• Dètz mesi dempús dera actuacion entà eradicar-lo, es dus estanhs mòstren ua recuperacion notabla dera transparéncia dera aigua e dera biodiversitat, damb eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops que non s’auien detectat dempús der inici des prumèrs programes de seguiment, er an 2014.

• Era actuacion, emmarcada en projècte europèu LIFE RESQUE ALPYR, apòrte nau coneishement sus er usatge dera rotenona coma airina de restauracion ecologica.

Es prumères observacions realizades dempús dera actuacion enes estanhs de Tres Estanys del Mig e Tres Estanys de Baix, en Parc Naturau der Alt Pirineu, confirmen era eliminacion complèta deth vairon (Phoxinus spp.) e evidéncien es prumèrs signes de recuperacion ecologica. Era preséncia d’aguest peish en Pirenèu catalan ei conseqüéncia dera sua introduccion accidentau coma esca viua ena pesca recreativa dera trueita, ua practica qu’a provocat alteracions significatives en aguesti ecosistèmes de nauta montanha.

Era actuacion, executada eth passat mes de seteme en encastre deth projècte europèu LIFE RESQUE ALPYR, consistic ena aplicacion de rotenona, un ictiocida biodegradable, damb er objectiu de restaurar er equilibri ecologic d’aguesti sistèmes lacustres e generar evidéncia scientifica sus era eficacitat e era seguretat d’aguesta metodologia de restauracion. Aguesta ei era dusau pròva pilòt realizada en estanhs deth Pirenèu catalan, dempús dera intervencion amiada a tèrme en seteme de 2024 en estanh de Manhèra, ena Val d’Aran.

Es donades recopilades enquia ara confirmen qu’era actuacion a artenhut eth sòn objectiu principau damb era eradicacion deth vairon enes dus estanhs tractadi. Parallèlament, es prumèrs resultats deth seguiment mòstren indicis clars de recuperacion ecologica, damb ua melhora notabla dera transparéncia dera aigua e eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops especiaument sensibles as impactes causadi per aguesta espècia introdusida.

Segontes Barend L. van Drooge, investigador der Institut de Diagnostic Ambientau e Estudis dera Aigua (IDAEA-CSIC), «eth seguiment des nivèus de rotenona ena aigua a permetut constatar que se degrade ara velocitat prevista iniciaument, damb ua vida mieja deth producte d’entre 10 e 20 dies, çò que n’escurce era permanéncia en miei aquàtic e apunte a ua afectacion fòrça limitada sus er ecosistèma».

Atau madeish, non s’a detectat cap de rèsta de rotenona en arriu plaçat aigües enjós des estanhs tractadi. Aguest resultat confirme que, tau coma ère previst, eth producte a demorat confinat ar encastre dera actuacion e non s’a dispersat dehòra des estanhs objècte dera intervencion.

Recuperar ecosistèmes alteradi

Era introduccion de peishi ei ua des principaus causes de pèrta de biodiversitat enes estanhs de nauta montanha. Eth vairon ei ua espècia que s’a establit en nombrosi estanhs deth Pirenèu coma conseqüéncia dera sua introduccion accidentau coma esca viua ena pesca recreativa dera trueita. Era sua nauta capacitat de reproduccion e d’adaptacion ne favorís era expansion e provòque alteracions importantes enes hilats trofics.

Era preséncia d’aguest peish compòrte ua disminucion significativa dera biodiversitat, especiaument entre es organismes aquatics de petites dimensions e es poblacions d’amfibis, pr’amor que depredè es sues postes e altère es condicions de besonh entara sua reproduccion. Per aguest motiu, era sua eliminacion se considère ua des mesures mès efectives entà favorir era recuperacion des ecosistèmes lacustres de nauta montanha.

Es mostratges realizadi dètz mesi dempús dera aplicacion an detectat ua responsa fòrça positiva ath tractament, damb ua recuperacion notabla dera transparéncia dera aigua e dera biodiversitat. Tanben s’i a constatat eth retorn d’amfibis e d’invertebrats, grops que non s’auien detectat dempús der inici des prumèrs programes de seguiment, er an 2014.

Ua experiéncia de referéncia entara conservacion des estanhs deth Pirenèu

Era actuacion en Tres Estanys represente era dusau pròva pilòt desvolopada en encastre deth projècte LIFE RESQUE ALPYR, dempús dera experiéncia der estanh de Manhèra, ena Val d’Aran. En ambdús casi s’a artenhut era eradicacion deth vairon e s’an observat es prumèrs indicis de recuperacion dera biodiversitat pròpria des estanhs de nauta montanha.

Segontes Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic e responsable tecnic dera actuacion, «en cas de Tres Estanys, eth rèpte ère especiaument important pr’amor qu’era intervencion s’amièc a tèrme en un sistèma de dimensions mès granes e damb ua complexitat superiora ara der estanh de Manhèra, en tractar-se d’estanhs interconnectadi». Es resultats obtengudi demòstren qu’aguesta metodologia tanben pòt èster efectiva en sistèmes lacustres mès estenudi e complèxi.

Ua diferéncia importanta entre es dus estanhs tractadi en Alt Pirineu ei qu’en Tres Estanys del Mig ja s’i auien amiat a tèrme actuacions prealables de contròtle deth vairon mejançant metòdes mecanics, coma hilats, trampes e pesca electrica. Maugrat qu’aguestes actuacions non artenheren eradicar complètament era espècia, permeteren mantier-ne era poblacion jos contròtle pendent diuèrsi ans.

Segontes Marc Ventura, investigador deth Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) e coordinador deth projècte LIFE RESQUE ALPYR, «es prumères donades indiquen qu’era recuperacion ecologica ei mès rapida en Tres Estanys del Mig qu’en Tres Estanys de Baix e en estanh de Manhèra. Ua explicacion possibla ei qu’es trabalhs prealables de contròtle dera poblacion de vairon permeteren conservar ua resèrva latenta d’espècies en sediment, que poderie estar favorint ara ua recolonizacion mès rapida der ecosistèma».

Seguiment scientific a long tèrme

Maugrat qu’era eliminacion deth vairon enes dues pròves pilòt ja s’a pogut confirmar, es responsables deth projècte soslinhen qu’era recuperacion complèta d’aguesti ecosistèmes ei un procès graduau que requerís un seguiment continuat a long tèrme. Per aguest motiu, es prètzhèts de monitoratge se mantieràn pendent es pròplèus ans entà avalorar era evolucion des comunitats biologiques e documentar era recuperacion des procèssi ecologics naturaus des estanhs.

Segontes Marc Garriga, director deth Parc Naturau der Alt Pirineu, «aguesti prumèrs resultats son ua notícia fòrça positiva entara conservacion des estanhs de nauta montanha. Mès enlà der exit dera actuacion, era pròva pilòt demòstre qu’ei possible recuperar ecosistèmes qu’auien perdut ua part importanta dera sua biodiversitat e generar coneishement util entà afrontar rèptes semblants en d’auti estanhs deth Pirenèu».

Era actuacion a estat coordinada e executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. e era Associació La Sorellona, damb era supervision scientifica deth Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) e der Institut de Diagnostic Ambientau e Estudis dera Aigua (IDAEA-CSIC), e damb eth supòrt dirècte deth Parc Naturau der Alt Pirineu e de Forestal Catalana.

Era Conferéncia Internacionau LIFE RESQUE ALPYR aurà lòc deth 28 ath 30 d’octobre de 2026 en Vielha – Pirenèus, e amassarà cercaires, professionaus dera conservacion, gestors d’espacis protegidi e tecnicians que trabalhen en ecosistèmes aquatics d’nauta montanha e torbères.

Concebuda coma ua amassada scientifica e tecnica d’abast internacionau, era conferéncia se centrarà en era recèrca ecologica, es experiéncies de restauracion, es auanci metodologics e er escambi de coneishements entre diferents lòcs en relacion damb es ecosistèmes d’nauta montanha d’arreu d’Euròpa.

Principaus aires tematiques

Eth programa scientific s’estructurarà ath torn de tres sessions tematiques:

1. Conservacion des lacatges d’nauta montanha: ecologia, impactes e restauracion
2. Torbères e prats umits: idrologia, vegetacion e restauracion dera biodiversitat
3. Interconnexions entre ecosistèmes: lecions apreses, enfòcs de gestion e transferibilitat

Se convide cercaires e professionaus a presentar abstracts entà presentacions oraus o posters relacionadi damb aguesti encastres, atau coma d’autes experiéncies de recèrca o gestion ligades as ecosistèmes d’nauta montanha.

Dates importantes

1. Data limit entà er enviament d’abstracts: 15 d’agost de 2026
2. Notificacion d’acceptacion: setembre de 2026
3. Publicacion deth programa finau: començament d’octobre de 2026
4. Dates dera conferéncia: 28–30 d’octobre de 2026

Entà quinsevolh dobte sus er enviament d’abstracts, era inscripcion o era logistica dera conferéncia, podetz contactar damb eth Comitat Organizador dera Conferéncia LIFE RESQUE ALPYR en: liferesquealpyr@ceab.csic.es

Es actualizacions e era informacion practica se publicaràn ena web dera conferéncia.

Era Conferéncia Internacionau LIFE RESQUE ALPYR aufrirà ua plataforma entà compartir coneishement, hòrçar era collaboracion e hèr a auançar es estratègies de conservacion e restauracion des ecosistèmes d’nauta montanha en Euròpa.

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya, no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats com algunes libèl·lules que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

Giorgia Mattioli, de la Universitat de Pavia, va presentar un pòster on va il·lustrar les dinàmiques d’eradicació de peixos exòtics en 15 estanys dels Alps italians: 4 ja eradicats pel projecte LIFE BIOAQUAE i els 11 restants gestionats per l’actual projecte LIFE RESQUE ALPYR. Gràcies a la combinació de diferents mètodes mecànics (nanses, xarxes en transectes, pesca i pesca elèctrica), que preserven la fauna nativa dels estanys, s’aconsegueix reduir la densitat poblacional de les espècies introduïdes fins a la seva completa eradicació. Tenint en compte la complexitat i singularitat de cada estany, aquestes dades poden servir de guia per a futures accions de restauració ecològica d’estanys d’alta muntanya en condicions similars.

Lucia Bello, de la Universitat de Calàbria, va contribuir amb una presentació oral sobre els efectes entre ecosistemes induïts pels peixos exòtics en diferents grups d’insectívors associats a estanys d’alta muntanya. Aquests estanys poden representar fonts importants de preses per a depredadors insectívors semi aquàtics i terrestres, que van des d’invertebrats caminadors del sòl (aranyes i coleòpters), fins a ocells (merla d’aigua) i mamífers (musaranyes i ratpenats). Atès que insectívors i peixos introduïts competeixen per alimentar-se de macroinvertebrats aquàtics (en fase larvària i/o adulta), la nostra recerca busca determinar si la presència de peixos als estanys influeix negativament en la comunitat d’insectívors.

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells (ECR) està organitzada per la Society for Conservation Biology Italy Chapter APS (SCB Italy) i representa una oportunitat clau per a joves investigadors en l’inici de la seva carrera. En aquest fòrum poden compartir el seu treball en un entorn estimulant, presentar els seus resultats i establir contactes amb altres investigadors de l’àmbit. El tema de la segona conferència ECR 2025, celebrada a L’Aquila, va ser “Biodiversitat i Canvi Global: una perspectiva conservacionista”.

Podeu trobar més informació i el programa complet al web oficial de SCB Italy.

El passat 6 de maig, la seu de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), a Jaca (Aragó), va acollir una nova jornada dels Itinerarios Cicerón, una iniciativa impulsada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per connectar el coneixement científic amb la societat i promoure que les decisions col·lectives es prenguin sobre la base de l’evidència científica. Aquesta edició s’ha centrat en la recuperació de la biodiversitat i en accions validades per restaurar la natura.

La investigadora Teresa Buchaca, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), hi ha participat com a experta en ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, àmbit clau del projecte LIFE RESQUE ALPYR. En la seva intervenció, ha explicat que els estanys d’alta muntanya actuen com a veritables laboratoris naturals, ja que permeten reconstruir l’impacte de les activitats humanes al llarg del temps mitjançant l’anàlisi paleoecològica. Aquesta visió històrica és clau per entendre com han evolucionat els ecosistemes i com planificar millor les accions de restauració.

Com a exemple d’intervenció reeixida, Buchaca ha presentat el projecte LIFE RESQUE ALPYR, que treballa per recuperar la funcionalitat ecològica dels estanys dels Pirineus mitjançant accions com l’eliminació d’espècies invasores i la restauració dels cicles naturals. Aquestes actuacions, ha destacat, tenen una eficàcia demostrada i es fonamenten en coneixement científic generat des del CEAB-CSIC i les altres institucions sòcies del projecte.

A la jornada també hi han participat els investigadors Jordi Pagès i Daniel Oro, del CEAB, que han compartit coneixements sobre la restauració d’ecosistemes costaners i de deltes. A més, s’han projectat vídeos enregistrats prèviament en què els investigadors mostren el seu treball des del laboratori i sobre el terreny.

L’acte ha comptat amb la participació de científics de diversos centres del CSIC, gestors d’espais naturals, administracions públiques, entitats socials, empreses i periodistes. La trobada ha estat coordinada per Graciela Gil-Romera (IPE-CSIC) i Óscar Godoy (EBD-CSIC), que han remarcat que la restauració de la natura és un imperatiu ecològic i que només serà efectiva si es basa en coneixement científic sòlid i aplicat.

Els Itinerarios Cicerón són una aposta del CSIC per posar en comú el treball de diferents equips d’investigació sobre una mateixa temàtica i traslladar-lo a la societat d’una manera clara i útil, per tal que pugui aplicar-se i contribuir positivament a afrontar els reptes ambientals actuals.

En podeu obtenir més informació, en aquest enllaç.

Però, com afronta Catalunya aquest repte? En aquesta jornada, explorarem les implicacions i reptes d’implementar aquesta llei al nostre territori. Sorgeixen moltes qüestions: com es modificaran les polítiques ambientals per complir amb els requisits europeus? Com s’encaixaran les iniciatives de restauració amb les necessitats socioeconòmiques locals? Quins projectes ja estan impulsant la recuperació dels nostres ecosistemes?

Per abordar aquesta temàtica la Jornada ha comptat amb experts en conservació i restauració de diferents ecosistemes. Entre ells hi hagut l’investigador i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, Marc Ventura.

L’investigador començava la seva presentació dient que els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya són els més amenaçats, ja que han patit una pèrdua de biodiversitat més gran en comparació amb la resta de biomes.

Seguidament ha parlat de la conservació i restauració dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya del Pirineu, en concret dels estanys d’alta muntanya, amb accions com, entre altres, l’eliminació d’espècies introduïdes de peixos.

Per exemple, en un estany amb truita comencen a desaparèixer els amfibis i hi ha una important alteració de la xarxa tròfica a la zona litoral, on els peixos es mengen els macroinvertebrats més grans. Els efectes negatius incrementen quan en un estany, a més de truita, hi trobem el veró, un petit ciprínid que ha estat introduït en molts estanys del Pirineu pel seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

Les actuacions del LIFE RESQUE ALPYR han permès recuperar animals autòctons que havien desaparegut d’aquests espais, com la granota roja, el tritó pirinenc, el tòtil, diverses espècies de ratpenats o l’almesquera. Alhora estan retornant el bon estat ecològic general a aquests ecosistemes, que tot i estar en zones aïllades pateixen fortament els impactes humans.

Jornada Anual Prismàtic

Ha comptat, entre altres, amb el secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, amb el Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, i amb el Subdirector General del Ministerio de Transición Ecológica. Pel que fa a la recerca, hi han intervingut investigadores i investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB).

L’esdeveniment s’ha celebrat al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona. És una iniciativa del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, coordinada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Podeu veure la jornada completa en aquest enllaç.

Investigadores i investigadors del projecte LIFE RESQUE ALPYR, hi compartiran el coneixement científic obtingut amb els projecte de recerca que es desenvolupa a la zona.

En aquesta ocasió es presentaran projectes que donaran nova llum a línies de recerca iniciades des de fa tres anys que ajuden a entendre la complexitat d’un espai com el Parc Nacional. També veurem la continuació de projectes engegats més enllà dels tres anys i que han donat lloc a noves línies d’investigació, moltes d’elles adreçades a la mitigació del canvi climàtic.

Les xerrades es completaran amb un seguit d’intervencions en una sortida de camp al Parc mateix per a poder fer més amena la seva presentació.

Serà un espai on impulsar la col·laboració entre els diferents sectors per conservar els ecosistemes del Pirineu.

Les jornades comptaran  amb més de 30 ponents, entre els quals hi haurà una representació dels científics del projecte LIFE RESQUE ALPYR coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Els investigadors i investigadores del projecte hi faran quatre presentacions relacionades amb els resultats del projecte.

Les dues primeres es faran el dia 16 d’octubre, a partir de les 11h. La primera serà la de la Teresa Buchaca, sobre l’impacte de l’eliminació dels peixos sobre la biomassa i composició del fitoplàncton de cinc estanys del Parc. Seguidament, en Víctor Osorio farà una presentació relacionada amb la recuperació dels macroinvertebrats després de l’erradicació de peixos invasors.

La tercera ponència anirà a càrrec de la Laia Nogué i tindrà lloc el dia 17 d’octubre, a partir de les 16h. La presentació serà sobre l’impacte de la regulació hidràulica sobre les poblacions d’almesquera al Pirineu català.

Finalment l’última ponència serà de Maria Àngels Puig el dia 18 d’octubre. Parlarà sobre la importància de la biodiversitat oculta als rius del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El programa de les Jornades inclou un total de 25 ponències i 7 presentacions in situ el dia de la sortida de camp de mig dia a la Vall de Sant Nicolau cap a Estany Llong.

Les jornades són obertes al públic interessat fins a completar l’aforament de la sala de presentacions. Podeu obtenir més informació sobre les XIII Jornades sobre recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en aquest enllaç.

Els estanys d’alta muntanya, ecosistemes naturals que originàriament no tenien peixos, han experimentat canvis dràstics a causa de la introducció d’espècies no nadiues, principalment truites i verons. Aquesta introducció ha provocat una depredació significativa de la fauna autòctona, alterant profundament l’equilibri ecològic d’aquests llacs.

L’estudi que presentarà el Dr. Ventura analitza l’impacte d’aquestes introduccions sobre els cladòcers, com les Daphnia, en els estanys d’alta muntanya dels Alps i els Pirineus. Els resultats indiquen que els estanys amb verons han patit un impacte més sever sobre les poblacions de Daphnia.

En el marc dels projectes de conservació – LIFE BIOAQUAE, LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE RESQUE ALPYR – s’han eliminat o s’estan eliminant tant truites com verons de 32 llacs d’alta muntanya dels Pirineus catalans i dels Alps italians.

Les primeres avaluacions mostren que les poblacions de Daphnia s’han recuperat en la majoria dels estanys on abans eren absents. A més, l’erradicació del veró ha anat acompanyada d’un augment de la riquesa d’espècies, així com de l’aparició d’espècies planctòniques i associades a macròfits.

Al llarg del congrés, hi haurà un total de 65 presentacions orals i 41 pòsters, així com dues conferències principals. Les contribucions cobriran una àmplia gamma de temes relacionats amb la biologia dels cladòcers, incloent la nostra estimada Daphnia, com a organismes model. S’abordaran aspectes com l’ecologia, la biologia evolutiva, la genòmica, la interacció amb factors d’estrès ambiental, la diversitat, la biogeografia i la sistemàtica.

Les jornades comptaran  amb més de 60 ponents, entre els quals hi haurà una representació dels científics del projecte LIFE RESQUE ALPYR coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Aquest esdeveniment reuneix a científics, gestors i entitats locals amb l’objectiu de divulgar el coneixement científic obtingut amb la recerca que es duu a terme a la zona però també aportar indicacions sobre com aquest coneixement es pot aplicar en la gestió dels espais naturals.

Serà un espai on impulsar la col·laboració entre els diferents sectors per conservar els ecosistemes del Pirineu

Els investigadors i investigadores del projecte hi faran cinc presentacions relacionades amb els resultats del projecte (i dels projectes que el van precedir).

Tres de les cinc ponències es faran el 4 de setembre, a partir de les 15 h a la sala polivalent de MónNatura. Serà dins la sessió dedicada als estanys, moderada per la també investigadora del CEAB-CSIC Núria Catalán. La primera serà la de Danilo Buñay, sobre la producció primària com a principal determinant de la transparència als estanys. Seguidament, Marc Ventura, coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, parlarà dels crustacis del litoral dels estanys i de la relació que hi ha entre ells i la presència de peixos. Després, Víctor Osorio farà una presentació relacionada amb la recuperació dels macroinvertebrats després de l’erradicació de peixos invasors.

Les altres dues ponències tindran lloc el dia 5 de setembre a partir de les 17 h dins de la sessió dedicada a rius i molleres, moderada per l’investigador del projecte i de la Universitat de Barcelona, Josep M. Ninot. La primera ponència serà la de l’Eulàlia Pladevall, sobre la vegetació de les molleres després de cinc anys d’exclusió ramadera. Seguidament, Josep M.Ninot, parlarà de la distribució de carboni orgànic al sòl en quatre molleres pirinenques.

El programa de les Jornades inclou un total de 76 participacions (66, ponències. 10, en format pòster) repartides en 10 sessions temàtiques: evolució del paisatge, arqueologia, geologia, llegat cultural, estanys, xarxes de monitoratge/nivologia, sistemes socioecològics, ecologia animal i biodiversitat, ecologia forestal i biodiversitat, i rius i molleres. També hi haurà una sessió de pòsters sobre temàtiques diverses.

Podeu obtenir més informació sobre les III Jornades de Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu, en aquest enllaç.

Aquesta trobada ha estat organitzada pel CBN dels Pirineus i de Midi-Pyrénées com a secretari del grup d’interès científic (GIS) “Lacs des Pyrénées”. La trobada ha reunit personal investigador, entitats gestores i responsables de la presa de decisions compromesos amb la conservació de la biodiversitat dels estanys d’alta muntanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR presentat com un exemple d’èxit.

El primer dia va estar dedicat a compartir coneixements, intercanviar idees i enfortir la col·laboració a favor de la preservació dels llacs de muntanya a través de sessions interactives, tallers i presentacions de projectes inspiradors.

El Dr. Marc Ventura, coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha estat un dels protagonistes de la jornada.

La seva primera intervenció va estar centrada en la biodiversitat i conservació dels estanys d’alta muntanya als Pirineus i als Alps, posant en relleu el patrimoni natural que representen aquests ecosistemes i les amenaces a què s’enfronten (presència de peixos invasors i efectes del canvi global).

Seguidament va presentar, entre altres, els objectius i les accions de conservació del projecte LIFE RESQUE ALPYR i aquells resultats que s’esperen obtenir a través de l’eradicació de peixos en els estanys.

Homenatge al Dr. Didier Galop

La seva segona intervenció va ser un homenatge al recentment traspassat Dr. Didier Galop, reconegut geògraf, paleolimnòleg, i director per més de 10 anys de l’Observatori Home-Medi (OHM) del Centre Nacional de la Recerca Científica a França (CNRS) i del Laboratori de Recerca GEODE.

El Dr. Marc Ventura va narrar i explicar amb detall la història de les introduccions de peixos als llacs d’alta muntanya. Una història que van estudiar juntament amb Didier Galop i Olivier Baudier.

Als Pirineus, les introduccions de peixos es van dur a terme des de temps històrics amb finalitats d’autoconsum i comerç, utilitzant truites autòctones dels rius propers, sempre en uns pocs llacs. Als llacs dels Alps també hi ha unes poques introduccions que daten de l’època medieval. No obstant això, tant als Alps com als Pirineus, és a partir de la segona meitat del segle XX quan la introducció de peixos es va estendre de manera generalitzada amb l’aparició de la pesca recreativa.

Actualment, un 32% dels llacs del SCI Pallars i el 75% del SCI Aigüestortes tenen poblacions estables de peixos. Als Alps italians, els peixos introduïts estan presents en el 89% dels llacs del Parc Natural Mont Avic i el 35% dels del Parc Nacional Gran Paradiso.

Un projecte transfronterer per a estanys de gran altitud

L’objectiu final d’aquestes trobades serà, a través d’una associació estratègica, construir un programa ambiciós i transfronterer per als Pirineus d’aquí a l’any 2026. La col·laboració entre gestors, investigadors i entitats serà essencial per afrontar els reptes de conservació de la biodiversitat dels propers anys als Pirineus.