Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, el projecte LIFE RESQUE ALPYR posa el focus en un dels grans reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics de muntanya: la pèrdua de biodiversitat provocada per la introducció de peixos en estanys on originalment no n’hi havia.

Els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya són reservoris de biodiversitat molt valuosos. Malgrat les condicions ambientals extremes, acullen comunitats biològiques altament especialitzades, adaptades a aigües fredes, pobres en nutrients i sotmeses a una forta estacionalitat. Precisament aquesta especialització els fa també especialment vulnerables a qualsevol alteració.

Una de les transformacions més significatives ha estat la introducció de peixos amb finalitats principalment recreatives. El procés es va iniciar fa segles amb la translocació de truita autòctona des de rius propers, però es va intensificar durant la segona meitat del segle XX amb la introducció d’altres espècies no autòctones com el veró, utilitzat com a esquer viu en la pesca esportiva

L’impacte ecològic d’aquestes introduccions va molt més enllà de la simple presència d’una nova espècie.

Els peixos depreden intensament sobre larves d’insectes, invertebrats aquàtics i amfibis, alterant la xarxa tròfica i modificant el funcionament de tot l’ecosistema. Les conseqüències inclouen la proliferació d’algues, una reducció de l’oxigenació i transparència de l’aigua i la desaparició d’espècies pròpies d’aquests hàbitats.

Però els efectes no es limiten al medi aquàtic. Moltes espècies terrestres depenen dels insectes emergents dels estanys com a recurs alimentari, de manera que aquests desequilibris poden afectar també aus, ratpenats o petits mamífers.

Davant aquest escenari, la restauració ecològica esdevé una eina clau

El projecte LIFE RESQUE ALPYR, coordinat pel CEAB-CSIC, treballa en la recuperació d’aquests ecosistemes als Pirineus i als Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts i el seguiment de la recolonització per part de la fauna autòctona.

Es tracta d’un procés lent i tècnicament complex. Segons el tipus d’espècie introduïda i les característiques de l’estany, la restauració pot requerir diversos anys de treball continuat sobre el terreny.

Per avaluar la recuperació de la biodiversitat, els equips científics combinen tècniques clàssiques de seguiment amb eines moleculars avançades com l’ADN ambiental (ADNe). Aquesta tecnologia permet detectar la presència d’espècies a partir dels fragments de material genètic que deixen a l’aigua, sense necessitat d’observar-les directament.

A més, l’anàlisi de sediments acumulats al fons dels llacs ofereix una perspectiva històrica excepcional. Aquest registre natural permet reconstruir com era la biodiversitat abans de les alteracions humanes i entendre millor fins a quin punt els ecosistemes actuals s’han allunyat del seu estat original.

Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, la investigadora principal del projecte, Teresa Buchaca, explica en aquest vídeo per què conservar la biodiversitat aquàtica d’alta muntanya és essencial per preservar l’equilibri ecològic d’aquests ecosistemes únics.

Els insectes que habiten als estanys sovint es troben en estadis larvaris, posteriorment fan la metamorfosi i emergeixen com a adults voladors. A terra són una font vital d’aliment per a molts animals terrestres que viuen al voltant dels estanys.

Els peixos depreden intensament les larves d’insectes, reduint el nombre d’insectes que aconsegueixen sortir de l’aigua. Això podria revertir en menys aliment per als insectívors, com ara aranyes, escarabats depredadors i centpeus que viuen al voltant d’aquests estanys.

Com a part del projecte LIFE RESQUE ALPYR, vam estudiar 12 estanys d’alta muntanya als Alps italians occidentals. Quatre estanys  sense peixos, quatre en que s’estaven eliminant els peixos i quatre que encara tenien poblacions establertes de peixos. Vam col·locar paranys a prop de la riba de l’estany i més lluny per capturar invertebrats que habiten al sòl, i també vam mostrejar larves d’insectes per avaluar la disponibilitat de preses, és a dir, els insectes emergents.

Què vam trobar?

En comparació amb els estanys amb peixos, els estanys sense peixos tenien molts més insectes aquàtics emergents, el que confirma que els peixos redueixen de forma important l’aliment per als animals terrestres. També vam trobar més depredadors que habiten al sòl a prop de la línia de costa de l’estany, cosa que suggereix la seva preferència d’hàbitat i la importància dels insectes de l’estany com a font d’aliment.

Curiosament, no vam observar grans diferències en el nombre de depredadors que habiten al sòl entre els estanys amb i sense peixos. Això suggereix que, si bé els insectes aquàtics juguen un paper en la formació de les comunitats terrestres properes, altres factors també poden influir en l’abundància de depredadors, i que es necessiten més estanys en estudis futurs per obtenir una imatge clara d’aquesta relació.

Encara que es necessita més investigació per comprendre completament l’impacte dels peixos introduïts en els depredadors que habiten al sòl, el nostre estudi posa de relleu la important connexió entre l’estany i els ecosistemes terrestres circumdants. Els canvis en un ambient sovint desencadenen respostes en l’altre, i comprendre aquestes relacions és essencial per dissenyar estratègies de conservació efectives per aquestes àrees d’alta muntanya.

Aquesta notícia deriva del Projecte de Grau de Màster en Biologia (2025) de Gea Lukšić (Departament de Biologia, Universitat de Lund), realitzat sota l’assessorament i supervisió de Rocco Tiberti i Lucia Bello (Departament de Biologia, Ecologia i Ciències de la Terra (DiBEST), Universitat de Calàbria) i d’Anders Persson, Departament de Biologia (Universitat de Lund).

Al quart any de treballs, alguns dels estanys del projecte LIFE RESQUE ALPYR ja aconsegueixen els objectius marcats.

Pel que fa als estanys del circ de Colomers a la Vall d’Aran, s’ha aconseguit erradicar els salmònids de l’estany de Gargolhes i es preveu confirmar l’erradicació de l’estany de Cabidornats aquest estiu.  Aquest resultat, sumats als treballs fets amb èxit en la utilització de mètodes químics a l’estany de Manhera, significarien l’assoliment dels objectius en aquest sector.

A la vall de Dellui (Ribagorça) s’ha aconseguit l’erradicació del veró a l’estany de Dellui Superior i es continuaran els treballs per acabar d’erradicar la població de truita.

Als diferents sectors del Pallars Sobirà també es continuarà treballant per aconseguir els objectius marcats en els diversos estanys.

A l’estany de Muntanyó es continua amb els treballs d’eliminació de truita, després d’assolir l’erradicació de la població de verons enguany, un dels objectius inicials. A l’estany de Naorte, on progressivament s’ha assolit una dràstica reducció de la població de verons, encara caldrà continuar treballant-hi per aconseguir la seva erradicació definitiva. Pel que fa a la vall de Peguera també continuen els treballs als estanys de Coveta i Llastra, on ja s’ha aconseguit una gran davallada de la població de salmònids introduïts.

Igualment, cal destacar l’èxit obtingut als estanys pallaresos de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, on s’han aplicat mètodes químics d’erradicació de peixos introduïts. Aquests estanys ja es consideren lliures de peixos introduïts.

A tots els estanys de treball s’estan observant millores molt significatives de les poblacions d’invertebrats i amfibis, així com gradualment en la transparència de l’aigua, quan s’ha reduït o eliminat la presència de peixos introduïts.

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats, com algunes libèl·lules, que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

Fins aquí, res excepcional… excepte que aquests podrien ser els primers capgrossos de Rana temporaria en completar la seva metamorfosi al llac Leità des de fa moltes dècades!

Des de la dècada del 1960, el llac havia estat colonitzat per una població introduïda de truita de rierol (Salvelinus fontinalis), un salmònid originari d’Amèrica del Nord. Aquesta espècie va ser introduïda al Parc en una època en la que encara es desconeixien els efectes devastadors de la introducció de peixos en aquests ecosistemes, com per exemple el fet de que la presència de peixos impossibilita la reproducció de Rana temporaria als mateixos ambients, a causa de la depredació tant sobre els capgrossos com sobre els adults.

Des del 2023 s’està portant a terme al Llac Leità una acció de restauració ecològica en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb l’objectiu de retornar-lo a la seva condició natural, lliure de peixos. Aquest any, l’equip del projecte està treballant per capturar els darrers exemplars de truita de rierol, però els primers efectes positius de l’erradicació ja s’estan fent evidents. Ja l’any 2024 s’havien observat moviments inusuals de granotes a l’entorn de l’estany. Aquests pocs capgrossos podrien ser els primers de moltes noves generacions de Rana temporaria a l’estany Leità!

Imatge del Llac Leità, al Parc Nacional Gran Paradiso

El passat 6 de maig, la seu de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), a Jaca (Aragó), va acollir una nova jornada dels Itinerarios Cicerón, una iniciativa impulsada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per connectar el coneixement científic amb la societat i promoure que les decisions col·lectives es prenguin sobre la base de l’evidència científica. Aquesta edició s’ha centrat en la recuperació de la biodiversitat i en accions validades per restaurar la natura.

La investigadora Teresa Buchaca, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), hi ha participat com a experta en ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, àmbit clau del projecte LIFE RESQUE ALPYR. En la seva intervenció, ha explicat que els estanys d’alta muntanya actuen com a veritables laboratoris naturals, ja que permeten reconstruir l’impacte de les activitats humanes al llarg del temps mitjançant l’anàlisi paleoecològica. Aquesta visió històrica és clau per entendre com han evolucionat els ecosistemes i com planificar millor les accions de restauració.

Com a exemple d’intervenció reeixida, Buchaca ha presentat el projecte LIFE RESQUE ALPYR, que treballa per recuperar la funcionalitat ecològica dels estanys dels Pirineus mitjançant accions com l’eliminació d’espècies invasores i la restauració dels cicles naturals. Aquestes actuacions, ha destacat, tenen una eficàcia demostrada i es fonamenten en coneixement científic generat des del CEAB-CSIC i les altres institucions sòcies del projecte.

A la jornada també hi han participat els investigadors Jordi Pagès i Daniel Oro, del CEAB, que han compartit coneixements sobre la restauració d’ecosistemes costaners i de deltes. A més, s’han projectat vídeos enregistrats prèviament en què els investigadors mostren el seu treball des del laboratori i sobre el terreny.

L’acte ha comptat amb la participació de científics de diversos centres del CSIC, gestors d’espais naturals, administracions públiques, entitats socials, empreses i periodistes. La trobada ha estat coordinada per Graciela Gil-Romera (IPE-CSIC) i Óscar Godoy (EBD-CSIC), que han remarcat que la restauració de la natura és un imperatiu ecològic i que només serà efectiva si es basa en coneixement científic sòlid i aplicat.

Els Itinerarios Cicerón són una aposta del CSIC per posar en comú el treball de diferents equips d’investigació sobre una mateixa temàtica i traslladar-lo a la societat d’una manera clara i útil, per tal que pugui aplicar-se i contribuir positivament a afrontar els reptes ambientals actuals.

En podeu obtenir més informació, en aquest enllaç.

Són per tot arreu, però són petits. De vegades, no tant com per ser invisibles: amb una mica de paciència i bona llum, alguns es poden distingir a simple vista com puntets mòbils a l’aigua. Tanmateix, per apreciar realment les seves formes inusuals i la seva diversitat, cal mirar-hi de més a prop. Sota el microscopi, es revela un món ple d’estructures extravagants i criatures que, de vegades, semblen tretes d’un altre planeta.

En aquesta entrada t’invitem a descobrir alguns d’aquests petits i sorprenents habitants dels estanys alpins.

• Alona

Aquest petit cladòcer habita la zona litoral de l’estany, a prop de les vores. L’exemplar que veiem aquí és una femella que transporta un gran ou en una cavitat dorsal. El mantindrà protegit fins que la cria estigui completament formada, una estratègia eficaç en ambients freds i poc previsibles.

• Cyclops abyssorum

Amb uns 2 mm de longitud, aquest crustaci depredador crida l’atenció pel seu gran ull únic, situat a la part superior del cap —d’aquí el seu nom. Viu a prop del fons de l’estany. Tot i que les seves llargues antenes poden semblar intimidants, no serveixen per caçar: el mascle de Cyclops abyssorum les utilitza com a pinces durant l’aparellament.

• Keratella cochlearis

A simple vista sembla més una flor que un animal. Aquest diminut rotífer, de 0,1 mm, nada a la recerca de microalgues i bacteris, mogut per un òrgan ciliat situat a prop de les seves espines superiors.

• Daphnia longispina

Pot arribar als 2,5 mm, i els seus grans ulls compostos li donen una expressió gairebé entranyable quan es veu sota el microscopi. A més de ser un dels cladòcers més comuns, és una espècie clau a les cadenes tròfiques de molts estanys, gràcies a la seva famolenca apetència per les algues.

• Chydorus sphaericus

Arrodonit i simpàtic, aquest és el crustaci més petit del grup, amb una mida que varia entre 0,2 i 0,5 mm. És una espècie cosmopolita i es considera el cladòcer més estès del món, present en una enorme varietat d’hàbitats d’aigua dolça.

Els estanys d’alta muntanya, ecosistemes naturals que originàriament no tenien peixos, han experimentat canvis dràstics a causa de la introducció d’espècies no nadiues, principalment truites i verons. Aquesta introducció ha provocat una depredació significativa de la fauna autòctona, alterant profundament l’equilibri ecològic d’aquests llacs.

L’estudi que presentarà el Dr. Ventura analitza l’impacte d’aquestes introduccions sobre els cladòcers, com les Daphnia, en els estanys d’alta muntanya dels Alps i els Pirineus. Els resultats indiquen que els estanys amb verons han patit un impacte més sever sobre les poblacions de Daphnia.

En el marc dels projectes de conservació – LIFE BIOAQUAE, LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE RESQUE ALPYR – s’han eliminat o s’estan eliminant tant truites com verons de 32 llacs d’alta muntanya dels Pirineus catalans i dels Alps italians.

Les primeres avaluacions mostren que les poblacions de Daphnia s’han recuperat en la majoria dels estanys on abans eren absents. A més, l’erradicació del veró ha anat acompanyada d’un augment de la riquesa d’espècies, així com de l’aparició d’espècies planctòniques i associades a macròfits.

Al llarg del congrés, hi haurà un total de 65 presentacions orals i 41 pòsters, així com dues conferències principals. Les contribucions cobriran una àmplia gamma de temes relacionats amb la biologia dels cladòcers, incloent la nostra estimada Daphnia, com a organismes model. S’abordaran aspectes com l’ecologia, la biologia evolutiva, la genòmica, la interacció amb factors d’estrès ambiental, la diversitat, la biogeografia i la sistemàtica.

Una de les principals amenaces per a aquests espais és la presència d’espècies de peixos introduïts, com la truita o sobretot el veró, que acaben amb les espècies autòctones i alteren greument l’equilibri dels ecosistemes. Per això, una de les accions clau del projecte és la restauració de 22 estanys d’alta muntanya als Pirineus i dels Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts utilitzant tècniques tradicionals.

Rotenona: una solució innovadora

Les tècniques convencionals de captura, com xarxes, trampes i pesca elèctrica, són habituals en l’eliminació de peixos en estanys de muntanya. No obstant això, les restriccions biològiques i ambientals, com la mida de l’estany o la presència del veró, poden limitar la seva aplicabilitat. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

El veró, un petit ciprínid de ràpid creixement, alta taxa reproductora i gran capacitat d’adaptació, pot formar poblacions denses fins i tot en condicions extremes, convertint-se en un repte per al control demogràfic. En aquest context, s’ha realitzat una prova pilot amb rotenona, un ictiocida natural biodegradable extreta de les arrels de plantes de la família Fabaceae, utilitzada tradicionalment per pescar al Sud-Est Asiàtic i Sud-Amèrica. Es tracta d’un producte semblant a la troca o Verbascum, una planta que s’ha utilitzat històricament als Pirineus per pescar a les basses dels rius i que ara està prohibit el seu us.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

Aplicació pionera als estanys d’alta muntanya dels Pirineus

La prova pilot s’ha dut a terme en un estany situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM), a la Vall d’Aran. S’ha escollit una massa d’aigua situada en una ubicació estratègica, ja que no hi ha estanys ni grans cursos d’aigua aigües amunt que podrien representar un risc de reaparició de peixos un cop finalitzada la intervenció, ni que dificultin l’aplicació del producte sense afectar cap altre hàbitat proper.

L’experiment proporcionarà dades crucials sobre l’eficàcia d’aquesta substància en un nou context biogeogràfic. Tot el procés serà supervisat mitjançant un rigorós programa de seguiment, garantint la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

L’actuació ha estat executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació LSorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Consell d’Aran, Forestal Catalana, i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM).

LIFE RESQUE ALPYR

És un projecte LIFE que té com a objectiu la recuperació d’hàbitats aquàtics de muntanya mitjançant la millora de la conservació de diversos hàbitats i espècies a quatre espais Natura 2000 de les regions biogeogràfiques alpines del Pirineu (nord-est d’Espanya) i els Alps (nord-oest d’Itàlia) (www.liferesquealpyr.es).

El projecte està cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna a àrees protegides dins de la xarxa europea Natura 2000. A la part catalana del projecte participen el Departament Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, la Universitat de Barcelona, l’IDAEA-CSIC, les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic, i l’associació La Sorellona. Pel que fa a la part italiana, els socis són el Parc Natural de Mont Avic, la Università degli Studi di Pavia, la Università della Calabria i l’Istituto di Ricerca Sulle Acque del Consiglio Nazionale delle Ricerche (IRSA-CNR). A més a més, la Fundació Andrena, el Parc Nacional de Gran Paradiso i els Ajuntaments d’Espot i Lladorre hi participen com a cofinançadors.  

Malgrat la temptació que pot suposar posar-se en remull, convé tenir present que, en general, el bany als estanys d’alta muntanya està prohibit. Els estanys d’alta muntanya no són piscines ni platges naturals, sinó tot el contrari. Es tracta d’ambients aquàtics únics i amb un alt valor natural. Són ecosistemes amb una notable diversitat d’espècies.

Un ecosistema únic i fràgil

Característiques com l’altitud, la química de l’aigua o la mida marquen les espècies que hi poden viure. Des d’organismes que viuen suspesos en l’aigua formant part del plàncton (algues, puces d’aigua i copèpodes), passant per plantes, mol·luscs, cucs, insectes i amfibis que viuen al fons o al litoral, fins a ocells i ratpenats que s’alimenten dels insectes que surten de l’aigua.

A més a més, molts estanys d’alta muntanya es troben dins de Parcs Naturals o Nacionals, per la qual cosa són espais especialment protegits que compten amb una normativa específica que regula aquelles activitats que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

Banyar-s’hi altera greument l’equilibri d’aquests ecosistemes

Els estanys d’alta muntanya són ambients molt sensibles als canvis; per aquest motiu, qualsevol pertorbació pot alterar el seu estat ecològic. Quan ens banyem en un estany, deixem residus, toxines i fins i tot virus o bacteris que afecten la fauna i la flora que hi habita.

Quan ens posem a l’aigua, removem els sediments del fons de manera que l’estany es fertilitza. Com a conseqüència de l’excessiva disponibilitat de nutrients, hi creixen massa microalgues i disminueix l’oxigen a l’aigua i la seva transparència. És el que anomenem fertilització per freqüentació humana.

Molts dels animals que viuen dins dels estanys, com és el cas dels amfibis, són especialment sensibles, ja que a través de la pell poden captar substàncies químiques tòxiques. Productes com les cremes solars i els esprais antimosquits són nocius per a aquestes espècies.

Els amfibis també són sensibles a alguns virus o fongs dels quals nosaltres i el bestiar som portadors. En posar els peus a l’estany, els traslladem a l’aigua i, per tant, a tota la fauna, sobretot  a espècies com el tòtil.

Tampoc podem deixar que les mascotes es banyin. Els gossos, en posar-se a l’aigua, també remouen el fons i els collars antiparasitaris que porten contenen substàncies tòxiques per a la fauna salvatge.

Què fem des del LIFE RESQUE ALPYR?

L’educació ambiental i la conscienciació de la ciutadania juguen un paper clau per a la preservació dels espais naturals, i són un dels pilars del projecte.

No només duem a terme sortides i xerrades a tot tipus de públic sinó que també generem material divulgatiu (pòster, quadríptics, butlletins o vídeos) per explicar la importància dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i tot el cal fer per preservar-los.

Les accions més ambicioses del projecte LIFE RESQUE ALPYR inclouen l’erradicació del veró en estanys mitjans tant als Pirineus com als Alps per afavorir la recuperació de les poblacions d’amfibis, petits mamífers semi aquàtics com l’almesquera o la musaranya d’aigua i algunes espècies de ratpenats i de l’hàbitat lacustre.

Les actuacions per a aconseguir-ho són d’eficàcia comprovada, ja que es van testar, amb èxit, en els projectes de recerca que van precedir l’ALPYR, és a dir, el LIFE LIMNOPIRINEUS i el LIFE BIOAQUAE.