Un article recentment publicat a la revista científica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajuda a respondre aquestes preguntes. El treball resumeix el context ecològic del projecte, els principals reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i les actuacions que LIFE RESQUE ALPYR està desenvolupant per restaurar-los.

Uns ecosistemes únics, però vulnerables

Els estanys, les torberes i els prats humits d’alta muntanya són alguns dels ecosistemes més singulars d’Europa. Malgrat ocupar una superfície reduïda, acullen una biodiversitat extraordinàriament especialitzada, adaptada a unes condicions ambientals exigents i sovint extremes.

Durant les darreres dècades, aquests hàbitats han patit nombroses pressions. Una de les més importants ha estat la introducció de peixos en estanys que històricament eren sense peixos. La presència de truites i verons ha alterat les xarxes tròfiques naturals i ha provocat impactes importants sobre amfibis i invertebrats aquàtics.

Al mateix temps, la sobrepastura, l’abandonament de la sega tradicional i l’expansió del bosc sobre zones humides han contribuït a la degradació progressiva de torberes i prats humits de gran valor ecològic.

Més que recuperar hàbitats

L’article destaca una idea clau: restaurar un ecosistema no significa només protegir les espècies que hi viuen. Significa recuperar les relacions ecològiques que el mantenen viu.

Diversos estudis previs mostren que la recuperació de les comunitats aquàtiques pot tenir efectes positius més enllà dels estanys, afavorint espècies que depenen dels insectes associats a aquests ecosistemes, com ara alguns ratpenats insectívors o el desman dels Pirineus.

Tot i que els resultats finals del projecte es presentaran durant els pròxims mesos, aquesta publicació permet entendre millor les preguntes que van donar origen a LIFE RESQUE ALPYR i la base científica que hi ha darrere de cadascuna de les seves actuacions.

Referència: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

Els insectes que habiten als estanys sovint es troben en estadis larvaris, posteriorment fan la metamorfosi i emergeixen com a adults voladors. A terra són una font vital d’aliment per a molts animals terrestres que viuen al voltant dels estanys.

Els peixos depreden intensament les larves d’insectes, reduint el nombre d’insectes que aconsegueixen sortir de l’aigua. Això podria revertir en menys aliment per als insectívors, com ara aranyes, escarabats depredadors i centpeus que viuen al voltant d’aquests estanys.

Com a part del projecte LIFE RESQUE ALPYR, vam estudiar 12 estanys d’alta muntanya als Alps italians occidentals. Quatre estanys  sense peixos, quatre en que s’estaven eliminant els peixos i quatre que encara tenien poblacions establertes de peixos. Vam col·locar paranys a prop de la riba de l’estany i més lluny per capturar invertebrats que habiten al sòl, i també vam mostrejar larves d’insectes per avaluar la disponibilitat de preses, és a dir, els insectes emergents.

Què vam trobar?

En comparació amb els estanys amb peixos, els estanys sense peixos tenien molts més insectes aquàtics emergents, el que confirma que els peixos redueixen de forma important l’aliment per als animals terrestres. També vam trobar més depredadors que habiten al sòl a prop de la línia de costa de l’estany, cosa que suggereix la seva preferència d’hàbitat i la importància dels insectes de l’estany com a font d’aliment.

Curiosament, no vam observar grans diferències en el nombre de depredadors que habiten al sòl entre els estanys amb i sense peixos. Això suggereix que, si bé els insectes aquàtics juguen un paper en la formació de les comunitats terrestres properes, altres factors també poden influir en l’abundància de depredadors, i que es necessiten més estanys en estudis futurs per obtenir una imatge clara d’aquesta relació.

Encara que es necessita més investigació per comprendre completament l’impacte dels peixos introduïts en els depredadors que habiten al sòl, el nostre estudi posa de relleu la important connexió entre l’estany i els ecosistemes terrestres circumdants. Els canvis en un ambient sovint desencadenen respostes en l’altre, i comprendre aquestes relacions és essencial per dissenyar estratègies de conservació efectives per aquestes àrees d’alta muntanya.

Aquesta notícia deriva del Projecte de Grau de Màster en Biologia (2025) de Gea Lukšić (Departament de Biologia, Universitat de Lund), realitzat sota l’assessorament i supervisió de Rocco Tiberti i Lucia Bello (Departament de Biologia, Ecologia i Ciències de la Terra (DiBEST), Universitat de Calàbria) i d’Anders Persson, Departament de Biologia (Universitat de Lund).

Fins aquí, res excepcional… excepte que aquests podrien ser els primers capgrossos de Rana temporaria en completar la seva metamorfosi al llac Leità des de fa moltes dècades!

Des de la dècada del 1960, el llac havia estat colonitzat per una població introduïda de truita de rierol (Salvelinus fontinalis), un salmònid originari d’Amèrica del Nord. Aquesta espècie va ser introduïda al Parc en una època en la que encara es desconeixien els efectes devastadors de la introducció de peixos en aquests ecosistemes, com per exemple el fet de que la presència de peixos impossibilita la reproducció de Rana temporaria als mateixos ambients, a causa de la depredació tant sobre els capgrossos com sobre els adults.

Des del 2023 s’està portant a terme al Llac Leità una acció de restauració ecològica en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb l’objectiu de retornar-lo a la seva condició natural, lliure de peixos. Aquest any, l’equip del projecte està treballant per capturar els darrers exemplars de truita de rierol, però els primers efectes positius de l’erradicació ja s’estan fent evidents. Ja l’any 2024 s’havien observat moviments inusuals de granotes a l’entorn de l’estany. Aquests pocs capgrossos podrien ser els primers de moltes noves generacions de Rana temporaria a l’estany Leità!

Imatge del Llac Leità, al Parc Nacional Gran Paradiso