Els sistemes aquàtics continentals són ambients escassos, ocupen només un 2% de la superfície terrestre, però d’un valor ecològic extraordinari. Aquests ecosistemes acullen una biodiversitat molt específica i fràgil, amb una elevada presència d’espècies amenaçades. Malgrat que als Pirineus sovint es perceben com espais naturals poc alterats, la influència humana hi ha estat present i ha contribuït a la seva transformació.

En aquest context, el projecte LimnoPirineus va treballar per millorar l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu en zones com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Estanho de Vilac, a la Vall d’Aran.

L’exposició resultant té un doble objectiu: d’una banda, sensibilitzar la ciutadania sobre el valor, la diversitat i les amenaces que afecten aquests ecosistemes; de l’altra, donar a conèixer els resultats i les accions de conservació desenvolupades pel projecte.

Ara, amb el projecte LIFE RESQUE ALPYR, aquesta eina divulgativa es manté viva i accessible, reforçant el compromís amb la conservació dels ecosistemes d’alta muntanya. L’exposició es pot sol·licitar per a activitats educatives, centres o esdeveniments, amb la voluntat d’apropar aquest coneixement al màxim de públic possible.

Són per tot arreu, però són petits. De vegades, no tant com per ser invisibles: amb una mica de paciència i bona llum, alguns es poden distingir a simple vista com puntets mòbils a l’aigua. Tanmateix, per apreciar realment les seves formes inusuals i la seva diversitat, cal mirar-hi de més a prop. Sota el microscopi, es revela un món ple d’estructures extravagants i criatures que, de vegades, semblen tretes d’un altre planeta.

En aquesta entrada t’invitem a descobrir alguns d’aquests petits i sorprenents habitants dels estanys alpins.

• Alona

Aquest petit cladòcer habita la zona litoral de l’estany, a prop de les vores. L’exemplar que veiem aquí és una femella que transporta un gran ou en una cavitat dorsal. El mantindrà protegit fins que la cria estigui completament formada, una estratègia eficaç en ambients freds i poc previsibles.

• Cyclops abyssorum

Amb uns 2 mm de longitud, aquest crustaci depredador crida l’atenció pel seu gran ull únic, situat a la part superior del cap —d’aquí el seu nom. Viu a prop del fons de l’estany. Tot i que les seves llargues antenes poden semblar intimidants, no serveixen per caçar: el mascle de Cyclops abyssorum les utilitza com a pinces durant l’aparellament.

• Keratella cochlearis

A simple vista sembla més una flor que un animal. Aquest diminut rotífer, de 0,1 mm, nada a la recerca de microalgues i bacteris, mogut per un òrgan ciliat situat a prop de les seves espines superiors.

• Daphnia longispina

Pot arribar als 2,5 mm, i els seus grans ulls compostos li donen una expressió gairebé entranyable quan es veu sota el microscopi. A més de ser un dels cladòcers més comuns, és una espècie clau a les cadenes tròfiques de molts estanys, gràcies a la seva famolenca apetència per les algues.

• Chydorus sphaericus

Arrodonit i simpàtic, aquest és el crustaci més petit del grup, amb una mida que varia entre 0,2 i 0,5 mm. És una espècie cosmopolita i es considera el cladòcer més estès del món, present en una enorme varietat d’hàbitats d’aigua dolça.

Aquest any, vam dur a terme la nostra primera prova pilot amb rotenona per eliminar les espècies invasores de peixos als estanys d’alta muntanya. Aquesta acció forma part d’una estratègia més ampla per restaurar els hàbitats aquàtics d’altitud, amb l’objectiu de convertir els llacs restaurats en dipòsits de biodiversitat i corredors ecològics.

També ens hem centrat en la protecció de les molleres, hàbitats vitals per a la biodiversitat i la regulació de l’aigua. Mitjançant operacions estratègiques de desforestació selectiva, hem reduït l’ombra i hem creat millors condicions per a la seva regeneració. A més, hem continuat amb les accions de protecció de les molleres iniciades en anys anteriors, com la sega de prats de dall humits i la gestió del bestiar mitjançant la instal·lació de tanques temporals i permanents.

A banda del treball de camp, seguim compromesos amb la participació pública. La nostra presència en esdeveniments com la Setmana de la Ciència i la Nit Europea dels Investigadors ens ha permès sensibilitzar sobre la importància de conservar els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i connectar amb la comunitat. A més, el nostre equip ha participat en nombroses conferències científiques i tècniques aquest any, amb l’objectiu de compartir els resultats i coneixements generats tant a nivell nacional com internacional.

Si esteu interessats a rebre més informació sobre el projecte, podeu subscriure-us al butlletí aquí.

Podeu llegir el butlletí complet en el següent enllaç.

El primer vídeo, titulat “Com erradicar els peixos dels estanys d’alta muntanya” presenta els objectius del projecte, centrant-se en la conservació i restauració dels ecosistemes d’aquests estanys. Els estanys d’alta muntanya estan tradicionalment aïllats dels rius de les valls per barreres naturals que impedeixen l’arribada de peixos. Tot i això, molts d’aquests estanys alberguen actualment espècies de peixos com a resultat d’introduccions històriques que han alterat l’equilibri ecològic. Aquestes espècies introduïdes actuen com invasores, afectant negativament la fauna autòctona i la qualitat ecològica de l’hàbitat.

A més, destaca la col·laboració amb el projecte FishME, que adopta un enfocament multidisciplinari per analitzar l’impacte dels peixos i la contaminació, i desenvolupar eines útils per a la gestió i recuperació dels llacs de muntanya.

En el segon vídeo, “La renaturalització dels estanys d’alta muntanya funciona!”,  el Dr. Ventura explica com, després d’eliminar les espècies de peixos introduïdes, es comença a observar la recuperació de la fauna original. Aquesta renaturalització ha permès la tornada de les espècies autòctones, especialment amfibis i macroinvertebrats, i ha facilitat la recolonització de petits mamífers com l’almesquera, un rosegador que depèn dels insectes aquàtics com a font d’aliment.

Els vídeos posen en relleu la importància de conservar i restaurar els ecosistemes de muntanya i mostren eines essencials per a una gestió efectiva basada en l’evidència científica d’aquests entorns únics.

A més de ser espècies introduïdes, es consideren espècies invasores, ja que tenen un impacte negatiu sobre l’ecosistema.

Els salmònids introduïts al Pirineu són la truita comuna (Salmo trutta), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i la truita de rierol (Salvelinus fontinalis). El veró europeu (Phoxinu spp.), un petit ciprínid, ha estat també introduït en molts estanys del Pirineu, tot i que en aquest cas la seva presència es deu al seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita.

 Les espècies introduïdes a Mont Avic són la truita alpina (Salvelinus alpinus), el veró europeu (Phoxinu ssp), el Telestes multicellus, la truita comuna (Salmo trutta) i la truita irisada (Oncorhynchus mykiss), mentre que al Parc Nacional Gran Paradiso són la truita de rierol (Salvelinus fontinalis) i  la truita comuna (Salmo trutta).

La introducció de peixos en aquests estanys ha tingut conseqüències negatives sobre la fauna nativa, ha afectat l’estructura i l’equilibri de tot l’ecosistema i n’ha alterat la xarxa tròfica. A més a més, l’impacte de les introduccions també pot tenir conseqüències sobre les poblacions de fauna terrestre com aus, ratpenats i petits mamífers com ara l’almesquera que depenen dels insectes aquàtics com a font d’aliment.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.

A partir d’avui, cada mes trobaràs una nova càpsula.

Els vídeos es poden veure al perfil d’Instagram del projecte, però també a l’apartat de mitjans de la web i al canal de YouTube del CEAB-CSIC, centre coordinador del projecte.

Avui, 21 de maig, és el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000

Aprofitem aquest dia de llançament per celebrar també el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000, de la qual formem part. La Xarxa Natura 2000 és un conjunt d’espais protegits que s’han declarat per conservar determinades espècies i hàbitats que hi viuen.

En total, n’hi ha més de 27.000 a tot Europa.

La protecció d’aquests espais pretén garantir la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats més valuosos i amenaçats d’Europa. Els llocs Natura 2000 reflecteixen la rica varietat de vida salvatge i hàbitats d’Europa. Ocupen gairebé una cinquena part de la terra i una desena part dels mars circumdants, que és aproximadament la mida d’Espanya i Itàlia juntes.

Però, què en fa d’especial?

A més de les nombroses espècies d’animals, plantes i hàbitats que protegeix, la Xarxa Natura 2000 és el resultat de la interacció cultural i històrica entre els humans i la natura.

Els ratpenats es distribueixen per la major part del planeta, excepte els pols. Són presents ja sigui als continents ja sigui a les illes allunyades de la terra ferma. Poden viure des de les serralades de les muntanyes fins als oasis dels deserts, des de les regions tropicals fins a les boreals. Es poden refugiar tant a les coves com als forats i a les clivelles dels arbres, a les esquerdes de les roques, en edificacions o enmig de la frondositat de la vegetació, fins i tot n’hi ha que s’amaguen entre els còdols dels marges dels rius.

A diferència de les aus, els quiròpters volen amb les mans mentre que els ocells ho fan amb els braços. Són els únics mamífers voladors. Les extremitats anteriors dels quiròpters han evolucionat seleccionant dits i avantbraços llargs. Les estructures òssies que veiem a les ales són els dits de la mà i permeten sustentar una membrana fina i nua anomenada patagi, la qual té fibres musculars i molts vasos sanguinis. La vida aèria dels quiròpters ha conduït a seleccionar diverses adaptacions relacionades amb el vol. Tal i com succeeix amb les aus, els ratpenats tenen una musculatura pectoral molt desenvolupada que els permet moure les ales i fer un vol batut. Però aquesta musculatura necessita una estructura òssia rígida d’ancoratge. Aquesta és l’estèrnum, que també està força desenvolupat i en moltes espècies té forma de quilla. La mida dels ratpenats varia força segons l’espècie.

Els ratpenats presenten altres adaptacions al vol, que si bé no són tan evidents com les ales, són també importants per poder volar. La majoria d’espècies sols tenen una cria, característica que permet major maniobrabilitat a les femelles gestants, la qual cosa, de retruc, augmenta la probabilitat de supervivència.

Els desplaçaments estacionals dels ratpenats poden ser molt variables d’una espècie a l’altra o fins i tot entre poblacions d’una mateixa espècie. Algunes poden fer llargs desplaçaments estacionals que en alguns casos superen els mil quilòmetres de recorregut. Aquest és el cas del ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri), molt abundant en els boscos dels Pirineus.

A Catalunya les migracions més conegudes són les del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), espècie que vola relativament ràpid la qual pot realitzar desplaçaments estacionals superiors als 300 km de recorregut.

Un altre aspecte interessant de la biologia dels quiròpters és la seva longevitat. Aquesta és més llarga respecte de la que els pertocaria per la seva mida corporal.

Els quiròpters exploten un ampli espectre de recursos alimentaris que comprèn des dels que mengen fruita fins als mítics vampirs. Hi ha ratpenats que mengen granotes, ocells, peixos, petits rèptils, escorpins o fins i tot carronya. Un altre tipus de dieta és la nectarívora, que correspon a l’alimentació a partir del nèctar i el pol·len de les flors. Els ratpenats que tenen aquest règim alimentari contribueixen a pol·linitzar un gran nombre de plantes.

Fins i tot hi ha espècies de plantes la pol·linització de les quals és molt especialitzada i depenen de certes espècies de quiròpters. No obstant això, la majoria de les espècies (el 70 % ) de ratpenats mengen insectes.

Tenen la capacitat d’emetre ultrasons per orientar-se, per comunicar-se entre ells i també per localitzar i caçar preses.

Els crits emesos per comunicar-se entre ratpenats, o també anomenats crits socials, són utilitzats entre mare i fill en les colònies de cria, per aparellar-se, per marcar territori o bé per defensar-se quan se senten agredits. El procés pel qual els animals localitzen objectes que no poden veure o tocar gràcies a l’emissió de senyals acústics i a l’anàlisi dels seus ecos rep el nom d’ecolocalització. Els crits ultrasònics són produïts per les cordes vocals. Els ultrasons emesos pateixen una reflexió quan troben obstacles i els ecos són captats de nou pels ratpenats emissors. L’ecolocalització permet mesurar la distància que hi ha entre l’emissor i l’obstacle, però també possibilita calcular la velocitat relativa de la presa, ja que normalment ni el ratpenat ni la presa estan quiets. Les ratapinyades també l’utilitzen per rebre informació sobre la forma, la mida i la textura de la superfície de l’objecte que tenen davant seu.

Malgrat les creences populars, els rat-penats no són cecs. Tenen ulls que els permeten, quan hi ha llum suficient, percebre el món en blanc i negre.                                                     

Seguiment de 7 espècies de ratpenats

Una de les novetats d’aquest nou LIFE respecte l’anterior, és l’estudi d’algunes espècies de ratpenats. Els ratpenats estudiats són insectívors que s’alimenten de grans quantitats d’insectes i que habitualment cacen al voltant del estanys.

El projecte inclou el seguiment de 7 espècies de ratpenats: el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), el ratpenat de musell llarg (Myotis myotis), el ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) presents al Pirineu i els Alps, i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), el ratpenat de musell agut (Myotis blythii), el ratpenat de Bechstein (Myotis bachsteinii) i el nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus).

Tecnologies i eines per l’estudi dels ratpenats

L’estudi dels ratpenats és complex i per aquest motiu és el grup de mamífers més desconegut que existeix. Són animals complicats d’observar perquè s’amaguen en llocs poc o gens accessibles i volen de nit, fet que dificulta la seva observació.

Algunes de les metodologies que s’utilitzen per estudiar-los són:

• Captures de ratpenats
• Caixes refugi
• Seguiment de refugis
• Estacions d’escolta amb detectors d’ultrasons
• Radioseguiment

En el cas del LIFE l’estudi dels ratpenats es dur a terme a través de la instal·lació d’aparells de enregistrament dels ultrasons emesos pels quiròpters i la instal·lació de xarxes que permeten la identificació específica dels individus, aporten dades sobre el cicle biològic i permet l’obtenció d’excrements per fer-ne anàlisis sobre la seva alimentació i el seu estat sanitari.

Gràcies als aparells d’enregistrament d’ultrasons es pot conèixer l’activitat dels ratpenats i les espècies que més freqüenten els estanys. Els excrements, permeten saber quina alimentació tenen.  

Tenen un important rol ecològic

Els ratpenats aporten importants serveis ecosistèmics: són pol·linitzadors de plantes, actuen com a dispersadors de llavors i serveixen per controlar les poblacions d’insectes – un ratpenat pot arribar a inferir fins a 3000 insectes per nit – fet que els converteix en controladors naturals de plagues en ambients agrícoles i forestals. Són grans consumidors de mosquits i per tant, ens ajuden a mantenir a ratlla aquests insectes que són grans vectors de malalties com la malària o el dengue.

Un dels treballs interessants del projecte és comparar la presència de ratpenats en estanys amb peixos i estanys on no hi ha peixos. Quan en un estany hi ha peixos tota la biodiversitat de l’estany es veu afectada i modificada. L’estudi vol saber si l’esmentada afectació de la biodiversitat també incideix en l’estructura de la comunitat de quiròpters, és a dir en l’abundància i la diversitat de ratpenats.

Fonts:

• Serra-Cobo J, López-Roig M, Bayer X, Amengual-Pieras B i Guasch F. 2008. Els ratpenats: ciència i mite. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
• Serra-Cobo J, López-Roig i Bayer X. 2015. El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats. Publicacions de l’Ajuntament de Malgrat de Mar.
• Serra-Cobo J, Sanz V i Martínez-Rica JP. 1998. Migratory movements of Miniopterus schreibersii in the north-east of Spain. Acta Theriologica, 43(3): 271-283.
• https://secemu.org
• Guia de camp. Els ratpenats de Catalunya
• https://www.batmonitoring.org/v0/CAT/coneguem/coneguem.php

Als espais planers, l’aigua circula per rierols tortuosos o forma petites llacunes i amara el sòl de les riberes. Així es crea un ambient d’aiguamoll d’alta muntanya que rep el nom de mollera.

En aquesta segona publicació, detallem les característiques d’aquests ecosistemes i la seva importància. A més, s’expliquen les principals amenaces a les que s’enfronten i quines accions de conservació es realitzen des del projecte per conservar-los i recuperar-los.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.

La nostra campanya de camp durant els mesos d’estiu ha estat fonamental; s’ha dut a terme un seguiment meticulós dels llacs d’alta muntanya i estudis detallats dels ecosistemes de turberes. Hem aconseguit progressos significatius en l’eradicació de peixos invasors i hem portat a terme amb èxit les primeres iniciatives de restauració a les turberes. Aquest treball pràctic ens està proporcionant dades molt valuoses, capacitant-nos per prendre decisions ben fonamentades per a restaurar i conservar aquests entorns fràgils.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR té com a objectiu restaurar i millorar la conservació dels hàbitats aquàtics d’alta muntanya, centrant-se principalment en estanys, praderes alpines i subalpines, turberes i fonts carbonatades. El projecte és una continuació de dos projectes LIFE anteriors, el LIFE LIMNOPIRINEUS als Pirineus i el LIFE BIOAQUAE als Alps.

Si esteu interessats a rebre més informació sobre el projecte, podeu subscriure-us al butlletí aquí.

Aquí podeu descarregar el butlletí en format PDF.

Aquesta primera publicació, editada en 6 idiomes, conté la informació general del projecte. S’hi detallen les espècies i hàbitats objectiu, les accions de conservació que es duen a terme i s’expliquen les principals amenaces a les que s’enfronten els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i les espècies que hi viuen.

El fulletó es podrà consultar en format digital a la web del projecte però també el trobareu a les oficines de turisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a Catalunya, i del Parc Natural Mont Avic i el Parc Nacional Gran Paradiso, a Itàlia.