La International Conference on the Conservation of High Mountain Lakes and Mires & 2nd International Meeting on the Conservation of High Mountain Lakes se celebrarà a Vielha (Val d’Aran, Pirineu català) els dies 28, 29 i  30 d’octubre.

S’hi trobaran especialistes, principalment dels àmbits científic i tècnic, en conservació i restauració ecològica d’estanys, basses, torrents, molleres, prats humits i altres ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, sotmesos a una creixent pressió derivada del canvi climàtic, les alteracions hidrològiques, els canvis d’usos del sòl o la introducció d’espècies invasores.

L’objectiu de l’esdeveniment es posar en comú els avenços assolits en aquest camp. Entre ells, els vinculats al projecte LIFE RESQUE ALPYR (2022-2026), dins del qual s’han dut a terme diverses actuacions de restauració ecològica en quatre espais Natura 2000 dels Pirineus i els Alps. Entre aquestes accions destaquen l’eliminació de peixos introduïts en estanys, la restauració funcional de molleres i prats humits, la millora de la gestió ramadera en aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies especialment sensibles, com amfibis, mamífers i invertebrats aquàtics. A més dels resultats assolits, com els relatius a la recuperació de la biodiversitat, es compartiran protocols i metodologies que es podrien aplicar en altres punts del món.

Un programa amb referents internacionals

Entre les ponents i els ponents convidats destaquen Roland Knapp (University of California), referent mundial en la restauració d’estanys d’alta muntanya i la conservació d’amfibis; Helge Bardal (Norwegian Veterinary Institute), especialista en l’eradicació d’espècies invasores en ecosistemes d’aigua dolça;; Borja Jiménez-Alfaro (Universitat d’Oviedo), referent en biodiversitat vegetal i ecologia de molleres de muntanya; així com els investigadors Lucia Bello i Rocco Tiberti (Universitat de Calàbria), especialistes en la conservació d’estanys d’alta muntanya i vinculats directament al projecte LIFE RESQUE ALPYR. El programa inclou també contribucions de representants de les entitats sòcies del projecte i dels espais protegits on s’han desenvolupat les actuacions de restauració.

El comitè científic del Congrés està format per Teresa Buchaca i Marc Ventura (CEAB-CSIC), Rocco Tiberti (Universitat de Calàbria), Aaron Pérez-Haase (Universitat de Barcelona) i Quim Pou-Rovira (Sorelló), responsables de vetllar per la qualitat científica d’un programa que reunirà alguns dels principals especialistes internacionals en l’àmbit.

La tercera i última jornada de l’esdeveniment estarà dedicada a una visita de camp a l’estany de Muntanyó d’Àrreu i a les molleres dels Clots de Rialba, dos dels espais on el LIFE RESQUE ALPYR ha impulsat accions de restauració ecològica. La sortida permetrà als participants conèixer sobre el terreny els resultats de les intervencions desenvolupades i intercanviar experiències sobre els reptes de gestió i conservació d’alguns dels ecosistemes més singulars i vulnerables de les muntanyes europees.

Més informació i programa complet, en aquest enllaç.

Restaurar ecosistemes únics dels Pirineus i els Alps

Els ecosistemes aquàtics i semiaquàtics d’alta muntanya, com ara estanys, basses, rierols, molleres i prats humits, acullen una biodiversitat altament especialitzada i adaptada a condicions ambientals extremes. Malgrat el seu elevat valor ecològic, es troben entre els hàbitats més vulnerables als efectes del canvi climàtic i altres pressions d’origen humà.

Aquests espais proporcionen serveis ecosistèmics essencials, com l’emmagatzematge d’aigua i de carboni, la regulació hidrològica i la conservació de nombroses espècies rares o amenaçades. La seva protecció és considerada una prioritat a escala europea.

En aquest context, el projecte LIFE RESQUE ALPYR ha contribuït a generar coneixement científic i eines de gestió que poden facilitar la restauració i conservació d’aquests ecosistemes en altres àrees de muntanya dels Pirineus, els Alps i d’altres regions europees.

L’esdeveniment va tenir lloc el 25 de setembre al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i, enguany, va estar dedicat a la conservació i restauració dels ecosistemes, sota el lema «El coneixement al servei de la natura».

La vetllada va començar a l’Auditori Enric “Kike” Ballesteros amb una introducció als principals conceptes, preguntes i reptes relacionats amb la conservació i la restauració del medi natural. Posteriorment, l’activitat es va traslladar a la terrassa del Centre, on les persones assistents van poder conèixer diversos projectes de recerca, participar en activitats divulgatives i conversar directament amb els equips científics.

Entre els projectes participants hi havia el LIFE RESQUE ALPYR, que treballa per conservar i restaurar els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya dels Pirineus i els Alps i protegir la biodiversitat que acullen. A través de diferents actuacions sobre el territori, el projecte busca revertir alguns dels impactes que amenacen aquests ecosistemes i afavorir-ne la recuperació.

L’activitat del LIFE RESQUE ALPYR va acostar al públic la realitat dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i els reptes que afronten. A través del contacte directe amb l’equip del projecte, les persones participants van poder descobrir per què és necessari restaurar aquests hàbitats, quines actuacions s’hi estan duent a terme i com la recerca científica ajuda a orientar-ne la recuperació i conservació.

La participació en la Nit del CEAB va ser, així, una oportunitat per apropar aquesta tasca a la ciutadania i mostrar com el coneixement científic es pot traduir en actuacions concretes de conservació i restauració sobre el territori, exemplificant el lema que ha guiat l’edició d’enguany: «El coneixement al servei de la natura».

En un ambient proper i participatiu, les persones assistents van poder plantejar preguntes, compartir inquietuds i reflexionar conjuntament sobre els reptes ambientals actuals i futurs, així com sobre el paper que pot tenir la ciència a l’hora de donar-hi resposta.

Un article recentment publicat a la revista científica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajuda a respondre aquestes preguntes. El treball resumeix el context ecològic del projecte, els principals reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i les actuacions que LIFE RESQUE ALPYR està desenvolupant per restaurar-los.

Uns ecosistemes únics, però vulnerables

Els estanys, les torberes i els prats humits d’alta muntanya són alguns dels ecosistemes més singulars d’Europa. Malgrat ocupar una superfície reduïda, acullen una biodiversitat extraordinàriament especialitzada, adaptada a unes condicions ambientals exigents i sovint extremes.

Durant les darreres dècades, aquests hàbitats han patit nombroses pressions. Una de les més importants ha estat la introducció de peixos en estanys que històricament eren sense peixos. La presència de truites i verons ha alterat les xarxes tròfiques naturals i ha provocat impactes importants sobre amfibis i invertebrats aquàtics.

Al mateix temps, la sobrepastura, l’abandonament de la sega tradicional i l’expansió del bosc sobre zones humides han contribuït a la degradació progressiva de torberes i prats humits de gran valor ecològic.

Més que recuperar hàbitats

L’article destaca una idea clau: restaurar un ecosistema no significa només protegir les espècies que hi viuen. Significa recuperar les relacions ecològiques que el mantenen viu.

Diversos estudis previs mostren que la recuperació de les comunitats aquàtiques pot tenir efectes positius més enllà dels estanys, afavorint espècies que depenen dels insectes associats a aquests ecosistemes, com ara alguns ratpenats insectívors o el desman dels Pirineus.

Tot i que els resultats finals del projecte es presentaran durant els pròxims mesos, aquesta publicació permet entendre millor les preguntes que van donar origen a LIFE RESQUE ALPYR i la base científica que hi ha darrere de cadascuna de les seves actuacions.

Referència: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

Giorgia Mattioli, de la Universitat de Pavia, va presentar un pòster on va il·lustrar les dinàmiques d’eradicació de peixos exòtics en 15 estanys dels Alps italians: 4 ja eradicats pel projecte LIFE BIOAQUAE i els 11 restants gestionats per l’actual projecte LIFE RESQUE ALPYR. Gràcies a la combinació de diferents mètodes mecànics (nanses, xarxes en transectes, pesca i pesca elèctrica), que preserven la fauna nativa dels estanys, s’aconsegueix reduir la densitat poblacional de les espècies introduïdes fins a la seva completa eradicació. Tenint en compte la complexitat i singularitat de cada estany, aquestes dades poden servir de guia per a futures accions de restauració ecològica d’estanys d’alta muntanya en condicions similars.

Lucia Bello, de la Universitat de Calàbria, va contribuir amb una presentació oral sobre els efectes entre ecosistemes induïts pels peixos exòtics en diferents grups d’insectívors associats a estanys d’alta muntanya. Aquests estanys poden representar fonts importants de preses per a depredadors insectívors semi aquàtics i terrestres, que van des d’invertebrats caminadors del sòl (aranyes i coleòpters), fins a ocells (merla d’aigua) i mamífers (musaranyes i ratpenats). Atès que insectívors i peixos introduïts competeixen per alimentar-se de macroinvertebrats aquàtics (en fase larvària i/o adulta), la nostra recerca busca determinar si la presència de peixos als estanys influeix negativament en la comunitat d’insectívors.

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells (ECR) està organitzada per la Society for Conservation Biology Italy Chapter APS (SCB Italy) i representa una oportunitat clau per a joves investigadors en l’inici de la seva carrera. En aquest fòrum poden compartir el seu treball en un entorn estimulant, presentar els seus resultats i establir contactes amb altres investigadors de l’àmbit. El tema de la segona conferència ECR 2025, celebrada a L’Aquila, va ser “Biodiversitat i Canvi Global: una perspectiva conservacionista”.

Podeu trobar més informació i el programa complet al web oficial de SCB Italy.

El passat 6 de maig, la seu de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), a Jaca (Aragó), va acollir una nova jornada dels Itinerarios Cicerón, una iniciativa impulsada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per connectar el coneixement científic amb la societat i promoure que les decisions col·lectives es prenguin sobre la base de l’evidència científica. Aquesta edició s’ha centrat en la recuperació de la biodiversitat i en accions validades per restaurar la natura.

La investigadora Teresa Buchaca, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), hi ha participat com a experta en ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, àmbit clau del projecte LIFE RESQUE ALPYR. En la seva intervenció, ha explicat que els estanys d’alta muntanya actuen com a veritables laboratoris naturals, ja que permeten reconstruir l’impacte de les activitats humanes al llarg del temps mitjançant l’anàlisi paleoecològica. Aquesta visió històrica és clau per entendre com han evolucionat els ecosistemes i com planificar millor les accions de restauració.

Com a exemple d’intervenció reeixida, Buchaca ha presentat el projecte LIFE RESQUE ALPYR, que treballa per recuperar la funcionalitat ecològica dels estanys dels Pirineus mitjançant accions com l’eliminació d’espècies invasores i la restauració dels cicles naturals. Aquestes actuacions, ha destacat, tenen una eficàcia demostrada i es fonamenten en coneixement científic generat des del CEAB-CSIC i les altres institucions sòcies del projecte.

A la jornada també hi han participat els investigadors Jordi Pagès i Daniel Oro, del CEAB, que han compartit coneixements sobre la restauració d’ecosistemes costaners i de deltes. A més, s’han projectat vídeos enregistrats prèviament en què els investigadors mostren el seu treball des del laboratori i sobre el terreny.

L’acte ha comptat amb la participació de científics de diversos centres del CSIC, gestors d’espais naturals, administracions públiques, entitats socials, empreses i periodistes. La trobada ha estat coordinada per Graciela Gil-Romera (IPE-CSIC) i Óscar Godoy (EBD-CSIC), que han remarcat que la restauració de la natura és un imperatiu ecològic i que només serà efectiva si es basa en coneixement científic sòlid i aplicat.

Els Itinerarios Cicerón són una aposta del CSIC per posar en comú el treball de diferents equips d’investigació sobre una mateixa temàtica i traslladar-lo a la societat d’una manera clara i útil, per tal que pugui aplicar-se i contribuir positivament a afrontar els reptes ambientals actuals.

En podeu obtenir més informació, en aquest enllaç.

Aquest any, vam dur a terme la nostra primera prova pilot amb rotenona per eliminar les espècies invasores de peixos als estanys d’alta muntanya. Aquesta acció forma part d’una estratègia més ampla per restaurar els hàbitats aquàtics d’altitud, amb l’objectiu de convertir els llacs restaurats en dipòsits de biodiversitat i corredors ecològics.

També ens hem centrat en la protecció de les molleres, hàbitats vitals per a la biodiversitat i la regulació de l’aigua. Mitjançant operacions estratègiques de desforestació selectiva, hem reduït l’ombra i hem creat millors condicions per a la seva regeneració. A més, hem continuat amb les accions de protecció de les molleres iniciades en anys anteriors, com la sega de prats de dall humits i la gestió del bestiar mitjançant la instal·lació de tanques temporals i permanents.

A banda del treball de camp, seguim compromesos amb la participació pública. La nostra presència en esdeveniments com la Setmana de la Ciència i la Nit Europea dels Investigadors ens ha permès sensibilitzar sobre la importància de conservar els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i connectar amb la comunitat. A més, el nostre equip ha participat en nombroses conferències científiques i tècniques aquest any, amb l’objectiu de compartir els resultats i coneixements generats tant a nivell nacional com internacional.

Si esteu interessats a rebre més informació sobre el projecte, podeu subscriure-us al butlletí aquí.

Podeu llegir el butlletí complet en el següent enllaç.

A partir d’avui, cada mes trobaràs una nova càpsula.

Els vídeos es poden veure al perfil d’Instagram del projecte, però també a l’apartat de mitjans de la web i al canal de YouTube del CEAB-CSIC, centre coordinador del projecte.

Avui, 21 de maig, és el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000

Aprofitem aquest dia de llançament per celebrar també el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000, de la qual formem part. La Xarxa Natura 2000 és un conjunt d’espais protegits que s’han declarat per conservar determinades espècies i hàbitats que hi viuen.

En total, n’hi ha més de 27.000 a tot Europa.

La protecció d’aquests espais pretén garantir la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats més valuosos i amenaçats d’Europa. Els llocs Natura 2000 reflecteixen la rica varietat de vida salvatge i hàbitats d’Europa. Ocupen gairebé una cinquena part de la terra i una desena part dels mars circumdants, que és aproximadament la mida d’Espanya i Itàlia juntes.

Però, què en fa d’especial?

A més de les nombroses espècies d’animals, plantes i hàbitats que protegeix, la Xarxa Natura 2000 és el resultat de la interacció cultural i històrica entre els humans i la natura.

En concret, tot el grup es va desplaçar fins l’estany de Muntanyó d’Àrreu al Parc Natural de l’Alt Pirineu per poder conèixer de ben a prop les actuacions de conservació i restauració que s’estan realitzant en aquest paratge. Aquestes accions consisteixen en la eradicació del veró i de la truita, espècies de peixos invasors presents a l’estany.

L’eliminació de les espècies invasores de peixos  es duu a terme mitjançant xarxes, trampes i pesca elèctrica.

Mitjançant aquest conjunt d’accions, es pretén millorar l’estat ecològic de l’estany de Muntanyó d’Àrreu i restaurar la seva biodiversitat. L’eradicació dels peixos invasors permetrà afavorir les espècies autòctones i conservar els valuosos hàbitats aquàtics d’aquest estany.