Un article publicat recentament ena revista scientifica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajude a respóner ad aguestes preguntes. Eth trabalh resumís eth contèxt ecologic deth projècte, es principaus rèptes de conservacion des ecosistèmes aquatics de nauta montanha e es accions que LIFE RESQUE ALPYR desenvolòpe entà restaurar-les.

Quauqui ecosistèmes unics, mès vulnerables

Es estanhs, es torbères e es prats umits de nauta montanha son quauqui des ecosistèmes mès singulars d’Euròpa. Maugrat qu’ocupen ua superfícia reduïda, acuelhen ua biodiversitat fòrça especializada, adaptada a condicions ambientaus exigentes e soent extrèmes.

Ath long des darrèrs decennis, aguesti abitats an patit fòrça pressions. Ua des mès importantes a estat era introduccion de peishi en estanhs que istoricament èren sense peishi. Era preséncia de trueites e vairons a alterat es hiles tròfiques naturaus e a provocat impactes importants sus es anfibis e es invertebrats aquatics.

Ath madeish temps, era sobrepastura, er abandon dera dalha tradicionau e era expansion deth bòsc sus es zònes umides an contribusit ara degradacion progressiua de torbères e prats umits de gran valor ecologic.

Mès qu’ua restauracion d’abitats

Er article destaque ua idèa clau: restaurar un ecosistèma non significhe sonque protegir es espècies que i viuen. Signifique recuperar es relacions ecologiques que lo mantenen viu.

Diuèrsi estudis an mostrat que era recuperacion des comunitats aquatiques pòt auer efèctes positius mès enlà des madeishi estanhs, afavorint espècies que depenen des insèctes associadi ad aguesti ecosistèmes, coma bèri ratapenats insectivòrs o eth desman des Pirenèus.

Maugrat que es resultats finaus deth projècte se presentaràn pendent es pròplèu mesi, aguesta publicacion permet compréner melhor es preguntes que dèren origina a LIFE RESQUE ALPYR e era basa scientifica que i a ath darrèr de cadua des sues accions.

Reference: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

Eths insèctes que habiten es lacs son sovent estadi larvaris que se metamorfosen e finalament emergen coma adults voadors. A tèrra son una hont vital d’aliment per mèts animals tèrrestres que viven entorn des lacs. Eths peish depreden intensament eras larves d’insècte, redusent en consequéncia es nombre d’insèctes que aconsegueshen sortir d’aiga. Aquò poder resultar en mens aliment per eths insectivòrs, coma eras aranhes, escaravats depredators e centpès que viven entorn d’aquets lacs.

Coma part deth projècte Life RESQUE ALPYR, avèm estudiat 12 lacs d’auta montanha en es Alps italians occidentals. Quate lacs èren sense peish, a quate s’èren eliminant es peish e quate encara tengut poblacions establides de peish. Avèm plaçat esparvanhs a prop d’era riba deth lac e mès luènh per capturar invertebrats que habiten eth sòu, e tanben avèm mostrejat larves d’insècte per avalar era disponibilitat de presa, es a díder, es insèctes emergents.

Qué avèm trobat?

En comparason amb es lacs dab peish, es lacs sense peish tengut mèts insèctes aquatics emergents, çò que confirma que es peish redusen una hont important d’aliment per es animals tèrrestres. Tanben avèm trobat mès depredators que habiten eth sòu a prop d’era linha de costa deth lac, çò que suggereish era soa preferéncia d’abitòt e era importància des insèctes deth lac coma hont d’aliment.

Curiosament, non avèm observat grans diferéncies en es nombre de depredators que habiten eth sòu entre es lacs dab e sense peish. Aquò suggereish que, en mentre es insèctes aquatics joguen un paper en era formacion deras comunautats tèrrestres pròches, autes factors tanben poder influir en era abundància de depredators, e que se necessiten mès lacs en estudis futurs per obténer una imatge clara d’aquera relacion.

E que se necessita mès recerca per comprene completshen l’impacte des peish introduits sus es depredators que habiten eth sòu, er nostre estudi hè passar dera lèrgia era important connexion entre eth lac e es ecosistemas tèrrestres circumdants. Es chens en un ambient sovent desencadèran responsas en l’aute, e comprene aqueras relacions es essentiau per dissenhar estrategies de conservacion eficaç per a aquestes singulars arias d’auta montanha. Aquera notícia ei frut deth Projecte de Grad de Màster en Biologia (2025) de Gea Lukšić (Departament de Biologia, Universitat de Lund), hèit jos er assessorament e era supervision de Rocco Tiberti e Lucia Bello (Departament de Biologia, Ecologia e Sciéncies dera Tèrra (DiBEST), Universitat de Calàbria) e d’Anders Persson, Departament de Biologia (Universitat de Lund).

Fins aquí, res excepcional… excepte que aquests podrien ser els primers capgrossos de Rana temporaria en completar la seva metamorfosi al llac Leità des de fa moltes dècades!

Des de la dècada del 1960, el llac havia estat colonitzat per una població introduïda de truita de rierol (Salvelinus fontinalis), un salmònid originari d’Amèrica del Nord. Aquesta espècie va ser introduïda al Parc en una època en la que encara es desconeixien els efectes devastadors de la introducció de peixos en aquests ecosistemes, com per exemple el fet de que la presència de peixos impossibilita la reproducció de Rana temporaria als mateixos ambients, a causa de la depredació tant sobre els capgrossos com sobre els adults.

Des del 2023 s’està portant a terme al Llac Leità una acció de restauració ecològica en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb l’objectiu de retornar-lo a la seva condició natural, lliure de peixos. Aquest any, l’equip del projecte està treballant per capturar els darrers exemplars de truita de rierol, però els primers efectes positius de l’erradicació ja s’estan fent evidents. Ja l’any 2024 s’havien observat moviments inusuals de granotes a l’entorn de l’estany. Aquests pocs capgrossos podrien ser els primers de moltes noves generacions de Rana temporaria a l’estany Leità!

Imatge del Llac Leità, al Parc Nacional Gran Paradiso