La International Conference on the Conservation of High Mountain Lakes and Mires & 2nd International Meeting on the Conservation of High Mountain Lakes se celebrarà a Vielha (Val d’Aran, Pirineu català) els dies 28, 29 i  30 d’octubre.

S’hi trobaran especialistes, principalment dels àmbits científic i tècnic, en conservació i restauració ecològica d’estanys, basses, torrents, molleres, prats humits i altres ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, sotmesos a una creixent pressió derivada del canvi climàtic, les alteracions hidrològiques, els canvis d’usos del sòl o la introducció d’espècies invasores.

L’objectiu de l’esdeveniment es posar en comú els avenços assolits en aquest camp. Entre ells, els vinculats al projecte LIFE RESQUE ALPYR (2022-2026), dins del qual s’han dut a terme diverses actuacions de restauració ecològica en quatre espais Natura 2000 dels Pirineus i els Alps. Entre aquestes accions destaquen l’eliminació de peixos introduïts en estanys, la restauració funcional de molleres i prats humits, la millora de la gestió ramadera en aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies especialment sensibles, com amfibis, mamífers i invertebrats aquàtics. A més dels resultats assolits, com els relatius a la recuperació de la biodiversitat, es compartiran protocols i metodologies que es podrien aplicar en altres punts del món.

Un programa amb referents internacionals

Entre les ponents i els ponents convidats destaquen Roland Knapp (University of California), referent mundial en la restauració d’estanys d’alta muntanya i la conservació d’amfibis; Helge Bardal (Norwegian Veterinary Institute), especialista en l’eradicació d’espècies invasores en ecosistemes d’aigua dolça;; Borja Jiménez-Alfaro (Universitat d’Oviedo), referent en biodiversitat vegetal i ecologia de molleres de muntanya; així com els investigadors Lucia Bello i Rocco Tiberti (Universitat de Calàbria), especialistes en la conservació d’estanys d’alta muntanya i vinculats directament al projecte LIFE RESQUE ALPYR. El programa inclou també contribucions de representants de les entitats sòcies del projecte i dels espais protegits on s’han desenvolupat les actuacions de restauració.

El comitè científic del Congrés està format per Teresa Buchaca i Marc Ventura (CEAB-CSIC), Rocco Tiberti (Universitat de Calàbria), Aaron Pérez-Haase (Universitat de Barcelona) i Quim Pou-Rovira (Sorelló), responsables de vetllar per la qualitat científica d’un programa que reunirà alguns dels principals especialistes internacionals en l’àmbit.

La tercera i última jornada de l’esdeveniment estarà dedicada a una visita de camp a l’estany de Muntanyó d’Àrreu i a les molleres dels Clots de Rialba, dos dels espais on el LIFE RESQUE ALPYR ha impulsat accions de restauració ecològica. La sortida permetrà als participants conèixer sobre el terreny els resultats de les intervencions desenvolupades i intercanviar experiències sobre els reptes de gestió i conservació d’alguns dels ecosistemes més singulars i vulnerables de les muntanyes europees.

Més informació i programa complet, en aquest enllaç.

Restaurar ecosistemes únics dels Pirineus i els Alps

Els ecosistemes aquàtics i semiaquàtics d’alta muntanya, com ara estanys, basses, rierols, molleres i prats humits, acullen una biodiversitat altament especialitzada i adaptada a condicions ambientals extremes. Malgrat el seu elevat valor ecològic, es troben entre els hàbitats més vulnerables als efectes del canvi climàtic i altres pressions d’origen humà.

Aquests espais proporcionen serveis ecosistèmics essencials, com l’emmagatzematge d’aigua i de carboni, la regulació hidrològica i la conservació de nombroses espècies rares o amenaçades. La seva protecció és considerada una prioritat a escala europea.

En aquest context, el projecte LIFE RESQUE ALPYR ha contribuït a generar coneixement científic i eines de gestió que poden facilitar la restauració i conservació d’aquests ecosistemes en altres àrees de muntanya dels Pirineus, els Alps i d’altres regions europees.

• Deu mesos després de l’actuació per erradicar-lo els dos estanys mostren una recuperació notable de la transparència de l’aigua i de la biodiversitat, amb el retorn d’amfibis i invertebrats, grups que no s’havien detectat des que es van iniciar els primers programes de seguiment l’any 2014

• L’actuació, emmarcada en el projecte europeu LIFE RESQUE ALPYR, aporta nou coneixement sobre l’ús de la rotenona com a eina de restauració ecològica

Les primeres observacions realitzades després de l’actuació als estanys de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, confirmen l’eliminació completa del veró (Phoxinus spp.) i evidencien els primers signes de recuperació ecològica. La presència d’aquest peix al Pirineu català és conseqüència de la seva introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita, una pràctica que ha provocat alteracions significatives en aquests ecosistemes d’alta muntanya.

L’actuació, executada el setembre passat en el marc del projecte europeu LIFE RESQUE ALPYR, va consistir en l’aplicació de rotenona, un ictiocida biodegradable, amb l’objectiu de restaurar l’equilibri ecològic d’aquests sistemes lacustres i generar evidència científica sobre l’eficàcia i la seguretat d’aquesta metodologia de restauració. Aquesta és la segona prova pilot realitzada en estanys del Pirineu català, després de la intervenció duta a terme el setembre de 2024 a l’estany de Manhèra, a la Val d’Aran.

Les dades recollides fins ara confirmen que l’actuació ha assolit el seu objectiu principal amb l’erradicació del veró als dos estanys tractats. Paral·lelament, els primers resultats del seguiment mostren indicis clars de recuperació ecològica, amb una millora notable de la transparència de l’aigua i el retorn d’amfibis i d’invertebrats, grups especialment sensibles als impactes causats per aquesta espècie introduïda.

Segons Barend L. van Drooge, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), “el seguiment dels nivells de la rotenona a l’aigua ha permès constatar que es degrada a la velocitat prevista inicialment, amb una vida mitjana del producte d’entre 10 i 20 dies, fet que n’escurça la permanència al medi aquàtic i apunta a una afectació molt limitada sobre l’ecosistema”.

Així mateix, no s’ha detectat cap rastre de rotenona al riu situat aigües avall dels estanys tractats. Aquest resultat confirma que, tal com estava previst, el producte ha quedat confinat a l’àmbit d’actuació i no s’ha dispersat fora dels estanys objecte de la intervenció.

Recuperar ecosistemes alterats

La introducció de peixos és una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat als estanys d’alta muntanya. El veró és una espècie que s’ha establert en nombrosos estanys del Pirineu arran de la seva introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita. La seva elevada capacitat de reproducció i adaptació n’afavoreix l’expansió i provoca alteracions importants en les xarxes tròfiques.

La presència d’aquest peix comporta una disminució significativa de la biodiversitat, especialment entre els organismes aquàtics de mida petita i les poblacions d’amfibis, ja que depreda les seves postes i altera les condicions necessàries per a la seva reproducció. Per aquest motiu, la seva eliminació es considera una de les mesures més efectives per afavorir la recuperació dels ecosistemes lacustres d’alta muntanya.

Els mostrejos realitzats deu mesos després de l’aplicació han detectat una resposta molt positiva al tractament, amb una recuperació notable de la transparència de l’aigua i de la biodiversitat. També s’hi ha constatat el retorn d’amfibis i invertebrats, grups que no s’havien detectat des de l’inici dels primers programes de seguiment, l’any 2014.

Una experiència de referència per a la conservació dels estanys del Pirineu

L’actuació als Tres Estanys representa la segona prova pilot desenvolupada en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, després de l’experiència de l’estany Manhèra, a la Val d’Aran. En ambdós casos s’ha aconseguit l’erradicació del veró i s’han observat els primers indicis de recuperació de la biodiversitat pròpia dels estanys d’alta muntanya.

Segons Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic i responsable tècnic de l’actuació, “en el cas dels Tres Estanys, el repte era especialment rellevant perquè la intervenció es va dur a terme en un sistema de dimensions més grans i amb una complexitat superior a la de l’estany de Manhèra pel fet de tractar-se d’estanys interconnectats”. Els resultats obtinguts demostren que aquesta metodologia també pot ser efectiva en sistemes lacustres més extensos i complexos.

Una diferència important entre els dos estanys tractats a l’Alt Pirineu, és que a Tres Estanys del Mig s’hi havien dut a terme actuacions prèvies de control del veró mitjançant mètodes mecànics, com ara xarxes, trampes i pesca elèctrica. Tot i que aquestes actuacions no van aconseguir erradicar completament l’espècie, van permetre mantenir-ne la població sota control durant diversos anys.

Segons Marc Ventura, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, “les primeres dades indiquen que la recuperació ecològica està sent més ràpida a Tres Estanys del Mig que a Tres Estanys de Baix i que a l’estany de Manhèra. Una possible explicació és que els treballs previs de control de la població de veró van permetre conservar un reservori latent d’espècies al sediment, que ara estaria afavorint una recolonització més ràpida de l’ecosistema”.

Seguiment científic a llarg termini

Tot i que l’eliminació del veró en les dues proves pilot ja s’ha pogut confirmar, els responsables del projecte remarquen que la recuperació completa d’aquests ecosistemes és un procés gradual que requereix un seguiment continuat a llarg termini. Per aquest motiu, les tasques de monitoratge es mantindran durant els pròxims anys per avaluar l’evolució de les comunitats biològiques i documentar la recuperació dels processos ecològics naturals dels estanys.

Segons Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, “aquests primers resultats són una notícia molt positiva per a la conservació dels estanys d’alta muntanya. Més enllà de l’èxit de l’actuació, la prova pilot demostra que és possible recuperar ecosistemes que havien perdut una part important de la seva biodiversitat i generar coneixement útil per afrontar reptes similars en altres estanys del Pirineu”.

L’actuació ha estat coordinada i executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana.

La Conferència Internacional LIFE RESQUE ALPYR tindrà lloc del 28 al 30 d’octubre de 2026 a Vielha – Pirineus, i reunirà investigadors, professionals de la conservació, gestors d’espais protegits i tècnics que treballen en els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i torberes.

Concebuda com una trobada científica i tècnica d’abast internacional, la conferència se centrarà en la recerca ecològica, experiències de restauració, avenços metodològics i l’intercanvi de coneixement entre diferents zones en relació amb els ecosistemes d’alta muntanya d’arreu d’Europa.

Principals àrees temàtiques

El programa científic s’estructurarà al voltant de tres sessions temàtiques:

1. Conservació dels estanys d’alta muntanya: ecologia, impactes i restauració
2. Molleres i prats humits: hidrologia, vegetació i restauració de la biodiversitat
3. Interconnexions entre ecosistemes: lliçons apreses, enfocaments de gestió i transferibilitat

S’anima investigadors i professionals a presentar resums per a comunicacions orals o pòsters relacionats amb aquests àmbits, així com altres experiències de recerca o gestió vinculades als ecosistemes d’alta muntanya.

Dates importants

1. Data límit per a l’enviament de resums: 15 d’agost de 2026
2. Notificació d’acceptació: setembre de 2026
3. Publicació del programa definitiu: inici d’octubre de 2026
4. Dates de la conferència: 28–30 d’octubre de 2026

Per a qualsevol dubte sobre l’enviament de resums, la inscripció o la logística de la conferència, podeu contactar amb el Comitè Organitzador de la Conferència LIFE RESQUE ALPYR a: liferesquealpyr@ceab.csic.es

Les actualitzacions i la informació pràctica es publicaran al web de la conferència.

La Conferència Internacional LIFE RESQUE ALPYR proporcionarà una plataforma per compartir coneixement, reforçar la col·laboració i avançar en estratègies de conservació i restauració dels ecosistemes d’alta muntanya a Europa

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats, com algunes libèl·lules, que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

Giorgia Mattioli, de la Universitat de Pavia, va presentar un pòster on va il·lustrar les dinàmiques d’eradicació de peixos exòtics en 15 estanys dels Alps italians: 4 ja eradicats pel projecte LIFE BIOAQUAE i els 11 restants gestionats per l’actual projecte LIFE RESQUE ALPYR. Gràcies a la combinació de diferents mètodes mecànics (nanses, xarxes en transectes, pesca i pesca elèctrica), que preserven la fauna nativa dels estanys, s’aconsegueix reduir la densitat poblacional de les espècies introduïdes fins a la seva completa eradicació. Tenint en compte la complexitat i singularitat de cada estany, aquestes dades poden servir de guia per a futures accions de restauració ecològica d’estanys d’alta muntanya en condicions similars.

Lucia Bello, de la Universitat de Calàbria, va contribuir amb una presentació oral sobre els efectes entre ecosistemes induïts pels peixos exòtics en diferents grups d’insectívors associats a estanys d’alta muntanya. Aquests estanys poden representar fonts importants de preses per a depredadors insectívors semi aquàtics i terrestres, que van des d’invertebrats caminadors del sòl (aranyes i coleòpters), fins a ocells (merla d’aigua) i mamífers (musaranyes i ratpenats). Atès que insectívors i peixos introduïts competeixen per alimentar-se de macroinvertebrats aquàtics (en fase larvària i/o adulta), la nostra recerca busca determinar si la presència de peixos als estanys influeix negativament en la comunitat d’insectívors.

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells (ECR) està organitzada per la Society for Conservation Biology Italy Chapter APS (SCB Italy) i representa una oportunitat clau per a joves investigadors en l’inici de la seva carrera. En aquest fòrum poden compartir el seu treball en un entorn estimulant, presentar els seus resultats i establir contactes amb altres investigadors de l’àmbit. El tema de la segona conferència ECR 2025, celebrada a L’Aquila, va ser “Biodiversitat i Canvi Global: una perspectiva conservacionista”.

Podeu trobar més informació i el programa complet al web oficial de SCB Italy.

El passat 6 de maig, la seu de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), a Jaca (Aragó), va acollir una nova jornada dels Itinerarios Cicerón, una iniciativa impulsada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per connectar el coneixement científic amb la societat i promoure que les decisions col·lectives es prenguin sobre la base de l’evidència científica. Aquesta edició s’ha centrat en la recuperació de la biodiversitat i en accions validades per restaurar la natura.

La investigadora Teresa Buchaca, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), hi ha participat com a experta en ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, àmbit clau del projecte LIFE RESQUE ALPYR. En la seva intervenció, ha explicat que els estanys d’alta muntanya actuen com a veritables laboratoris naturals, ja que permeten reconstruir l’impacte de les activitats humanes al llarg del temps mitjançant l’anàlisi paleoecològica. Aquesta visió històrica és clau per entendre com han evolucionat els ecosistemes i com planificar millor les accions de restauració.

Com a exemple d’intervenció reeixida, Buchaca ha presentat el projecte LIFE RESQUE ALPYR, que treballa per recuperar la funcionalitat ecològica dels estanys dels Pirineus mitjançant accions com l’eliminació d’espècies invasores i la restauració dels cicles naturals. Aquestes actuacions, ha destacat, tenen una eficàcia demostrada i es fonamenten en coneixement científic generat des del CEAB-CSIC i les altres institucions sòcies del projecte.

A la jornada també hi han participat els investigadors Jordi Pagès i Daniel Oro, del CEAB, que han compartit coneixements sobre la restauració d’ecosistemes costaners i de deltes. A més, s’han projectat vídeos enregistrats prèviament en què els investigadors mostren el seu treball des del laboratori i sobre el terreny.

L’acte ha comptat amb la participació de científics de diversos centres del CSIC, gestors d’espais naturals, administracions públiques, entitats socials, empreses i periodistes. La trobada ha estat coordinada per Graciela Gil-Romera (IPE-CSIC) i Óscar Godoy (EBD-CSIC), que han remarcat que la restauració de la natura és un imperatiu ecològic i que només serà efectiva si es basa en coneixement científic sòlid i aplicat.

Els Itinerarios Cicerón són una aposta del CSIC per posar en comú el treball de diferents equips d’investigació sobre una mateixa temàtica i traslladar-lo a la societat d’una manera clara i útil, per tal que pugui aplicar-se i contribuir positivament a afrontar els reptes ambientals actuals.

En podeu obtenir més informació, en aquest enllaç.

Però, com afronta Catalunya aquest repte? En aquesta jornada, explorarem les implicacions i reptes d’implementar aquesta llei al nostre territori. Sorgeixen moltes qüestions: com es modificaran les polítiques ambientals per complir amb els requisits europeus? Com s’encaixaran les iniciatives de restauració amb les necessitats socioeconòmiques locals? Quins projectes ja estan impulsant la recuperació dels nostres ecosistemes?

Per abordar aquesta temàtica la Jornada ha comptat amb experts en conservació i restauració de diferents ecosistemes. Entre ells hi hagut l’investigador i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, Marc Ventura.

L’investigador començava la seva presentació dient que els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya són els més amenaçats, ja que han patit una pèrdua de biodiversitat més gran en comparació amb la resta de biomes.

Seguidament ha parlat de la conservació i restauració dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya del Pirineu, en concret dels estanys d’alta muntanya, amb accions com, entre altres, l’eliminació d’espècies introduïdes de peixos.

Per exemple, en un estany amb truita comencen a desaparèixer els amfibis i hi ha una important alteració de la xarxa tròfica a la zona litoral, on els peixos es mengen els macroinvertebrats més grans. Els efectes negatius incrementen quan en un estany, a més de truita, hi trobem el veró, un petit ciprínid que ha estat introduït en molts estanys del Pirineu pel seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

Les actuacions del LIFE RESQUE ALPYR han permès recuperar animals autòctons que havien desaparegut d’aquests espais, com la granota roja, el tritó pirinenc, el tòtil, diverses espècies de ratpenats o l’almesquera. Alhora estan retornant el bon estat ecològic general a aquests ecosistemes, que tot i estar en zones aïllades pateixen fortament els impactes humans.

Jornada Anual Prismàtic

Ha comptat, entre altres, amb el secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, amb el Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, i amb el Subdirector General del Ministerio de Transición Ecológica. Pel que fa a la recerca, hi han intervingut investigadores i investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB).

L’esdeveniment s’ha celebrat al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona. És una iniciativa del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, coordinada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Podeu veure la jornada completa en aquest enllaç.

Investigadores i investigadors del projecte LIFE RESQUE ALPYR, hi compartiran el coneixement científic obtingut amb els projecte de recerca que es desenvolupa a la zona.

En aquesta ocasió es presentaran projectes que donaran nova llum a línies de recerca iniciades des de fa tres anys que ajuden a entendre la complexitat d’un espai com el Parc Nacional. També veurem la continuació de projectes engegats més enllà dels tres anys i que han donat lloc a noves línies d’investigació, moltes d’elles adreçades a la mitigació del canvi climàtic.

Les xerrades es completaran amb un seguit d’intervencions en una sortida de camp al Parc mateix per a poder fer més amena la seva presentació.

Serà un espai on impulsar la col·laboració entre els diferents sectors per conservar els ecosistemes del Pirineu.

Les jornades comptaran  amb més de 30 ponents, entre els quals hi haurà una representació dels científics del projecte LIFE RESQUE ALPYR coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Els investigadors i investigadores del projecte hi faran quatre presentacions relacionades amb els resultats del projecte.

Les dues primeres es faran el dia 16 d’octubre, a partir de les 11h. La primera serà la de la Teresa Buchaca, sobre l’impacte de l’eliminació dels peixos sobre la biomassa i composició del fitoplàncton de cinc estanys del Parc. Seguidament, en Víctor Osorio farà una presentació relacionada amb la recuperació dels macroinvertebrats després de l’erradicació de peixos invasors.

La tercera ponència anirà a càrrec de la Laia Nogué i tindrà lloc el dia 17 d’octubre, a partir de les 16h. La presentació serà sobre l’impacte de la regulació hidràulica sobre les poblacions d’almesquera al Pirineu català.

Finalment l’última ponència serà de Maria Àngels Puig el dia 18 d’octubre. Parlarà sobre la importància de la biodiversitat oculta als rius del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El programa de les Jornades inclou un total de 25 ponències i 7 presentacions in situ el dia de la sortida de camp de mig dia a la Vall de Sant Nicolau cap a Estany Llong.

Les jornades són obertes al públic interessat fins a completar l’aforament de la sala de presentacions. Podeu obtenir més informació sobre les XIII Jornades sobre recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en aquest enllaç.

Els estanys d’alta muntanya, ecosistemes naturals que originàriament no tenien peixos, han experimentat canvis dràstics a causa de la introducció d’espècies no nadiues, principalment truites i verons. Aquesta introducció ha provocat una depredació significativa de la fauna autòctona, alterant profundament l’equilibri ecològic d’aquests llacs.

L’estudi que presentarà el Dr. Ventura analitza l’impacte d’aquestes introduccions sobre els cladòcers, com les Daphnia, en els estanys d’alta muntanya dels Alps i els Pirineus. Els resultats indiquen que els estanys amb verons han patit un impacte més sever sobre les poblacions de Daphnia.

En el marc dels projectes de conservació – LIFE BIOAQUAE, LIFE LIMNOPIRINEUS i LIFE RESQUE ALPYR – s’han eliminat o s’estan eliminant tant truites com verons de 32 llacs d’alta muntanya dels Pirineus catalans i dels Alps italians.

Les primeres avaluacions mostren que les poblacions de Daphnia s’han recuperat en la majoria dels estanys on abans eren absents. A més, l’erradicació del veró ha anat acompanyada d’un augment de la riquesa d’espècies, així com de l’aparició d’espècies planctòniques i associades a macròfits.

Al llarg del congrés, hi haurà un total de 65 presentacions orals i 41 pòsters, així com dues conferències principals. Les contribucions cobriran una àmplia gamma de temes relacionats amb la biologia dels cladòcers, incloent la nostra estimada Daphnia, com a organismes model. S’abordaran aspectes com l’ecologia, la biologia evolutiva, la genòmica, la interacció amb factors d’estrès ambiental, la diversitat, la biogeografia i la sistemàtica.

Les jornades comptaran  amb més de 60 ponents, entre els quals hi haurà una representació dels científics del projecte LIFE RESQUE ALPYR coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Aquest esdeveniment reuneix a científics, gestors i entitats locals amb l’objectiu de divulgar el coneixement científic obtingut amb la recerca que es duu a terme a la zona però també aportar indicacions sobre com aquest coneixement es pot aplicar en la gestió dels espais naturals.

Serà un espai on impulsar la col·laboració entre els diferents sectors per conservar els ecosistemes del Pirineu

Els investigadors i investigadores del projecte hi faran cinc presentacions relacionades amb els resultats del projecte (i dels projectes que el van precedir).

Tres de les cinc ponències es faran el 4 de setembre, a partir de les 15 h a la sala polivalent de MónNatura. Serà dins la sessió dedicada als estanys, moderada per la també investigadora del CEAB-CSIC Núria Catalán. La primera serà la de Danilo Buñay, sobre la producció primària com a principal determinant de la transparència als estanys. Seguidament, Marc Ventura, coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, parlarà dels crustacis del litoral dels estanys i de la relació que hi ha entre ells i la presència de peixos. Després, Víctor Osorio farà una presentació relacionada amb la recuperació dels macroinvertebrats després de l’erradicació de peixos invasors.

Les altres dues ponències tindran lloc el dia 5 de setembre a partir de les 17 h dins de la sessió dedicada a rius i molleres, moderada per l’investigador del projecte i de la Universitat de Barcelona, Josep M. Ninot. La primera ponència serà la de l’Eulàlia Pladevall, sobre la vegetació de les molleres després de cinc anys d’exclusió ramadera. Seguidament, Josep M.Ninot, parlarà de la distribució de carboni orgànic al sòl en quatre molleres pirinenques.

El programa de les Jornades inclou un total de 76 participacions (66, ponències. 10, en format pòster) repartides en 10 sessions temàtiques: evolució del paisatge, arqueologia, geologia, llegat cultural, estanys, xarxes de monitoratge/nivologia, sistemes socioecològics, ecologia animal i biodiversitat, ecologia forestal i biodiversitat, i rius i molleres. També hi haurà una sessió de pòsters sobre temàtiques diverses.

Podeu obtenir més informació sobre les III Jornades de Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu, en aquest enllaç.