En aquest quart —i penúltim— any, s’han dut a terme amb èxit totes les accions de conservació previstes. A més de les accions anuals que es van repetint des del 2022, enguany destaca l’èxit de la segona aplicació de rotenona, realitzada en un entorn més ampli i complex. També hem finalitzat les intervencions pendents a les molleres, a l’àrea que envolta el Llac Djouan, als Alps, i a la Font de la Tosca, al Pirineu.

Els primers resultats del seguiment científic i tècnic dels espais restaurats són encoratjadors: les millores ja comencen a ser visibles i s’espera que es confirmin plenament en els pròxims anys.

Ha estat un any especialment productiu en educació ambiental i divulgació, amb més de 1.000 participants, i s’ha realitzat una àmplia difusió dels resultats dins de les comunitats científica i de gestió, i s’han assolit avanços significatius en la transferència de coneixement i la replicabilitat.

En vols saber més? Consulta el butlletí aquí

El projecte LimnoPirineus és un projecte LIFE+ Naturaleza destinat a millorar l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu a l’alta muntanya dels Pirineus i és el precedent del projecte LIFE RESQUE ALPYR.

Sensibilització i impacte local: què ofereix l’exposició?

Amb aquesta exposició divulgativa, es busca sensibilitzar sobre el gran valor d’aquests ecosistemes aquàtics continentals, la seva biodiversitat, les amenaces que els afronten i la importància de la seva conservació. A través de diversos panells informatius, el públic pot conèixer espècies amenaçades com el tòtil (Alytes obstetricans) o la granota roja (Rana temporaria), entre altres exemples concrets de la fauna pirinenca.

Els sistemes aquàtics continentals són ambients poc freqüents que ocupen només un 2% de la superfície de la Terra i que es troben altament amenaçats en general. Són ecosistemes amb fauna i flora molt específica i sensible, on abunden les espècies en perill. Als Pirineus, aquests ecosistemes humits solen considerar-se paratges molt naturals. Però, tot i que es trobin en paisatges poc alterats, la mà de l’home com a agent modificador no ha estat absent.

La difusió de la ciència als barris: Ciència al Barri

L’exposició s’ha dut a l’institut en el marc del projecte “Ciència al Barri” una iniciativa del CSIC que porta activitats de divulgació científica a barris de Madrid, Sevilla i Barcelona que tradicionalment no comptaven amb aquesta oferta cultural. A través de tallers, conferències, clubs de lectura, exposicions i visites guiades a centres de recerca, el projecte apropa l’alumnat a l’univers de la recerca científica, sovint desconegut per a molts.

Es tracta d’una iniciativa de la Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica i Ciència Ciutadana del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que compta amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Les cinc primeres edicions d’aquest projecte van ser possibles gràcies a l’ajuda de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), dependent del Ministeri de Ciència i Innovació.

Si vols sol·licitar l’exposició “Natura i Conservació de Zones Humides dels Pirineus” per al teu centre educatiu, pots fer-ho a través del següent enllaç.

Sota el lema “Múltiples perspectives per a l’estudi de l’evolució del paisatge: Pirineus 2024” es van proposar diversos itineraris per explorar els valors naturals de l’Alt Pirineu, incloent els seus hàbitats, espècies, geodiversitat i la influència humana en el paisatge al llarg del temps. Aquests recorreguts es van realitzar dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com en les seves zones circumdants.

Accions d’exclusió permanent i temporal del bestiar en turberes

La primera sortida, en la qual vam participar, es va realitzar el 25 de juny a les turberes d’Estanyeres. Aquesta visita va ser una gran oportunitat per observar de primera mà els efectes dels experiments de tancats d’exclusió ramadera. Aquests experiments són molt valuosos per entendre com la pressió dels herbívors afecta les comunitats vegetals i la dinàmica del sòl.

Eliminant total o parcialment l’acció dels herbívors, vam observar canvis significatius en les condicions de creixement de les plantes. Aquesta metodologia és similar a altres experiments de manipulació de comunitats biològiques, com ara la retirada de truites dels estanys per observar el seu impacte en les dinàmiques dels ecosistemes aquàtics.

Un dels objectius principals de conservació en aquestes àrees és la restauració del sòl superficial, sovint degradat pel trepitjament de vaques i cavalls. Tot i que les comunitats vegetals d’aquestes regions estan adaptades al pasturatge moderat, són susceptibles al sobrepasturatge.

Per tant, s’estan realitzant esforços per mantenir un règim intermig de pasturatge dins dels tancats temporals, amb l’objectiu d’avaluar si aquesta estratègia de gestió és suficient per mantenir l’equilibri ecològic i millorar la gestió d’aquests espais.

L’estany de Muntanyó d’Àrreu, un lloc singular

La segona visita va ser a l’estany de Muntanyó d’Àrreu, situat a la capçalera de la vall d’Àrreu. Aquest estany somer (d’uns 13 metres de profunditat) té una petita conca. Sota l’estany de Muntanyó hi ha una antiga conca omplerta de sediment, que ara forma una sèrie de turberes extraordinàries d’una extensió poc habitual als Pirineus.

L’estany es troba en una conca calcària, un aspecte que dins del nostre territori és excepcional per als estanys i que li confereix unes característiques úniques. A més, té una rica flora macrofítica, destacant la presència de fins a quatre espècies diferents del gènere Potamogeton.

Actualment, a l’estany s’estan portant a terme accions per a l’eradicació del veró, un petit ciprínid introduït com a esquer viu per a la pesca de la truita.

Als espais planers, l’aigua circula per rierols tortuosos o forma petites llacunes i amara el sòl de les riberes. Així es crea un ambient d’aiguamoll d’alta muntanya que rep el nom de mollera.

En aquesta segona publicació, detallem les característiques d’aquests ecosistemes i la seva importància. A més, s’expliquen les principals amenaces a les que s’enfronten i quines accions de conservació es realitzen des del projecte per conservar-los i recuperar-los.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.