En quatre d’elles, el 2023 es van establir tancats d’exclusió del bestiar per protegir-les de la sobre-freqüentació ramadera, principalment per vaques i eugues: Estanyeres de Son (PNAESM), Plan deth Horn (Aran), Planell de Sartari i Comes de Rubió (PNAP). Aquest 2025, s’han protegit també mitjançant tanques diversos hàbitats de torbera a l’entorn del llac Djouan, al Parc Nacional Gran Paradiso.

Entre el 2023 i el 2024 es van executar tales d’arbres dirigides per eliminar les poblacions de pins dels hàbitats humits o per frenar l’avenç d’aquestes poblacions (aclarides i tala de pins joves) a la mollera de la cabana de Parros (Aran), mollera de Locampo (PNAESM) i Pla Muntaner (PNAP).

Finalment, s’ha recuperat la sega d’herba en dues zones del fons de vall en què s’intercalen prats de dall, prats d’herba roja i molleres o torberes. Són una part de les Planes de Son (ZEC Aigüestortes) i la part baixa de la pleta de Molières (Aran). La sega es realitza cada any consecutivament des de 2023.

En totes les torberes, s’han recol·lectat mostres de briòfits per ser identificats posteriorment al laboratori. S’han actualitzat els inventaris de biodiversitat vegetal en totes les parcel·les de seguiment i s’ha acompanyat amb la presa de dades de variables ambientals tals com el nivell de l’aigua freàtica, el seu pH, conductivitat elèctrica, etcètera. Totes les preses de dades s’han realitzat en campanyes durant els mesos de juny i juliol.

Aquestes dades seran cabdals per poder-les comparar amb les de biodiversitat de microeucariotes del sòl i per poder estudiar els canvis en l’estat de conservació d’aquestes torberes després de les actuacions de millora.

Sota el lema “Múltiples perspectives per a l’estudi de l’evolució del paisatge: Pirineus 2024” es van proposar diversos itineraris per explorar els valors naturals de l’Alt Pirineu, incloent els seus hàbitats, espècies, geodiversitat i la influència humana en el paisatge al llarg del temps. Aquests recorreguts es van realitzar dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com en les seves zones circumdants.

Accions d’exclusió permanent i temporal del bestiar en turberes

La primera sortida, en la qual vam participar, es va realitzar el 25 de juny a les turberes d’Estanyeres. Aquesta visita va ser una gran oportunitat per observar de primera mà els efectes dels experiments de tancats d’exclusió ramadera. Aquests experiments són molt valuosos per entendre com la pressió dels herbívors afecta les comunitats vegetals i la dinàmica del sòl.

Eliminant total o parcialment l’acció dels herbívors, vam observar canvis significatius en les condicions de creixement de les plantes. Aquesta metodologia és similar a altres experiments de manipulació de comunitats biològiques, com ara la retirada de truites dels estanys per observar el seu impacte en les dinàmiques dels ecosistemes aquàtics.

Un dels objectius principals de conservació en aquestes àrees és la restauració del sòl superficial, sovint degradat pel trepitjament de vaques i cavalls. Tot i que les comunitats vegetals d’aquestes regions estan adaptades al pasturatge moderat, són susceptibles al sobrepasturatge.

Per tant, s’estan realitzant esforços per mantenir un règim intermig de pasturatge dins dels tancats temporals, amb l’objectiu d’avaluar si aquesta estratègia de gestió és suficient per mantenir l’equilibri ecològic i millorar la gestió d’aquests espais.

L’estany de Muntanyó d’Àrreu, un lloc singular

La segona visita va ser a l’estany de Muntanyó d’Àrreu, situat a la capçalera de la vall d’Àrreu. Aquest estany somer (d’uns 13 metres de profunditat) té una petita conca. Sota l’estany de Muntanyó hi ha una antiga conca omplerta de sediment, que ara forma una sèrie de turberes extraordinàries d’una extensió poc habitual als Pirineus.

L’estany es troba en una conca calcària, un aspecte que dins del nostre territori és excepcional per als estanys i que li confereix unes característiques úniques. A més, té una rica flora macrofítica, destacant la presència de fins a quatre espècies diferents del gènere Potamogeton.

Actualment, a l’estany s’estan portant a terme accions per a l’eradicació del veró, un petit ciprínid introduït com a esquer viu per a la pesca de la truita.

La xerrada s’emmarca dins del programa de conferències i sortides del seminari “Prats i pastures, espais de biodiversitat” organitzat per Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i la Delegació de la Serralada Litoral Central (ICHN).

Les molleres són un dels ecosistemes que experimenten un deteriorament, pèrdua i degradació més importants, i es preveu que aquesta tendència negativa continuï. Als Pirineus i als Alps les principals amenaces són:

• Sobrefreqüentació ramadera.

Un excés de trepig malmet la superfície, l’estructura del sòl i la vegetació tan fràgil present als ecosistemes. A més, l’herbivorisme intensiu perjudica el creixement de les espècies i l’excés de nutrients provoca canvis en les característiques químiques de les seves aigües.

• Canvis en els règims hidrològics de les valls

Ja sigui a conseqüència del canvi climàtic (períodes de sequera més llargs) o per causa de la construcció d’estructures antròpiques (preses o altres infraestructures hidroelèctriques), la circulació de l’aigua que alimenta les molleres es pot veure afectada.

Segons les Nacions Unides, les torberes, manglars i les praderies marines són els embornals de carboni més eficaços de la Terra, ja que s’encarreguen de capturar i emmagatzemar el doble de carboni que tots els boscos del món junts.

Si us interessa conèixer més detalls sobre aquests ecosistemes podeu descarregar-vos el fullet del projecte sobre molleres.

Als espais planers, l’aigua circula per rierols tortuosos o forma petites llacunes i amara el sòl de les riberes. Així es crea un ambient d’aiguamoll d’alta muntanya que rep el nom de mollera.

En aquesta segona publicació, detallem les característiques d’aquests ecosistemes i la seva importància. A més, s’expliquen les principals amenaces a les que s’enfronten i quines accions de conservació es realitzen des del projecte per conservar-los i recuperar-los.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.