• Deu mesos després de l’actuació per erradicar-lo els dos estanys mostren una recuperació notable de la transparència de l’aigua i de la biodiversitat, amb el retorn d’amfibis i invertebrats, grups que no s’havien detectat des que es van iniciar els primers programes de seguiment l’any 2014

• L’actuació, emmarcada en el projecte europeu LIFE RESQUE ALPYR, aporta nou coneixement sobre l’ús de la rotenona com a eina de restauració ecològica

Les primeres observacions realitzades després de l’actuació als estanys de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, confirmen l’eliminació completa del veró (Phoxinus spp.) i evidencien els primers signes de recuperació ecològica. La presència d’aquest peix al Pirineu català és conseqüència de la seva introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita, una pràctica que ha provocat alteracions significatives en aquests ecosistemes d’alta muntanya.

L’actuació, executada el setembre passat en el marc del projecte europeu LIFE RESQUE ALPYR, va consistir en l’aplicació de rotenona, un ictiocida biodegradable, amb l’objectiu de restaurar l’equilibri ecològic d’aquests sistemes lacustres i generar evidència científica sobre l’eficàcia i la seguretat d’aquesta metodologia de restauració. Aquesta és la segona prova pilot realitzada en estanys del Pirineu català, després de la intervenció duta a terme el setembre de 2024 a l’estany de Manhèra, a la Val d’Aran.

Les dades recollides fins ara confirmen que l’actuació ha assolit el seu objectiu principal amb l’erradicació del veró als dos estanys tractats. Paral·lelament, els primers resultats del seguiment mostren indicis clars de recuperació ecològica, amb una millora notable de la transparència de l’aigua i el retorn d’amfibis i d’invertebrats, grups especialment sensibles als impactes causats per aquesta espècie introduïda.

Segons Barend L. van Drooge, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), “el seguiment dels nivells de la rotenona a l’aigua ha permès constatar que es degrada a la velocitat prevista inicialment, amb una vida mitjana del producte d’entre 10 i 20 dies, fet que n’escurça la permanència al medi aquàtic i apunta a una afectació molt limitada sobre l’ecosistema”.

Així mateix, no s’ha detectat cap rastre de rotenona al riu situat aigües avall dels estanys tractats. Aquest resultat confirma que, tal com estava previst, el producte ha quedat confinat a l’àmbit d’actuació i no s’ha dispersat fora dels estanys objecte de la intervenció.

Recuperar ecosistemes alterats

La introducció de peixos és una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat als estanys d’alta muntanya. El veró és una espècie que s’ha establert en nombrosos estanys del Pirineu arran de la seva introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita. La seva elevada capacitat de reproducció i adaptació n’afavoreix l’expansió i provoca alteracions importants en les xarxes tròfiques.

La presència d’aquest peix comporta una disminució significativa de la biodiversitat, especialment entre els organismes aquàtics de mida petita i les poblacions d’amfibis, ja que depreda les seves postes i altera les condicions necessàries per a la seva reproducció. Per aquest motiu, la seva eliminació es considera una de les mesures més efectives per afavorir la recuperació dels ecosistemes lacustres d’alta muntanya.

Els mostrejos realitzats deu mesos després de l’aplicació han detectat una resposta molt positiva al tractament, amb una recuperació notable de la transparència de l’aigua i de la biodiversitat. També s’hi ha constatat el retorn d’amfibis i invertebrats, grups que no s’havien detectat des de l’inici dels primers programes de seguiment, l’any 2014.

Una experiència de referència per a la conservació dels estanys del Pirineu

L’actuació als Tres Estanys representa la segona prova pilot desenvolupada en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, després de l’experiència de l’estany Manhèra, a la Val d’Aran. En ambdós casos s’ha aconseguit l’erradicació del veró i s’han observat els primers indicis de recuperació de la biodiversitat pròpia dels estanys d’alta muntanya.

Segons Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic i responsable tècnic de l’actuació, “en el cas dels Tres Estanys, el repte era especialment rellevant perquè la intervenció es va dur a terme en un sistema de dimensions més grans i amb una complexitat superior a la de l’estany de Manhèra pel fet de tractar-se d’estanys interconnectats”. Els resultats obtinguts demostren que aquesta metodologia també pot ser efectiva en sistemes lacustres més extensos i complexos.

Una diferència important entre els dos estanys tractats a l’Alt Pirineu, és que a Tres Estanys del Mig s’hi havien dut a terme actuacions prèvies de control del veró mitjançant mètodes mecànics, com ara xarxes, trampes i pesca elèctrica. Tot i que aquestes actuacions no van aconseguir erradicar completament l’espècie, van permetre mantenir-ne la població sota control durant diversos anys.

Segons Marc Ventura, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, “les primeres dades indiquen que la recuperació ecològica està sent més ràpida a Tres Estanys del Mig que a Tres Estanys de Baix i que a l’estany de Manhèra. Una possible explicació és que els treballs previs de control de la població de veró van permetre conservar un reservori latent d’espècies al sediment, que ara estaria afavorint una recolonització més ràpida de l’ecosistema”.

Seguiment científic a llarg termini

Tot i que l’eliminació del veró en les dues proves pilot ja s’ha pogut confirmar, els responsables del projecte remarquen que la recuperació completa d’aquests ecosistemes és un procés gradual que requereix un seguiment continuat a llarg termini. Per aquest motiu, les tasques de monitoratge es mantindran durant els pròxims anys per avaluar l’evolució de les comunitats biològiques i documentar la recuperació dels processos ecològics naturals dels estanys.

Segons Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, “aquests primers resultats són una notícia molt positiva per a la conservació dels estanys d’alta muntanya. Més enllà de l’èxit de l’actuació, la prova pilot demostra que és possible recuperar ecosistemes que havien perdut una part important de la seva biodiversitat i generar coneixement útil per afrontar reptes similars en altres estanys del Pirineu”.

L’actuació ha estat coordinada i executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana.

Els estanys d’alta muntanya, ecosistemes naturals que originàriament no tenien peixos, han experimentat canvis dràstics a causa de la introducció d’espècies no nadiues, principalment truites i verons. Aquesta introducció ha provocat una depredació significativa de la fauna autòctona, alterant profundament l’equilibri ecològic d’aquests llacs.

L’estudi que presentarà el Dr. Ventura analitza l’impacte d’aquestes introduccions sobre els cladòcers, com les Daphnia, en els estanys d’alta muntanya dels Alps i els Pirineus. Els resultats indiquen que els estanys amb verons han patit un impacte més sever sobre les poblacions de Daphnia.

En el marc dels projectes de conservació – LIFE BIOAQUAE, LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE RESQUE ALPYR – s’han eliminat o s’estan eliminant tant truites com verons de 32 llacs d’alta muntanya dels Pirineus catalans i dels Alps italians.

Les primeres avaluacions mostren que les poblacions de Daphnia s’han recuperat en la majoria dels estanys on abans eren absents. A més, l’erradicació del veró ha anat acompanyada d’un augment de la riquesa d’espècies, així com de l’aparició d’espècies planctòniques i associades a macròfits.

Al llarg del congrés, hi haurà un total de 65 presentacions orals i 41 pòsters, així com dues conferències principals. Les contribucions cobriran una àmplia gamma de temes relacionats amb la biologia dels cladòcers, incloent la nostra estimada Daphnia, com a organismes model. S’abordaran aspectes com l’ecologia, la biologia evolutiva, la genòmica, la interacció amb factors d’estrès ambiental, la diversitat, la biogeografia i la sistemàtica.

Una de les principals amenaces per a aquests espais és la presència d’espècies de peixos introduïts, com la truita o sobretot el veró, que acaben amb les espècies autòctones i alteren greument l’equilibri dels ecosistemes. Per això, una de les accions clau del projecte és la restauració de 22 estanys d’alta muntanya als Pirineus i dels Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts utilitzant tècniques tradicionals.

Rotenona: una solució innovadora

Les tècniques convencionals de captura, com xarxes, trampes i pesca elèctrica, són habituals en l’eliminació de peixos en estanys de muntanya. No obstant això, les restriccions biològiques i ambientals, com la mida de l’estany o la presència del veró, poden limitar la seva aplicabilitat. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

El veró, un petit ciprínid de ràpid creixement, alta taxa reproductora i gran capacitat d’adaptació, pot formar poblacions denses fins i tot en condicions extremes, convertint-se en un repte per al control demogràfic. En aquest context, s’ha realitzat una prova pilot amb rotenona, un ictiocida natural biodegradable extreta de les arrels de plantes de la família Fabaceae, utilitzada tradicionalment per pescar al Sud-Est Asiàtic i Sud-Amèrica. Es tracta d’un producte semblant a la troca o Verbascum, una planta que s’ha utilitzat històricament als Pirineus per pescar a les basses dels rius i que ara està prohibit el seu us.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

Aplicació pionera als estanys d’alta muntanya dels Pirineus

La prova pilot s’ha dut a terme en un estany situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM), a la Vall d’Aran. S’ha escollit una massa d’aigua situada en una ubicació estratègica, ja que no hi ha estanys ni grans cursos d’aigua aigües amunt que podrien representar un risc de reaparició de peixos un cop finalitzada la intervenció, ni que dificultin l’aplicació del producte sense afectar cap altre hàbitat proper.

L’experiment proporcionarà dades crucials sobre l’eficàcia d’aquesta substància en un nou context biogeogràfic. Tot el procés serà supervisat mitjançant un rigorós programa de seguiment, garantint la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

L’actuació ha estat executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació LSorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Consell d’Aran, Forestal Catalana, i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM).

LIFE RESQUE ALPYR

És un projecte LIFE que té com a objectiu la recuperació d’hàbitats aquàtics de muntanya mitjançant la millora de la conservació de diversos hàbitats i espècies a quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia) (www.liferesquealpyr.es).

El projecte està cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna a àrees protegides dins de la xarxa europea Natura 2000. A la part catalana del projecte participen el Departament Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, la Universitat de Barcelona, l’IDAEA-CSIC, les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic, i l’associació La Sorellona. Pel que fa a la part italiana, els socis són el Parc Natural de Mont Avic, la Università degli Studi di Pavia, la Università della Calabria i l’Istituto di Ricerca Sulle Acque del Consiglio Nazionale delle Ricerche (IRSA-CNR). A més a més, la Fundació Andrena, el Parc Nacional de Gran Paradiso i els Ajuntaments d’Espot i Lladorre hi participen com a cofinançadors.  

Des de diminuts organismes com ara algues microscòpiques i petits crustacis que formen part del plàncton fins a plantes, mol·luscs, cucs, insectes i amfibis que viuen tant al fons com al litoral de l’estany i que, pels seus hàbits nocturns, poden ser difícils d’observar.

La introducció de peixos en aquests estanys ha tingut conseqüències negatives sobre la fauna nativa, ha afectat l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i n’ha alterat la xarxa tròfica. A més a més, l’impacte de les introduccions també pot tenir conseqüències sobre les poblacions de fauna terrestre com aus, ratpenats i petits mamífers com ara l’almesquera que depenen dels insectes aquàtics com a font d’aliment.

Alteracions ecològiques degudes als peixos invasors

Per exemple, en un estany amb truita comencen a desaparèixer els amfibis i hi ha una important alteració de la xarxa tròfica a la zona litoral on els peixos es mengen els macroinvertebrats més grans. Els efectes negatius incrementen quan en un estany, a més de truita, hi trobem el veró, un petit ciprínid que ha estat introduït en molts estanys del Pirineu pel seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

Quan tenim veró i truita en un estany, l’afectació a la xarxa tròfica litoral és severa. La depredació que exerceix el veró sobre les postes de la truita i la sobrepesca poden, a més, culminar amb la desaparició de la truita.

En un estany on només hi queda el veró, queda afectada la xarxa tròfica de la zona litoral però també la de la zona pelàgica degut a l’increment de nutrients que afavoreix el creixement de microalgues i la disminució de la transparència de l’aigua.

Restauració dels estanys d’alta muntanya

La restauració d’aquests ecosistemes passa per eliminar les espècies de peixos introduïts utilitzant de manera simultània diferents tècniques de captura com ara xarxes, trampes i pesca elèctrica.

És un treball molt laboriós i artesanal que pot durar entre dos i tres anys en estanys amb truita i fins a set amb veró. Parlarem d’estany restaurat quan hi hagi una recolonització natural d’espècies autòctones des dels estanys propers.

Les accions més ambicioses del projecte LIFE RESQUE ALPYR inclouen l’erradicació del veró en estanys mitjans tant als Pirineus com als Alps per afavorir la recuperació de les poblacions d’amfibis, petits mamífers semiaquàtics com l’almesquera o la musaranya d’aigua i algunes espècies de ratpenats i de l’hàbitat lacustre.

Es tracta d’actuacions d’eficàcia comprovada gràcies als projectes de recerca anteriors: LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE BIOAQUAE, duts a terme en el mateix àmbit i regions geogràfiques en les quals es continua treballant actualment.

Aquesta trobada ha estat organitzada pel CBN dels Pirineus i de Midi-Pyrénées com a secretari del grup d’interès científic (GIS) “Lacs des Pyrénées”. La trobada ha reunit personal investigador, entitats gestores i responsables de la presa de decisions compromesos amb la conservació de la biodiversitat dels estanys d’alta muntanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR presentat com un exemple d’èxit.

El primer dia va estar dedicat a compartir coneixements, intercanviar idees i enfortir la col·laboració a favor de la preservació dels llacs de muntanya a través de sessions interactives, tallers i presentacions de projectes inspiradors.

El Dr. Marc Ventura, coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha estat un dels protagonistes de la jornada.

La seva primera intervenció va estar centrada en la biodiversitat i conservació dels estanys d’alta muntanya als Pirineus i als Alps, posant en relleu el patrimoni natural que representen aquests ecosistemes i les amenaces a què s’enfronten (presència de peixos invasors i efectes del canvi global).

Seguidament va presentar, entre altres, els objectius i les accions de conservació del projecte LIFE RESQUE ALPYR i aquells resultats que s’esperen obtenir a través de l’eradicació de peixos en els estanys.

Homenatge al Dr. Didier Galop

La seva segona intervenció va ser un homenatge al recentment traspassat Dr. Didier Galop, reconegut geògraf, paleolimnòleg, i director per més de 10 anys de l’Observatori Home-Medi (OHM) del Centre Nacional de la Recerca Científica a França (CNRS) i del Laboratori de Recerca GEODE.

El Dr. Marc Ventura va narrar i explicar amb detall la història de les introduccions de peixos als llacs d’alta muntanya. Una història que van estudiar juntament amb Didier Galop i Olivier Baudier.

Als Pirineus, les introduccions de peixos es van dur a terme des de temps històrics amb finalitats d’autoconsum i comerç, utilitzant truites autòctones dels rius propers, sempre en uns pocs llacs. Als llacs dels Alps també hi ha unes poques introduccions que daten de l’època medieval. No obstant això, tant als Alps com als Pirineus, és a partir de la segona meitat del segle XX quan la introducció de peixos es va estendre de manera generalitzada amb l’aparició de la pesca recreativa.

Actualment, un 32% dels llacs del SCI Pallars i el 75% del SCI Aigüestortes tenen poblacions estables de peixos. Als Alps italians, els peixos introduïts estan presents en el 89% dels llacs del Parc Natural Mont Avic i el 35% dels del Parc Nacional Gran Paradiso.

Un projecte transfronterer per a estanys de gran altitud

L’objectiu final d’aquestes trobades serà, a través d’una associació estratègica, construir un programa ambiciós i transfronterer per als Pirineus d’aquí a l’any 2026. La col·laboració entre gestors, investigadors i entitats serà essencial per afrontar els reptes de conservació de la biodiversitat dels propers anys als Pirineus.

Un dels objectius del treball han estat identificar i avaluar la distribució dels peixos invasors (Phoxinus sp.) introduïts per l’activitat humana en els estanys d’alta muntanya i determinar el procés i camins de propagació d’aquestes espècies.

Tot i la recerca activa dels últims anys que ha revelat una diversitat d’espècies dins del gènere Phoxinus, l’estudi de la seva distribució ha estat predominantment confinat a àrees de terres baixes. En aquest estudi, mitjançant diverses anàlisis genètiques realitzades en llacs d’alta muntanya als Pirineus a Espanya, França i als Alps Italians, s’ha confirmat la introducció en aquestes regions de les espècies: Phoxinus bigerri, Phoxinus csikii, Phoxinus dragarum i Phoxinus septimaniae.

Contràriament a les expectatives inicials que les introduccions en llacs d’alta muntanya o embassaments podrien afectar els ecosistemes riu avall, aquest estudi ha revelat que la migració riu avall no es produeix fàcilment.

La tesi ha estat dirigida pels Dr. Marc Ventura del CEAB-CSIC i el Dr. Quim Pou actualment director de La Sorellona i per la Dra. Marisol Felip Benach de la Universitat de Barcelona (UB).