Un article publicat recentament ena revista scientifica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajude a respóner ad aguestes preguntes. Eth trabalh resumís eth contèxt ecologic deth projècte, es principaus rèptes de conservacion des ecosistèmes aquatics de nauta montanha e es accions que LIFE RESQUE ALPYR desenvolòpe entà restaurar-les.

Quauqui ecosistèmes unics, mès vulnerables

Es estanhs, es torbères e es prats umits de nauta montanha son quauqui des ecosistèmes mès singulars d’Euròpa. Maugrat qu’ocupen ua superfícia reduïda, acuelhen ua biodiversitat fòrça especializada, adaptada a condicions ambientaus exigentes e soent extrèmes.

Ath long des darrèrs decennis, aguesti abitats an patit fòrça pressions. Ua des mès importantes a estat era introduccion de peishi en estanhs que istoricament èren sense peishi. Era preséncia de trueites e vairons a alterat es hiles tròfiques naturaus e a provocat impactes importants sus es anfibis e es invertebrats aquatics.

Ath madeish temps, era sobrepastura, er abandon dera dalha tradicionau e era expansion deth bòsc sus es zònes umides an contribusit ara degradacion progressiua de torbères e prats umits de gran valor ecologic.

Mès qu’ua restauracion d’abitats

Er article destaque ua idèa clau: restaurar un ecosistèma non significhe sonque protegir es espècies que i viuen. Signifique recuperar es relacions ecologiques que lo mantenen viu.

Diuèrsi estudis an mostrat que era recuperacion des comunitats aquatiques pòt auer efèctes positius mès enlà des madeishi estanhs, afavorint espècies que depenen des insèctes associadi ad aguesti ecosistèmes, coma bèri ratapenats insectivòrs o eth desman des Pirenèus.

Maugrat que es resultats finaus deth projècte se presentaràn pendent es pròplèu mesi, aguesta publicacion permet compréner melhor es preguntes que dèren origina a LIFE RESQUE ALPYR e era basa scientifica que i a ath darrèr de cadua des sues accions.

Reference: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

En aguest quart —e penultimate— an, s’an amiat a tèrme damb succès totes es accions de conservacion previstes. Ath delà des accions annales que se repetissen dempús de 2022, enguan destaque eth succès dera dusau aplicacion de rotenona, realizada en un encastre més ampli e complèxe. Tanben auem finalizat es intervencions pendentas enes molhèrs, ena zòna que rode eth Lac Djouan, enes Alps, e en Font de la Tosca, enes Pirenèus.

Es prumèri resultats deth seguiment scientifiques e tecnic des espaci restauradi son encoratjadors: es melhoraments ja començan a èster visibles e s’espere que se confirmen completament es ans que ven.

A estat un an fòrça productiu en educacion ambientau e difusion, damb més de 1.000 participants, e s’a hèt ua ampla difusion des resultats laguens des comunautats scientifica e de gestion. Tanben s’an artenhut progrès significatius en transferéncia de coneishement e en replicabilitat.

Ne vuelhes saber més? Consulte eth bulletin ací.

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya, no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats com algunes libèl·lules que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

Fins aquí, res excepcional… excepte que aquests podrien ser els primers capgrossos de Rana temporaria en completar la seva metamorfosi al llac Leità des de fa moltes dècades!

Des de la dècada del 1960, el llac havia estat colonitzat per una població introduïda de truita de rierol (Salvelinus fontinalis), un salmònid originari d’Amèrica del Nord. Aquesta espècie va ser introduïda al Parc en una època en la que encara es desconeixien els efectes devastadors de la introducció de peixos en aquests ecosistemes, com per exemple el fet de que la presència de peixos impossibilita la reproducció de Rana temporaria als mateixos ambients, a causa de la depredació tant sobre els capgrossos com sobre els adults.

Des del 2023 s’està portant a terme al Llac Leità una acció de restauració ecològica en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb l’objectiu de retornar-lo a la seva condició natural, lliure de peixos. Aquest any, l’equip del projecte està treballant per capturar els darrers exemplars de truita de rierol, però els primers efectes positius de l’erradicació ja s’estan fent evidents. Ja l’any 2024 s’havien observat moviments inusuals de granotes a l’entorn de l’estany. Aquests pocs capgrossos podrien ser els primers de moltes noves generacions de Rana temporaria a l’estany Leità!

Imatge del Llac Leità, al Parc Nacional Gran Paradiso

Explorar, observar i col·laborar són els tres passos clau per convertir-se en una peça fonamental del projecte. Gràcies a les vostres observacions de flora i fauna aquàtica als estanys d’alta muntanya, podem obtenir dades essencials que ens ajudaran a entendre millor aquests ecosistemes fràgils i protegits, i a aplicar millors estratègies per conservar-los.

Com participar-hi?

Participar és molt senzill i només cal un dispositiu mòbil i ganes de contribuir a la ciència:

• Descarrega’t l’app iNaturalist (disponible per a iOS i Android).
• Crea un compte i cerca el projecte: LIFE RESQUE ALPYR.
• Observa flora i fauna aquàtica als estanys d’alta muntanya.
• Fes una fotografia i registra la teva observació. Per la nostra recerca, ens interessen especialment els peixos i amfibis!
• Afegeix-hi el nom de l’espècie si el saps (si no, la comunitat t’ajudarà).
• Inclou la ubicació i, si no tens cobertura, pots guardar la dada i enviar-la més tard.

Per fer-ho encara més fàcil, hem preparat una infografia guia on s’expliquen tots els passos de manera visual i clara. Pots descarregar-la (horitzontal o vertical) o consultar-la aquí.

Per què és important la teva participació?

L’observació i el registre de dades en entorns d’alta muntanya no és fàcil. Però amb la vostra col·laboració podem superar aquesta dificultat i recollir informació valuosa sobre espècies i hàbitats prioritaris, especialment aquells que es troben en zones Natura 2000.

Aquest coneixement col·lectiu ens ajuda a prendre millors decisions per conservar la biodiversitat i a connectar la ciència amb la societat.

Uneix-te al projecte LIFE RESQUE ALPYR a iNaturalist!

Amb cada observació, contribueixes activament a la conservació d’uns dels paisatges més espectaculars i vulnerables d’Europa.

Fes del teu pas pels estanys de muntanya una acció científica!

Una de les activitats destacades serà la participació del projecte LIFE RESQUE ALPYR, que té com a objectiu restaurar i conservar els estanys d’alta muntanya dels Pirineus, uns ecosistemes únics, fràgils i plens de vida.

L’ambientòleg Jordi Delgado, coordinador de les activitats educatives del projecte, obrirà la participació amb una xerrada divulgativa per explicar què és el projecte LIFE RESQUE ALPYR, quines accions porta a terme i per què és tan important eliminar les espècies invasores per protegir l’equilibri natural d’aquests estanys formats fa milers d’anys per l’acció de les glaceres.

Després, durant el bloc de tallers, els infants podran posar-se a la pell dels investigadors amb l’activitat “La xarxa tròfica als estanys d’alta muntanya”. Es tracta d’un joc participatiu pensat perquè l’alumnat descobreixi com es relacionen les espècies d’aquests hàbitats i com una sola espècie invasora pot trencar tota la cadena alimentària i per tant, l’equilibri de l’ecosistema.

Els participants aprendran, tot jugant i reflexionant, quines espècies viuen en aquests ambients extrems —on les temperatures són baixíssimes, hi ha pocs nutrients i molts mesos de foscor per gel i neu—, i també com la intervenció humana pot ajudar a recuperar-los.

Aquest taller busca despertar la consciència ecològica des de la base, donant eines als més joves per entendre, estimar i defensar el seu entorn natural.

Des del projecte LIFE RESQUE ALPYR, valoren molt positivament poder ser part d’aquesta iniciativa educativa, organitzada per la Xarxa d’Escoles Verdes amb el suport de l’Ajuntament del Pont de Suert, el Centre de Fauna i Fundesplai.

Una jornada per aprendre, compartir i, sobretot, reconnectar amb la natura de manera activa i conscient

Giorgia Mattioli, de la Universitat de Pavia, va presentar un pòster on va il·lustrar les dinàmiques d’eradicació de peixos exòtics en 15 estanys dels Alps italians: 4 ja eradicats pel projecte LIFE BIOAQUAE i els 11 restants gestionats per l’actual projecte LIFE RESQUE ALPYR. Gràcies a la combinació de diferents mètodes mecànics (nanses, xarxes en transectes, pesca i pesca elèctrica), que preserven la fauna nativa dels estanys, s’aconsegueix reduir la densitat poblacional de les espècies introduïdes fins a la seva completa eradicació. Tenint en compte la complexitat i singularitat de cada estany, aquestes dades poden servir de guia per a futures accions de restauració ecològica d’estanys d’alta muntanya en condicions similars.

Lucia Bello, de la Universitat de Calàbria, va contribuir amb una presentació oral sobre els efectes entre ecosistemes induïts pels peixos exòtics en diferents grups d’insectívors associats a estanys d’alta muntanya. Aquests estanys poden representar fonts importants de preses per a depredadors insectívors semi aquàtics i terrestres, que van des d’invertebrats caminadors del sòl (aranyes i coleòpters), fins a ocells (merla d’aigua) i mamífers (musaranyes i ratpenats). Atès que insectívors i peixos introduïts competeixen per alimentar-se de macroinvertebrats aquàtics (en fase larvària i/o adulta), la nostra recerca busca determinar si la presència de peixos als estanys influeix negativament en la comunitat d’insectívors.

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells (ECR) està organitzada per la Society for Conservation Biology Italy Chapter APS (SCB Italy) i representa una oportunitat clau per a joves investigadors en l’inici de la seva carrera. En aquest fòrum poden compartir el seu treball en un entorn estimulant, presentar els seus resultats i establir contactes amb altres investigadors de l’àmbit. El tema de la segona conferència ECR 2025, celebrada a L’Aquila, va ser “Biodiversitat i Canvi Global: una perspectiva conservacionista”.

Podeu trobar més informació i el programa complet al web oficial de SCB Italy.

Els estanys alpins estan experimentant canvis ecològics profunds i ràpids. Els resultats de l’estudi, obtinguts a partir de 643 mostres recollides entre 2006 i 2024 en 101 estanys i basses, revelen una regressió significativa d’espècies estenotermes fredes, com Arctodiaptomus alpinus o Daphnia pulicaria. Aquestes espècies, sensibles als canvis ambientals, són senyals clares de l’equilibri ecològic dels ecosistemes d’alta muntanya.

“Els estanys alpins són ecosistemes sentinella. Tot i trobar-se dins d’àrees protegides, pateixen una transformació silenciosa però profunda. El declivi de les espècies adaptades al fred ens alerta de l’impacte combinat entre l’escalfament global i les alteracions locals”, explica Rocco Tiberti, investigador principal i primer autor de l’estudi.

Un ecosistema fràgil i amenaçat

El zooplàncton és un element fonamental de les xarxes tròfiques aquàtiques. En els estanys de muntanya, sovint naturalment sense peixos, aquestes comunitats constitueixen el nivell més alt de la cadena alimentària pelàgica. La introducció d’espècies exòtiques —sobretot truites i ciprínids— altera aquest equilibri i afavoreix la desaparició dels organismes més grans i vulnerables.

A aquesta pressió s’hi afegeix el canvi climàtic, que ha provocat un augment de més d’1 °C en la temperatura mitjana anual a la regió en menys de dues dècades. Aquest escalfament altera els cicles de gel, avança el desglaç i modifica la disponibilitat d’hàbitats adequats per a les espècies especialitzades. El resultat és una “termofilització” de les comunitats: les espècies adaptades al fred es veuen progressivament substituïdes per altres més tolerants a temperatures elevades.

“Aquest és un fenomen similar al que observem en altres ecosistemes afectats pel canvi climàtic, però aquí el seu impacte és més directe i visible per la simplicitat de les cadenes tròfiques”, afegeix Tiberti.

A més del seu paper ecològic, el zooplàncton actua com a bioindicador clau de l’estat de salut dels estanys. Els canvis en la seva composició i abundància reflecteixen amb sensibilitat i rapidesa alteracions ambientals com el canvi climàtic, la presència de peixos o la contaminació difusa.

Cap a una gestió activa dels estanys davant el canvi global

Malgrat aquest panorama preocupant, l’estudi també assenyala que hi ha marge per a l’acció. La protecció efectiva dels estanys verges —especialment aquells de mida mitjana o gran sense presència de peixos— i la restauració dels ecosistemes alterats, mitjançant l’eradicació d’espècies invasores, són mesures viables que ja s’estan aplicant en diverses àrees protegides.

En el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, diversos parcs nacionals —com el Parc Nacional Gran Paradiso o el Parc Natural Mont Avic— duen a terme accions de recuperació ecològica d’estanys, amb resultats prometedors.

A més, la retirada de les glaceres alpines està donant lloc a nous estanys proglacials, que podrien esdevenir refugis per a espècies sensibles. Una gestió curosa d’aquests nous ecosistemes pot ser clau per conservar una part del patrimoni biològic que avui es veu amenaçat.

Els autors subratllen que els estanys d’alta muntanya són ecosistemes d’alt valor ecològic i científic. La seva estructura simple els fa ideals per estudiar els efectes del canvi global, però també els converteix en sistemes molt vulnerables, amb poca capacitat de resposta davant pertorbacions ambientals sobtades.

“La pèrdua del zooplàncton adaptat al fred no només implica la desaparició d’espècies singulars, sinó també una alteració funcional de l’ecosistema. Aquestes dinàmiques ens alerten del que pot ocórrer, en escenaris similars, a altres regions de muntanya”, conclouen els investigadors.

El document La pérdida de la biodiversidad en el actual escenario de cambio global defineix la biodiversitat com la varietat d’hàbitats, espècies i diversitat genètica, i destaca els serveis ecosistèmics que ens proporciona, com la pol·linització, la purificació de l’aire i l’aigua o la regulació del clima.

Tot i la nostra dependència d’aquests serveis, la biodiversitat continua disminuint a un ritme alarmant. Segons la UICN, més de 46.300 espècies estan en perill sever d’extinció, el 30% de les que avalua aquesta entitat.

Una de les iniciatives que destaca l’informe per fer front a aquesta problemàtica, és el projecte LIFE RESQUE ALPYR. Aquests projectes esdevenen essencials i contribueixen a la restauració d’hàbitats i la preservació d’espècies en ecosistemes especialment vulnerables.

Les principals causes

El darrer Science for Policy del CSIC recull cinc factors clau, tots ells d’origen antropogènic, responsables de l’accelerada pèrdua de biodiversitat:

• Destrucció i degradació d’hàbitats: La construcció d’infraestructures, la urbanització, l’agricultura i ramaderia intensives, la pesca d’arrossegament…Moltes activitats humanes malmeten o directament fan desaparèixer hàbitats i, amb ells, les espècies que hi viuen
• Sobreexplotació de recursos: l’extracció abusiva de matèries primeres posa en risc nombroses espècies.
• Contaminació: L’afectació per pesticides i insecticides, la contaminació per altres residus químics, per plàstics…impacta en tots els ecosistemes i, especialment, en els aquàtics.
• Espècies invasores: La globalització ha accelerat la introducció d’espècies exòtiques amb comportament invasor, que desplacen o eliminen les natives i alteren l’equilibri dinàmic dels ecosistemes.
• Canvi climàtic: L’augment de temperatures, les sequeres i els fenòmens meteorològics extrems agreugen aquest escenari.

Les conseqüències més rellevants

La pèrdua de biodiversitat comporta efectes devastadors sobre els ecosistemes i sobre la societat, que el document recull i desglossa. Resumidament són:

• Disrupció dels serveis ecosistèmics: Es posa en perill la pol·linització, el control natural de plagues, la depuració d’aigües, la disponibilitat d’aliments i medicines…
• Pèrdua irreparable del patrimoni genètic: S’extingeixen espècies que han trigat milions d’anys a evolucionar i que tenen funcions clau i insubstituïbles en els ecosistemes.
• Efectes en cascada: La desaparició d’una espècie altera tota la xarxa biològica, afectant-ne moltes altres, que acaben també desapareixent,
• Ecosistemes menys resilients: La simplificació dels ecosistemes els fa menys capaços de recuperar-se davant de canvis ambientals.
• Impactes sobre la salut humana: L’alteració d’ecosistemes afavoreix l’augment de zoonosis (malalties transmeses d’animals a humans) i l’expansió de pandèmies. Una natura rica en espècies actua com a filtre i amortidor dels salts zoonòtics, és a dir, els agents infecciosos salten entre una espècie i una altra, de manera que és molt menys probable que arribin als humans. També s’ha demostrat científicament els beneficis, tant per al benestar físic com mental de les persones, de viure en ambients naturals saludables.

LIFE RESQUE ALPYR: un projecte per a la restauració de la biodiversitat

Davant d’aquesta crisi, projectes com el LIFE RESQUE ALPYR juguen un paper fonamental en la conservació i restauració d’hàbitats naturals. El projecte està dedicat a la restauració d’ecosistemes aquàtics d’alta muntanya com els estanys, especialment afectats per l’introducció d’espècies invasores.

Una de les accions clau del projecte és l’erradicació de peixos introduïts als estanys dels Pirineus i dels Alps, que han provocat la desaparició d’espècies autòctones d’amfibis i invertebrats. Mitjançant tècniques com la pesca elèctrica i les xarxes, el projecte vol restaurar l’equilibri ecològic de l’ecosistema i permetre la recuperació natural de les espècies. Aquests estanys restaurats veuen una millora en la qualitat de l’aigua, en la seva transparència i en el retorn de les espècies desaparegudes.

A més, el LIFE RESQUE ALPYR també impulsa accions de sensibilització i divulgació ambiental per conscienciar la població sobre la importància de conservar els ecosistemes d’alta muntanya.

Mesures proposades per frenar la crisi de biodiversitat

Els experts insisteixen en la necessitat d’actuacions urgents per part dels governs, les empreses i la ciutadania. Cal promoure una gestió racional dels recursos naturals, frenant la sobreexplotació de matèries primeres, i canviar els sistemes de producció i consum per reduir la petjada ecològica, limitant el malbaratament d’aliments i altres recursos. També és crucial regular i reduir l’ús de productes químics com pesticides, herbicides i insecticides en tots els sectors i fomentar activitats sostenibles amb baix impacte ambiental, incloent-hi el turisme.

A més, s’han d’impulsar normatives i actuacions per conservar i, quan sigui necessari, restaurar hàbitats naturals com boscos madurs, zones humides i praderies marines. L’ús de noves tecnologies com la intel·ligència artificial, l’ADN ambiental i la detecció per satèl·lit pot millorar el monitoratge de la biodiversitat i permetre una actuació més precoç. Finalment, és essencial fomentar una responsabilitat compartida entre governs, empreses i ciutadania per garantir polítiques ambientals ambicioses i sostenibles que conciliïn la protecció de la biodiversitat amb les necessitats del medi rural.

La pérdida de la biodiversidad en el actual escenario de cambio global ha estat coordinat per María Begoña García (IPE-CSIC), Mario Díaz (MNC-CSIC), Daniel Oro (CEAB-CSIC), Esperança Gacia (CEAB-CSIC), Jaime Bosch (IMIB-CSIC), Paola Laiolo (IMIB-CSIC)

Podeu accedir a l’informe complet, en aquest enllaç.

L’electropesca és una eina fonamental per a la gestió d’espècies invasores i la conservació dels ecosistemes aquàtics, ja que permet capturar els peixos de manera segura sense causar-los danys permanents. Conscients de la seva importància, el curs va combinar formació teòrica i pràctica per garantir un ús segur i eficaç d’aquesta tècnica.

Una formació completa sobre l’ús d’equips per a la pesca elèctrica

Durant el primer dia, els participants van assistir a un mòdul teòric sobre seguretat, impartit pel Dr. Luca Mazzeo, en què es van tractar temes clau com la normativa i legislació vigents, així com les mesures de seguretat essencials per a l’ús d’equips per a la pesca elèctrica. Posteriorment, el Dr. Salvatore De Bonis va dirigir una sessió sobre tècniques i equips per a l’electropesca, explicant els principis de l’electrotècnica, el funcionament de les eines necessàries i els efectes de l’electricitat sobre els peixos.

El segon dia es va dedicar a la pràctica al riu Duglia, on els participants, equipats amb la indumentària adequada i sota la supervisió del Dr. De Bonis, van aplicar els coneixements adquirits en un entorn controlat.

Un pas més cap a la conservació dels ecosistemes aquàtics

La formació va concloure amb el lliurament de certificats als participants, que ara estan qualificats per aplicar aquesta tècnica en projectes de monitorització, gestió d’espècies invasores i conservació d’hàbitats aquàtics.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR continua així el seu compromís amb la restauració dels ecosistemes fluvials i la formació de professionals per a treballar en àrees protegides, contribuint a l’equilibri de la biodiversitat en zones clau dels Alps i els Pirineus.