Un article recentment publicat a la revista científica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajuda a respondre aquestes preguntes. El treball resumeix el context ecològic del projecte, els principals reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i les actuacions que LIFE RESQUE ALPYR està desenvolupant per restaurar-los.

Uns ecosistemes únics, però vulnerables

Els estanys, les torberes i els prats humits d’alta muntanya són alguns dels ecosistemes més singulars d’Europa. Malgrat ocupar una superfície reduïda, acullen una biodiversitat extraordinàriament especialitzada, adaptada a unes condicions ambientals exigents i sovint extremes.

Durant les darreres dècades, aquests hàbitats han patit nombroses pressions. Una de les més importants ha estat la introducció de peixos en estanys que històricament eren sense peixos. La presència de truites i verons ha alterat les xarxes tròfiques naturals i ha provocat impactes importants sobre amfibis i invertebrats aquàtics.

Al mateix temps, la sobrepastura, l’abandonament de la sega tradicional i l’expansió del bosc sobre zones humides han contribuït a la degradació progressiva de torberes i prats humits de gran valor ecològic.

Més que recuperar hàbitats

L’article destaca una idea clau: restaurar un ecosistema no significa només protegir les espècies que hi viuen. Significa recuperar les relacions ecològiques que el mantenen viu.

Diversos estudis previs mostren que la recuperació de les comunitats aquàtiques pot tenir efectes positius més enllà dels estanys, afavorint espècies que depenen dels insectes associats a aquests ecosistemes, com ara alguns ratpenats insectívors o el desman dels Pirineus.

Tot i que els resultats finals del projecte es presentaran durant els pròxims mesos, aquesta publicació permet entendre millor les preguntes que van donar origen a LIFE RESQUE ALPYR i la base científica que hi ha darrere de cadascuna de les seves actuacions.

Referència: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats, com algunes libèl·lules, que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

Les jornades comptaran  amb més de 60 ponents, entre els quals hi haurà una representació dels científics del projecte LIFE RESQUE ALPYR coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Aquest esdeveniment reuneix a científics, gestors i entitats locals amb l’objectiu de divulgar el coneixement científic obtingut amb la recerca que es duu a terme a la zona però també aportar indicacions sobre com aquest coneixement es pot aplicar en la gestió dels espais naturals.

Serà un espai on impulsar la col·laboració entre els diferents sectors per conservar els ecosistemes del Pirineu

Els investigadors i investigadores del projecte hi faran cinc presentacions relacionades amb els resultats del projecte (i dels projectes que el van precedir).

Tres de les cinc ponències es faran el 4 de setembre, a partir de les 15 h a la sala polivalent de MónNatura. Serà dins la sessió dedicada als estanys, moderada per la també investigadora del CEAB-CSIC Núria Catalán. La primera serà la de Danilo Buñay, sobre la producció primària com a principal determinant de la transparència als estanys. Seguidament, Marc Ventura, coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, parlarà dels crustacis del litoral dels estanys i de la relació que hi ha entre ells i la presència de peixos. Després, Víctor Osorio farà una presentació relacionada amb la recuperació dels macroinvertebrats després de l’erradicació de peixos invasors.

Les altres dues ponències tindran lloc el dia 5 de setembre a partir de les 17 h dins de la sessió dedicada a rius i molleres, moderada per l’investigador del projecte i de la Universitat de Barcelona, Josep M. Ninot. La primera ponència serà la de l’Eulàlia Pladevall, sobre la vegetació de les molleres després de cinc anys d’exclusió ramadera. Seguidament, Josep M.Ninot, parlarà de la distribució de carboni orgànic al sòl en quatre molleres pirinenques.

El programa de les Jornades inclou un total de 76 participacions (66, ponències. 10, en format pòster) repartides en 10 sessions temàtiques: evolució del paisatge, arqueologia, geologia, llegat cultural, estanys, xarxes de monitoratge/nivologia, sistemes socioecològics, ecologia animal i biodiversitat, ecologia forestal i biodiversitat, i rius i molleres. També hi haurà una sessió de pòsters sobre temàtiques diverses.

Podeu obtenir més informació sobre les III Jornades de Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu, en aquest enllaç.

La reunió científica s’ha celebrat a Tortosa i Vic els dies 18 i 21 de juny de 2024. En aquesta ocasió, el congrés s’ha centrat a promoure l’estudi i la conservació dels peixos autòctons dels ecosistemes aquàtics continentals i marins de la Península Ibèrica.

Els integrants del projecte LIFE RESQUE ALPYR hi han aportat coneixement obtingut amb les seves recerques en l’àmbit de la conservació i restauració dels estanys d’alta muntanya. Ho han fet a través de ponències i la presentació de pòsters científics.

Per exemple, entre altres, hi han exposat treballs relacionats amb l’ús d’eines genètiques per a la detecció precoç d’espècies de peixos invasors als estanys. El metabarcoding és una eina precisa per identificar i fer una anàlisi filogenètica d’espècies, i que permet detectar les bioinvasions en les seves primeres etapes.

També s’ha narrat i explicat en detall la història de les introduccions de peixos als estanys d’alta muntanya. Una història que l’investigador Marc Ventura va estudiar juntament amb Didier Galop i Olivier Baudier.

Els congressos de la SIBIC se celebren cada dos anys per abordar reptes científics i de gestió relacionats amb diferents aspectes de la ictiologia. Aquesta edició, entre altres novetats, inclourà temes com els peixos d’aigua dolça i marins, i l’aqüicultura de conservació.