMNOPIRINEUS i el LIFE BIOAQUAE.

La nostra estudiant de doctorat, Lucía Bello, de la Universitat de Calàbria, va contribuir amb una presentació oral discutint els resultats preliminars sobre com els peixos introduïts podrien tenir un impacte negatiu en les poblacions de musaranyes que habiten al voltant de estanys alpins.

A més a més, el Dr. Ibor Sabas, investigador postdoctoral de la Universitat d’Innsbruck, va presentar una exposició breu sobre els resultats de l’eradicació ràpida de peixos introduïts en un estany alpí a Àustria, en col·laboració entre el projecte Biodiversa FISHME i el projecte LIFE RESQUE ALPYR.

El 7è Congrés Europeu de Biologia de la Conservació

El Congrés Europeu de Biologia de la Conservació (ECCB) està organitzat per la Secció Europea de la Societat per a la Biologia de la Conservació (SCB) i té com a objectiu facilitar l’intercanvi de ciència de la conservació i pràctiques i polítiques de conservació de la natura per promoure la conservació de la diversitat biològica a Europa; el tema de la 7a edició va ser “Biodiversitat positiva per a 2030”.

Malgrat els desafiaments actuals en la conservació, el congrés va proporcionar una oportunitat interessant perquè els investigadors compartissin coneixements i col·laborassin, amb l’esperança de fomentar el treball conjunt i prendre mesures per progressar significativament en la conservació de la biodiversitat del nostre planeta.

Pots trobar més informació sobre l’ECCB 2024 i consultar el programa del congrés al lloc web oficial (eccb2024.eu).

El congrés va tenir lloc entre els dies 22 i 24 de maig a Cantàbria i va ser dirigit per la Fundació Camino Lebaniego, entitat pública adscrita a la Conselleria de Cultura, Turisme i Esport del Govern de Cantàbria. Aquesta entitat va ser seleccionada per la Comissió Europea per ser l’amfitriona d’aquesta trobada internacional a través del projecte que coordina: ‘Steps for life‘’.’.

L’esdeveniment va reunir experts del Programa LIFE de tota Europa, així com més de 25 projectes LIFE i altres programes europeus com ‘Horitzó 2020’ i ‘Biodiversa+’. Entre els projectes presentats es va destacar el LIFE RESQUE ALPYR.

La jornada va permetre conèixer i posar en comú els últims mètodes i tècniques per millorar l’estat de conservació d’amfibis i rèptils i els seus hàbitats. Les propostes que sorgeixin d’aquesta cimera s’enviaran a la Direcció General de la Comissió Europea amb la intenció que s’incorporin a la legislació europea referent a la conservació d’herpetofauna.

Els sistemes aquàtics continentals són ambients escassos i sensibles on abunden les espècies amenaçades

Els estanys i rierols dels Pirineus i els Alps, malgrat la seva ubicació remota, pateixen pertorbacions antropogèniques que amenacen la seva conservació. La introducció massiva d’espècies exòtiques, especialment de peixos com les truites o el veró, es considera una de les principals amenaces en aquests ecosistemes d’alta muntanya originalment sense peixos.

En el marc dels projectes LIFE LIMNOPIRINEUS (2014-2019) i LIFE RESQUE ALPYR (2022-2026), es treballa per millorar l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu a l’alta muntanya dels Pirineus i els Alps (només en el segon projecte).

Les espècies objectiu en aquests projectes inclouen alguns amfibis i mamífers que s’alimenten en el medi aquàtic, com diverses espècies de ratpenats.

Els amfibis colonitzen els ecosistemes restaurats ràpidament

Els resultats obtinguts en el LIFE LIMNOPIRINEUS han mostrat que l’erradicació de salmònids i dl veró és factible i recomanable davant el control de poblacions. Les accions planificades en el LIFE RESQUE ALPYR comprenen l’aplicació de protocols d’erradicació en llacs de major complexitat als Pirineus i la seva transferència als llacs dels Alps Italians.

“Els resultats obtinguts fins al moment mostren que els amfibis colonitzen els ecosistemes restaurats ràpidament, sobretot quan hi ha refugis propers”, detalla l’investigador Marc Ventura, coordinador del projecte.

A més, afegeix que el control de la pesca i la divulgació dels efectes negatius que té en aquests ecosistemes, són les mesures més urgents i les recomanades per millorar la conservació d’aquests ambients.

Què és el Programa LIFE?

El Programa LIFE és l’únic instrument financer de la Unió Europea dedicat, de forma exclusiva, al medi ambient i a l’acció pel clima, i a la implementació del Pacte Verd Europeu (Green Deal).

Aquesta trobada ha estat organitzada pel CBN dels Pirineus i de Midi-Pyrénées com a secretari del grup d’interès científic (GIS) “Lacs des Pyrénées”. La trobada ha reunit personal investigador, entitats gestores i responsables de la presa de decisions compromesos amb la conservació de la biodiversitat dels estanys d’alta muntanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR presentat com un exemple d’èxit.

El primer dia va estar dedicat a compartir coneixements, intercanviar idees i enfortir la col·laboració a favor de la preservació dels llacs de muntanya a través de sessions interactives, tallers i presentacions de projectes inspiradors.

El Dr. Marc Ventura, coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha estat un dels protagonistes de la jornada.

La seva primera intervenció va estar centrada en la biodiversitat i conservació dels estanys d’alta muntanya als Pirineus i als Alps, posant en relleu el patrimoni natural que representen aquests ecosistemes i les amenaces a què s’enfronten (presència de peixos invasors i efectes del canvi global).

Seguidament va presentar, entre altres, els objectius i les accions de conservació del projecte LIFE RESQUE ALPYR i aquells resultats que s’esperen obtenir a través de l’eradicació de peixos en els estanys.

Homenatge al Dr. Didier Galop

La seva segona intervenció va ser un homenatge al recentment traspassat Dr. Didier Galop, reconegut geògraf, paleolimnòleg, i director per més de 10 anys de l’Observatori Home-Medi (OHM) del Centre Nacional de la Recerca Científica a França (CNRS) i del Laboratori de Recerca GEODE.

El Dr. Marc Ventura va narrar i explicar amb detall la història de les introduccions de peixos als llacs d’alta muntanya. Una història que van estudiar juntament amb Didier Galop i Olivier Baudier.

Als Pirineus, les introduccions de peixos es van dur a terme des de temps històrics amb finalitats d’autoconsum i comerç, utilitzant truites autòctones dels rius propers, sempre en uns pocs llacs. Als llacs dels Alps també hi ha unes poques introduccions que daten de l’època medieval. No obstant això, tant als Alps com als Pirineus, és a partir de la segona meitat del segle XX quan la introducció de peixos es va estendre de manera generalitzada amb l’aparició de la pesca recreativa.

Actualment, un 32% dels llacs del SCI Pallars i el 75% del SCI Aigüestortes tenen poblacions estables de peixos. Als Alps italians, els peixos introduïts estan presents en el 89% dels llacs del Parc Natural Mont Avic i el 35% dels del Parc Nacional Gran Paradiso.

Un projecte transfronterer per a estanys de gran altitud

L’objectiu final d’aquestes trobades serà, a través d’una associació estratègica, construir un programa ambiciós i transfronterer per als Pirineus d’aquí a l’any 2026. La col·laboració entre gestors, investigadors i entitats serà essencial per afrontar els reptes de conservació de la biodiversitat dels propers anys als Pirineus.