En quate d’eles, en 2023 s’establiren tancats d’exclusion deth bestiar entà protegir-les dera sobrefrequentacion ramadera, pramèrament per vacas e eugues: Estanyeres de Son (PNAESM), Plan deth Horn (Aran), Planell de Sartari e Comes de Rubió (PNAP). Eth 2025, s’an protegit tanben damb tanques diuèrses habitats de torbera entorn deth lac Djouan, ath Parc Nacional Gran Paradiso.

Entre 2023 e 2024 se realizèren talades dirigides entà eliminar es poblacions de pins des habitats umids o entà frenar era avançada d’aguestes poblacions (aclarides e talada de pins joeni) ena mollera dera cabana de Parros (Aran), mollera de Locampo (PNAESM) e Pla Muntaner (PNAP).

Finauament, s’a recuperat era sega d’èrba en dues zònes deth fons de val qu’ente es intercalen prats de dall, prats d’èrba roja e molleres o torberes. Son ua partida des Planes de Son (ZEC Aigüestortes) e era partida bassa dera pleta de Molières (Aran). Era sega s’arrealize cada an consecutivament des de 2023.

En totes es molleres, s’an recolhit mostres de briòfits entà èsser identificadi posteriorament en laboratori. S’an actualizat es inventaris de biodiversitat vegetau en totes es parcèlas de seguiment e s’a acompanhat damb era presa de dades de variables ambientaus coma eth nivèu dera aigua freàtica, eth sòn pH, conductivitat electrica, etc. Totes es preses de dades s’an realitzat en campanhes durant es mess de junh e julhet.

Aguestes dades seràn cabdaues entà poder-les comparar damb aqueres de biodiversitat de microeucariòtes deth sòl e entà poder estudiar es canvis en estat de conservacion d’aguestes molleres après es accions de melhora.

A mès des abitats de torbères, aguest an tanben s’a contunhat eth seguiment scientific enes lacs de nauta montanha a on se hèn es activitats de restauracion. Eth mostratge includís paramètres fisicoquimics (temperatura, conductivitat, alcalinitat e concentracion de nutrients dissòlvuts coma nitrats e fosfats), indicators biologics (fitoplancton, zooplancton e macroinvertebrats) e era recuelhuda de mostres entà analisis genetiques (ADN environamentau). Tanben s’a realizat eth seguiment de ratapenats (principaument mejançant registres sonòrs) e de micromamifèrs semiaqüatics (prospectacions in situ e recuelhuda d’excrements e d’auti indícis).

En les últimes dècades, les molleres han experimentat temperatures més altes i períodes de sequera prolongats, cosa que pot haver accelerat la invasió de pins negres (Pinus uncinata), una espècie característica de les muntanyes europees. Aquesta invasió afecta greument la salut d’aquests ecosistemes delicats.

Durant els mesos de juny i juliol, es van dur a terme importants accions tècniques de restauració a les molleres de Locampo i Parros, com a part del projecte per abordar aquesta amenaça.

Intervencions a Locampo: una zona humida parcialment forestada per Pinus uncinata

Les molleres de Locampo, a la vall de Ruda (Vall d’Aran), han vist un augment significatiu de la presència de pins negres en les darreres dècades. Encara que aquests arbres han estat presents a la vall des d’antic, el seu creixement ha estat especialment ràpid en els darrers 30-50 anys, alterant l’equilibri de la mollera.

En resposta, la passada primavera es va realitzar una tala selectiva de pins en gairebé 2 hectàrees de molleres de la Zona Perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’objectiu va ser reduir la densitat dels pins i restaurar l’equilibri de l’ecosistema. Més concretament, es van tallar i retirar tots els pins d’una població de colonització recent i amb elevada densitat de peus, recuperant la mollera oberta i respectant les plantes herbàcies i les poblacions de molses.

En la mollera adjacent es va optar per reduir la densitat de la població de pins, conservant només els arbres més grans o vells i eliminant els joves, de creixement ràpid o que arrelaven de manera directa sobre els punts més humits del sistema.

Intervencions a Parros: una zona humida dominada per fonts, surgències i aigua d’escorrentia

A la part baixa de la vall de Parros, a prop de Montgarri, la situació és similar. La població de pi negre s’ha densificat, i els ginebres (Juniperus communis) han envaït la mollera, reduint l’espai susceptible de ser ocupat per les plantes i les molses típiques de les zones humides de l’estatge subalpí.

La tala en aquesta zona també va cobrir gairebé 2 hectàrees de sistemes humits. Es van eliminar la majoria dels pins —sobretot els joves o de talla petita i mitjana—, i es va reduir l’àrea d’ocupació de ginebres, millorant així l’estat de conservació de les molleres baixes alcalines.

Col·laboració per a la conservació

Aquestes activitats s’han realitzat en col·laboració i coordinació amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Conselh Generau d’Aran. L’esforç conjunt assegura l’èxit en l’execució de les actuacions i un bon seguiment de l’estat de conservació al llarg dels propers anys, cosa que fa possible que aquestes intervencions siguin efectives no només a curt termini, sinó també a mitjà i llarg termini.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR continua treballant per protegir i restaurar les molleres subalpines, assegurant que aquests ecosistemes continuïn jugant el seu paper en el medi ambient.