• Dètz mesi dempús dera actuacion entà eradicar-lo, es dus estanhs mòstren ua recuperacion notabla dera transparéncia dera aigua e dera biodiversitat, damb eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops que non s’auien detectat dempús der inici des prumèrs programes de seguiment, er an 2014.

• Era actuacion, emmarcada en projècte europèu LIFE RESQUE ALPYR, apòrte nau coneishement sus er usatge dera rotenona coma airina de restauracion ecologica.

Es prumères observacions realizades dempús dera actuacion enes estanhs de Tres Estanys del Mig e Tres Estanys de Baix, en Parc Naturau der Alt Pirineu, confirmen era eliminacion complèta deth vairon (Phoxinus spp.) e evidéncien es prumèrs signes de recuperacion ecologica. Era preséncia d’aguest peish en Pirenèu catalan ei conseqüéncia dera sua introduccion accidentau coma esca viua ena pesca recreativa dera trueita, ua practica qu’a provocat alteracions significatives en aguesti ecosistèmes de nauta montanha.

Era actuacion, executada eth passat mes de seteme en encastre deth projècte europèu LIFE RESQUE ALPYR, consistic ena aplicacion de rotenona, un ictiocida biodegradable, damb er objectiu de restaurar er equilibri ecologic d’aguesti sistèmes lacustres e generar evidéncia scientifica sus era eficacitat e era seguretat d’aguesta metodologia de restauracion. Aguesta ei era dusau pròva pilòt realizada en estanhs deth Pirenèu catalan, dempús dera intervencion amiada a tèrme en seteme de 2024 en estanh de Manhèra, ena Val d’Aran.

Es donades recopilades enquia ara confirmen qu’era actuacion a artenhut eth sòn objectiu principau damb era eradicacion deth vairon enes dus estanhs tractadi. Parallèlament, es prumèrs resultats deth seguiment mòstren indicis clars de recuperacion ecologica, damb ua melhora notabla dera transparéncia dera aigua e eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops especiaument sensibles as impactes causadi per aguesta espècia introdusida.

Segontes Barend L. van Drooge, investigador der Institut de Diagnostic Ambientau e Estudis dera Aigua (IDAEA-CSIC), «eth seguiment des nivèus de rotenona ena aigua a permetut constatar que se degrade ara velocitat prevista iniciaument, damb ua vida mieja deth producte d’entre 10 e 20 dies, çò que n’escurce era permanéncia en miei aquàtic e apunte a ua afectacion fòrça limitada sus er ecosistèma».

Atau madeish, non s’a detectat cap de rèsta de rotenona en arriu plaçat aigües enjós des estanhs tractadi. Aguest resultat confirme que, tau coma ère previst, eth producte a demorat confinat ar encastre dera actuacion e non s’a dispersat dehòra des estanhs objècte dera intervencion.

Recuperar ecosistèmes alteradi

Era introduccion de peishi ei ua des principaus causes de pèrta de biodiversitat enes estanhs de nauta montanha. Eth vairon ei ua espècia que s’a establit en nombrosi estanhs deth Pirenèu coma conseqüéncia dera sua introduccion accidentau coma esca viua ena pesca recreativa dera trueita. Era sua nauta capacitat de reproduccion e d’adaptacion ne favorís era expansion e provòque alteracions importantes enes hilats trofics.

Era preséncia d’aguest peish compòrte ua disminucion significativa dera biodiversitat, especiaument entre es organismes aquatics de petites dimensions e es poblacions d’amfibis, pr’amor que depredè es sues postes e altère es condicions de besonh entara sua reproduccion. Per aguest motiu, era sua eliminacion se considère ua des mesures mès efectives entà favorir era recuperacion des ecosistèmes lacustres de nauta montanha.

Es mostratges realizadi dètz mesi dempús dera aplicacion an detectat ua responsa fòrça positiva ath tractament, damb ua recuperacion notabla dera transparéncia dera aigua e dera biodiversitat. Tanben s’i a constatat eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops que non s’auien detectat dempús der inici des prumèrs programes de seguiment, er an 2014.

Ua experiéncia de referéncia entara conservacion des estanhs deth Pirenèu

Era actuacion en Tres Estanys represente era dusau pròva pilòt desvolopada en encastre deth projècte LIFE RESQUE ALPYR, dempús dera experiéncia der estanh de Manhèra, ena Val d’Aran. En ambdús casi s’a artenhut era eradicacion deth vairon e s’an observat es prumèrs indicis de recuperacion dera biodiversitat pròpria des estanhs de nauta montanha.

Segontes Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic e responsable tecnic dera actuacion, «en cas de Tres Estanys, eth rèpte ère especiaument important pr’amor qu’era intervencion s’amièc a tèrme en un sistèma de dimensions mès granes e damb ua complexitat superiora ara der estanh de Manhèra, en tractar-se d’estanhs interconnectadi». Es resultats obtengudi demòstren qu’aguesta metodologia tanben pòt èster efectiva en sistèmes lacustres mès estenudi e complèxi.

Ua diferéncia importanta entre es dus estanhs tractadi en Alt Pirineu ei qu’en Tres Estanys del Mig ja s’i auien amiat a tèrme actuacions prealables de contròtle deth vairon mejançant metòdes mecanics, coma hilats, trampes e pesca electrica. Maugrat qu’aguestes actuacions non artenheren eradicar complètament era espècia, permeteren mantier-ne era poblacion jos contròtle pendent diuèrsi ans.

Segontes Marc Ventura, investigador deth Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) e coordinador deth projècte LIFE RESQUE ALPYR, «es prumères donades indiquen qu’era recuperacion ecologica ei mès rapida en Tres Estanys del Mig qu’en Tres Estanys de Baix e en estanh de Manhèra. Ua explicacion possibla ei qu’es trabalhs prealables de contròtle dera poblacion de vairon permeteren conservar ua resèrva latenta d’espècies en sediment, que poderie estar favorint ara ua recolonizacion mès rapida der ecosistèma».

Seguiment scientific a long tèrme

Maugrat qu’era eliminacion deth vairon enes dues pròves pilòt ja s’a pogut confirmar, es responsables deth projècte soslinhen qu’era recuperacion complèta d’aguesti ecosistèmes ei un procès graduau que requerís un seguiment continuat a long tèrme. Per aguest motiu, es prètzhèts de monitoratge se mantieràn pendent es pròplèus ans entà avalorar era evolucion des comunitats biologiques e documentar era recuperacion des procèssi ecologics naturaus des estanhs.

Segontes Marc Garriga, director deth Parc Naturau der Alt Pirineu, «aguesti prumèrs resultats son ua notícia fòrça positiva entara conservacion des estanhs de nauta montanha. Mès enlà der exit dera actuacion, era pròva pilòt demòstre qu’ei possible recuperar ecosistèmes qu’auien perdut ua part importanta dera sua biodiversitat e generar coneishement util entà afrontar rèptes semblants en d’auti estanhs deth Pirenèu».

Era actuacion a estat coordinada e executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. e era Associació La Sorellona, damb era supervision scientifica deth Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) e der Institut de Diagnostic Ambientau e Estudis dera Aigua (IDAEA-CSIC), e damb eth supòrt dirècte deth Parc Naturau der Alt Pirineu e de Forestal Catalana.

Els ratpenats es distribueixen per la major part del planeta, excepte els pols. Són presents ja sigui als continents ja sigui a les illes allunyades de la terra ferma. Poden viure des de les serralades de les muntanyes fins als oasis dels deserts, des de les regions tropicals fins a les boreals. Es poden refugiar tant a les coves com als forats i a les clivelles dels arbres, a les esquerdes de les roques, en edificacions o enmig de la frondositat de la vegetació, fins i tot n’hi ha que s’amaguen entre els còdols dels marges dels rius.

A diferència de les aus, els quiròpters volen amb les mans mentre que els ocells ho fan amb els braços. Són els únics mamífers voladors. Les extremitats anteriors dels quiròpters han evolucionat seleccionant dits i avantbraços llargs. Les estructures òssies que veiem a les ales són els dits de la mà i permeten sustentar una membrana fina i nua anomenada patagi, la qual té fibres musculars i molts vasos sanguinis. La vida aèria dels quiròpters ha conduït a seleccionar diverses adaptacions relacionades amb el vol. Tal i com succeeix amb les aus, els ratpenats tenen una musculatura pectoral molt desenvolupada que els permet moure les ales i fer un vol batut. Però aquesta musculatura necessita una estructura òssia rígida d’ancoratge. Aquesta és l’estèrnum, que també està força desenvolupat i en moltes espècies té forma de quilla. La mida dels ratpenats varia força segons l’espècie.

Els ratpenats presenten altres adaptacions al vol, que si bé no són tan evidents com les ales, són també importants per poder volar. La majoria d’espècies sols tenen una cria, característica que permet major maniobrabilitat a les femelles gestants, la qual cosa, de retruc, augmenta la probabilitat de supervivència.

Els desplaçaments estacionals dels ratpenats poden ser molt variables d’una espècie a l’altra o fins i tot entre poblacions d’una mateixa espècie. Algunes poden fer llargs desplaçaments estacionals que en alguns casos superen els mil quilòmetres de recorregut. Aquest és el cas del ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri), molt abundant en els boscos dels Pirineus.

A Catalunya les migracions més conegudes són les del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), espècie que vola relativament ràpid la qual pot realitzar desplaçaments estacionals superiors als 300 km de recorregut.

Un altre aspecte interessant de la biologia dels quiròpters és la seva longevitat. Aquesta és més llarga respecte de la que els pertocaria per la seva mida corporal.

Els quiròpters exploten un ampli espectre de recursos alimentaris que comprèn des dels que mengen fruita fins als mítics vampirs. Hi ha ratpenats que mengen granotes, ocells, peixos, petits rèptils, escorpins o fins i tot carronya. Un altre tipus de dieta és la nectarívora, que correspon a l’alimentació a partir del nèctar i el pol·len de les flors. Els ratpenats que tenen aquest règim alimentari contribueixen a pol·linitzar un gran nombre de plantes.

Fins i tot hi ha espècies de plantes la pol·linització de les quals és molt especialitzada i depenen de certes espècies de quiròpters. No obstant això, la majoria de les espècies (el 70 % ) de ratpenats mengen insectes.

Tenen la capacitat d’emetre ultrasons per orientar-se, per comunicar-se entre ells i també per localitzar i caçar preses.

Els crits emesos per comunicar-se entre ratpenats, o també anomenats crits socials, són utilitzats entre mare i fill en les colònies de cria, per aparellar-se, per marcar territori o bé per defensar-se quan se senten agredits. El procés pel qual els animals localitzen objectes que no poden veure o tocar gràcies a l’emissió de senyals acústics i a l’anàlisi dels seus ecos rep el nom d’ecolocalització. Els crits ultrasònics són produïts per les cordes vocals. Els ultrasons emesos pateixen una reflexió quan troben obstacles i els ecos són captats de nou pels ratpenats emissors. L’ecolocalització permet mesurar la distància que hi ha entre l’emissor i l’obstacle, però també possibilita calcular la velocitat relativa de la presa, ja que normalment ni el ratpenat ni la presa estan quiets. Les ratapinyades també l’utilitzen per rebre informació sobre la forma, la mida i la textura de la superfície de l’objecte que tenen davant seu.

Malgrat les creences populars, els rat-penats no són cecs. Tenen ulls que els permeten, quan hi ha llum suficient, percebre el món en blanc i negre.                                                     

Seguiment de 7 espècies de ratpenats

Una de les novetats d’aquest nou LIFE respecte l’anterior, és l’estudi d’algunes espècies de ratpenats. Els ratpenats estudiats són insectívors que s’alimenten de grans quantitats d’insectes i que habitualment cacen al voltant del estanys.

El projecte inclou el seguiment de 7 espècies de ratpenats: el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), el ratpenat de musell llarg (Myotis myotis), el ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) presents al Pirineu i els Alps, i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), el ratpenat de musell agut (Myotis blythii), el ratpenat de Bechstein (Myotis bachsteinii) i el nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus).

Tecnologies i eines per l’estudi dels ratpenats

L’estudi dels ratpenats és complex i per aquest motiu és el grup de mamífers més desconegut que existeix. Són animals complicats d’observar perquè s’amaguen en llocs poc o gens accessibles i volen de nit, fet que dificulta la seva observació.

Algunes de les metodologies que s’utilitzen per estudiar-los són:

• Captures de ratpenats
• Caixes refugi
• Seguiment de refugis
• Estacions d’escolta amb detectors d’ultrasons
• Radioseguiment

En el cas del LIFE l’estudi dels ratpenats es dur a terme a través de la instal·lació d’aparells de enregistrament dels ultrasons emesos pels quiròpters i la instal·lació de xarxes que permeten la identificació específica dels individus, aporten dades sobre el cicle biològic i permet l’obtenció d’excrements per fer-ne anàlisis sobre la seva alimentació i el seu estat sanitari.

Gràcies als aparells d’enregistrament d’ultrasons es pot conèixer l’activitat dels ratpenats i les espècies que més freqüenten els estanys. Els excrements, permeten saber quina alimentació tenen.  

Tenen un important rol ecològic

Els ratpenats aporten importants serveis ecosistèmics: són pol·linitzadors de plantes, actuen com a dispersadors de llavors i serveixen per controlar les poblacions d’insectes – un ratpenat pot arribar a inferir fins a 3000 insectes per nit – fet que els converteix en controladors naturals de plagues en ambients agrícoles i forestals. Són grans consumidors de mosquits i per tant, ens ajuden a mantenir a ratlla aquests insectes que són grans vectors de malalties com la malària o el dengue.

Un dels treballs interessants del projecte és comparar la presència de ratpenats en estanys amb peixos i estanys on no hi ha peixos. Quan en un estany hi ha peixos tota la biodiversitat de l’estany es veu afectada i modificada. L’estudi vol saber si l’esmentada afectació de la biodiversitat també incideix en l’estructura de la comunitat de quiròpters, és a dir en l’abundància i la diversitat de ratpenats.

Fonts:

• Serra-Cobo J, López-Roig M, Bayer X, Amengual-Pieras B i Guasch F. 2008. Els ratpenats: ciència i mite. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
• Serra-Cobo J, López-Roig i Bayer X. 2015. El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats. Publicacions de l’Ajuntament de Malgrat de Mar.
• Serra-Cobo J, Sanz V i Martínez-Rica JP. 1998. Migratory movements of Miniopterus schreibersii in the north-east of Spain. Acta Theriologica, 43(3): 271-283.
• https://secemu.org
• Guia de camp. Els ratpenats de Catalunya
• https://www.batmonitoring.org/v0/CAT/coneguem/coneguem.php

Als espais planers, l’aigua circula per rierols tortuosos o forma petites llacunes i amara el sòl de les riberes. Així es crea un ambient d’aiguamoll d’alta muntanya que rep el nom de mollera.

En aquesta segona publicació, detallem les característiques d’aquests ecosistemes i la seva importància. A més, s’expliquen les principals amenaces a les que s’enfronten i quines accions de conservació es realitzen des del projecte per conservar-los i recuperar-los.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.