Un article recentment publicat a la revista científica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajuda a respondre aquestes preguntes. El treball resumeix el context ecològic del projecte, els principals reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i les actuacions que LIFE RESQUE ALPYR està desenvolupant per restaurar-los.

Uns ecosistemes únics, però vulnerables

Els estanys, les torberes i els prats humits d’alta muntanya són alguns dels ecosistemes més singulars d’Europa. Malgrat ocupar una superfície reduïda, acullen una biodiversitat extraordinàriament especialitzada, adaptada a unes condicions ambientals exigents i sovint extremes.

Durant les darreres dècades, aquests hàbitats han patit nombroses pressions. Una de les més importants ha estat la introducció de peixos en estanys que històricament eren sense peixos. La presència de truites i verons ha alterat les xarxes tròfiques naturals i ha provocat impactes importants sobre amfibis i invertebrats aquàtics.

Al mateix temps, la sobrepastura, l’abandonament de la sega tradicional i l’expansió del bosc sobre zones humides han contribuït a la degradació progressiva de torberes i prats humits de gran valor ecològic.

Més que recuperar hàbitats

L’article destaca una idea clau: restaurar un ecosistema no significa només protegir les espècies que hi viuen. Significa recuperar les relacions ecològiques que el mantenen viu.

Diversos estudis previs mostren que la recuperació de les comunitats aquàtiques pot tenir efectes positius més enllà dels estanys, afavorint espècies que depenen dels insectes associats a aquests ecosistemes, com ara alguns ratpenats insectívors o el desman dels Pirineus.

Tot i que els resultats finals del projecte es presentaran durant els pròxims mesos, aquesta publicació permet entendre millor les preguntes que van donar origen a LIFE RESQUE ALPYR i la base científica que hi ha darrere de cadascuna de les seves actuacions.

Referència: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, el projecte LIFE RESQUE ALPYR posa el focus en un dels grans reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics de muntanya: la pèrdua de biodiversitat provocada per la introducció de peixos en estanys on originalment no n’hi havia.

Els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya són reservoris de biodiversitat molt valuosos. Malgrat les condicions ambientals extremes, acullen comunitats biològiques altament especialitzades, adaptades a aigües fredes, pobres en nutrients i sotmeses a una forta estacionalitat. Precisament aquesta especialització els fa també especialment vulnerables a qualsevol alteració.

Una de les transformacions més significatives ha estat la introducció de peixos amb finalitats principalment recreatives. El procés es va iniciar fa segles amb la translocació de truita autòctona des de rius propers, però es va intensificar durant la segona meitat del segle XX amb la introducció d’altres espècies no autòctones com el veró, utilitzat com a esquer viu en la pesca esportiva

L’impacte ecològic d’aquestes introduccions va molt més enllà de la simple presència d’una nova espècie.

Els peixos depreden intensament sobre larves d’insectes, invertebrats aquàtics i amfibis, alterant la xarxa tròfica i modificant el funcionament de tot l’ecosistema. Les conseqüències inclouen la proliferació d’algues, una reducció de l’oxigenació i transparència de l’aigua i la desaparició d’espècies pròpies d’aquests hàbitats.

Però els efectes no es limiten al medi aquàtic. Moltes espècies terrestres depenen dels insectes emergents dels estanys com a recurs alimentari, de manera que aquests desequilibris poden afectar també aus, ratpenats o petits mamífers.

Davant aquest escenari, la restauració ecològica esdevé una eina clau

El projecte LIFE RESQUE ALPYR, coordinat pel CEAB-CSIC, treballa en la recuperació d’aquests ecosistemes als Pirineus i als Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts i el seguiment de la recolonització per part de la fauna autòctona.

Es tracta d’un procés lent i tècnicament complex. Segons el tipus d’espècie introduïda i les característiques de l’estany, la restauració pot requerir diversos anys de treball continuat sobre el terreny.

Per avaluar la recuperació de la biodiversitat, els equips científics combinen tècniques clàssiques de seguiment amb eines moleculars avançades com l’ADN ambiental (ADNe). Aquesta tecnologia permet detectar la presència d’espècies a partir dels fragments de material genètic que deixen a l’aigua, sense necessitat d’observar-les directament.

A més, l’anàlisi de sediments acumulats al fons dels llacs ofereix una perspectiva històrica excepcional. Aquest registre natural permet reconstruir com era la biodiversitat abans de les alteracions humanes i entendre millor fins a quin punt els ecosistemes actuals s’han allunyat del seu estat original.

Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, la investigadora principal del projecte, Teresa Buchaca, explica en aquest vídeo per què conservar la biodiversitat aquàtica d’alta muntanya és essencial per preservar l’equilibri ecològic d’aquests ecosistemes únics.

En aquest quart —i penúltim— any, s’han dut a terme amb èxit totes les accions de conservació previstes. A més de les accions anuals que es van repetint des del 2022, enguany destaca l’èxit de la segona aplicació de rotenona, realitzada en un entorn més ampli i complex. També hem finalitzat les intervencions pendents a les molleres, a l’àrea que envolta el Llac Djouan, als Alps, i a la Font de la Tosca, al Pirineu.

Els primers resultats del seguiment científic i tècnic dels espais restaurats són encoratjadors: les millores ja comencen a ser visibles i s’espera que es confirmin plenament en els pròxims anys.

Ha estat un any especialment productiu en educació ambiental i divulgació, amb més de 1.000 participants, i s’ha realitzat una àmplia difusió dels resultats dins de les comunitats científica i de gestió, i s’han assolit avanços significatius en la transferència de coneixement i la replicabilitat.

En vols saber més? Consulta el butlletí aquí

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats, com algunes libèl·lules, que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.

Fins aquí, res excepcional… excepte que aquests podrien ser els primers capgrossos de Rana temporaria en completar la seva metamorfosi al llac Leità des de fa moltes dècades!

Des de la dècada del 1960, el llac havia estat colonitzat per una població introduïda de truita de rierol (Salvelinus fontinalis), un salmònid originari d’Amèrica del Nord. Aquesta espècie va ser introduïda al Parc en una època en la que encara es desconeixien els efectes devastadors de la introducció de peixos en aquests ecosistemes, com per exemple el fet de que la presència de peixos impossibilita la reproducció de Rana temporaria als mateixos ambients, a causa de la depredació tant sobre els capgrossos com sobre els adults.

Des del 2023 s’està portant a terme al Llac Leità una acció de restauració ecològica en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb l’objectiu de retornar-lo a la seva condició natural, lliure de peixos. Aquest any, l’equip del projecte està treballant per capturar els darrers exemplars de truita de rierol, però els primers efectes positius de l’erradicació ja s’estan fent evidents. Ja l’any 2024 s’havien observat moviments inusuals de granotes a l’entorn de l’estany. Aquests pocs capgrossos podrien ser els primers de moltes noves generacions de Rana temporaria a l’estany Leità!

Imatge del Llac Leità, al Parc Nacional Gran Paradiso

Explorar, observar i col·laborar són els tres passos clau per convertir-se en una peça fonamental del projecte. Gràcies a les vostres observacions de flora i fauna aquàtica als estanys d’alta muntanya, podem obtenir dades essencials que ens ajudaran a entendre millor aquests ecosistemes fràgils i protegits, i a aplicar millors estratègies per conservar-los.

Com participar-hi?

Participar és molt senzill i només cal un dispositiu mòbil i ganes de contribuir a la ciència:

• Descarrega’t l’app iNaturalist (disponible per a iOS i Android).
• Crea un compte i cerca el projecte: LIFE RESQUE ALPYR.
• Observa flora i fauna aquàtica als estanys d’alta muntanya.
• Fes una fotografia i registra la teva observació. Per la nostra recerca, ens interessen especialment els peixos i amfibis!
• Afegeix-hi el nom de l’espècie si el saps (si no, la comunitat t’ajudarà).
• Inclou la ubicació i, si no tens cobertura, pots guardar la dada i enviar-la més tard.

Per fer-ho encara més fàcil, hem preparat una infografia guia on s’expliquen tots els passos de manera visual i clara. Pots descarregar-la (horitzontal o vertical) o consultar-la aquí.

Per què és important la teva participació?

L’observació i el registre de dades en entorns d’alta muntanya no és fàcil. Però amb la vostra col·laboració podem superar aquesta dificultat i recollir informació valuosa sobre espècies i hàbitats prioritaris, especialment aquells que es troben en zones Natura 2000.

Aquest coneixement col·lectiu ens ajuda a prendre millors decisions per conservar la biodiversitat i a connectar la ciència amb la societat.

Uneix-te al projecte LIFE RESQUE ALPYR a iNaturalist!

Amb cada observació, contribueixes activament a la conservació d’uns dels paisatges més espectaculars i vulnerables d’Europa.

Fes del teu pas pels estanys de muntanya una acció científica!

Una de les activitats destacades serà la participació del projecte LIFE RESQUE ALPYR, que té com a objectiu restaurar i conservar els estanys d’alta muntanya dels Pirineus, uns ecosistemes únics, fràgils i plens de vida.

L’ambientòleg Jordi Delgado, coordinador de les activitats educatives del projecte, obrirà la participació amb una xerrada divulgativa per explicar què és el projecte LIFE RESQUE ALPYR, quines accions porta a terme i per què és tan important eliminar les espècies invasores per protegir l’equilibri natural d’aquests estanys formats fa milers d’anys per l’acció de les glaceres.

Després, durant el bloc de tallers, els infants podran posar-se a la pell dels investigadors amb l’activitat “La xarxa tròfica als estanys d’alta muntanya”. Es tracta d’un joc participatiu pensat perquè l’alumnat descobreixi com es relacionen les espècies d’aquests hàbitats i com una sola espècie invasora pot trencar tota la cadena alimentària i per tant, l’equilibri de l’ecosistema.

Els participants aprendran, tot jugant i reflexionant, quines espècies viuen en aquests ambients extrems —on les temperatures són baixíssimes, hi ha pocs nutrients i molts mesos de foscor per gel i neu—, i també com la intervenció humana pot ajudar a recuperar-los.

Aquest taller busca despertar la consciència ecològica des de la base, donant eines als més joves per entendre, estimar i defensar el seu entorn natural.

Des del projecte LIFE RESQUE ALPYR, valoren molt positivament poder ser part d’aquesta iniciativa educativa, organitzada per la Xarxa d’Escoles Verdes amb el suport de l’Ajuntament del Pont de Suert, el Centre de Fauna i Fundesplai.

Una jornada per aprendre, compartir i, sobretot, reconnectar amb la natura de manera activa i conscient.

Giorgia Mattioli, de la Universitat de Pavia, va presentar un pòster on va il·lustrar les dinàmiques d’eradicació de peixos exòtics en 15 estanys dels Alps italians: 4 ja eradicats pel projecte LIFE BIOAQUAE i els 11 restants gestionats per l’actual projecte LIFE RESQUE ALPYR. Gràcies a la combinació de diferents mètodes mecànics (nanses, xarxes en transectes, pesca i pesca elèctrica), que preserven la fauna nativa dels estanys, s’aconsegueix reduir la densitat poblacional de les espècies introduïdes fins a la seva completa eradicació. Tenint en compte la complexitat i singularitat de cada estany, aquestes dades poden servir de guia per a futures accions de restauració ecològica d’estanys d’alta muntanya en condicions similars.

Lucia Bello, de la Universitat de Calàbria, va contribuir amb una presentació oral sobre els efectes entre ecosistemes induïts pels peixos exòtics en diferents grups d’insectívors associats a estanys d’alta muntanya. Aquests estanys poden representar fonts importants de preses per a depredadors insectívors semi aquàtics i terrestres, que van des d’invertebrats caminadors del sòl (aranyes i coleòpters), fins a ocells (merla d’aigua) i mamífers (musaranyes i ratpenats). Atès que insectívors i peixos introduïts competeixen per alimentar-se de macroinvertebrats aquàtics (en fase larvària i/o adulta), la nostra recerca busca determinar si la presència de peixos als estanys influeix negativament en la comunitat d’insectívors.

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells

La conferència de Biologia de la Conservació per a Investigadors Novells (ECR) està organitzada per la Society for Conservation Biology Italy Chapter APS (SCB Italy) i representa una oportunitat clau per a joves investigadors en l’inici de la seva carrera. En aquest fòrum poden compartir el seu treball en un entorn estimulant, presentar els seus resultats i establir contactes amb altres investigadors de l’àmbit. El tema de la segona conferència ECR 2025, celebrada a L’Aquila, va ser “Biodiversitat i Canvi Global: una perspectiva conservacionista”.

Podeu trobar més informació i el programa complet al web oficial de SCB Italy.

Els estanys alpins estan experimentant canvis ecològics profunds i ràpids. Els resultats de l’estudi, obtinguts a partir de 643 mostres recollides entre 2006 i 2024 en 101 estanys i basses, revelen una regressió significativa d’espècies estenotermes fredes, com Arctodiaptomus alpinus o Daphnia pulicaria. Aquestes espècies, sensibles als canvis ambientals, són senyals clares de l’equilibri ecològic dels ecosistemes d’alta muntanya.

“Els estanys alpins són ecosistemes sentinella. Tot i trobar-se dins d’àrees protegides, pateixen una transformació silenciosa però profunda. El declivi de les espècies adaptades al fred ens alerta de l’impacte combinat entre l’escalfament global i les alteracions locals”, explica Rocco Tiberti, investigador principal i primer autor de l’estudi.

Un ecosistema fràgil i amenaçat

El zooplàncton és un element fonamental de les xarxes tròfiques aquàtiques. En els estanys de muntanya, sovint naturalment sense peixos, aquestes comunitats constitueixen el nivell més alt de la cadena alimentària pelàgica. La introducció d’espècies exòtiques —sobretot truites i ciprínids— altera aquest equilibri i afavoreix la desaparició dels organismes més grans i vulnerables.

A aquesta pressió s’hi afegeix el canvi climàtic, que ha provocat un augment de més d’1 °C en la temperatura mitjana anual a la regió en menys de dues dècades. Aquest escalfament altera els cicles de gel, avança el desglaç i modifica la disponibilitat d’hàbitats adequats per a les espècies especialitzades. El resultat és una “termofilització” de les comunitats: les espècies adaptades al fred es veuen progressivament substituïdes per altres més tolerants a temperatures elevades.

“Aquest és un fenomen similar al que observem en altres ecosistemes afectats pel canvi climàtic, però aquí el seu impacte és més directe i visible per la simplicitat de les cadenes tròfiques”, afegeix Tiberti.

A més del seu paper ecològic, el zooplàncton actua com a bioindicador clau de l’estat de salut dels estanys. Els canvis en la seva composició i abundància reflecteixen amb sensibilitat i rapidesa alteracions ambientals com el canvi climàtic, la presència de peixos o la contaminació difusa.

Cap a una gestió activa dels estanys davant el canvi global

Malgrat aquest panorama preocupant, l’estudi també assenyala que hi ha marge per a l’acció. La protecció efectiva dels estanys verges —especialment aquells de mida mitjana o gran sense presència de peixos— i la restauració dels ecosistemes alterats, mitjançant l’eradicació d’espècies invasores, són mesures viables que ja s’estan aplicant en diverses àrees protegides.

En el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, diversos parcs nacionals —com el Parc Nacional Gran Paradiso o el Parc Natural Mont Avic— duen a terme accions de recuperació ecològica d’estanys, amb resultats prometedors.

A més, la retirada de les glaceres alpines està donant lloc a nous estanys proglacials, que podrien esdevenir refugis per a espècies sensibles. Una gestió curosa d’aquests nous ecosistemes pot ser clau per conservar una part del patrimoni biològic que avui es veu amenaçat.

Els autors subratllen que els estanys d’alta muntanya són ecosistemes d’alt valor ecològic i científic. La seva estructura simple els fa ideals per estudiar els efectes del canvi global, però també els converteix en sistemes molt vulnerables, amb poca capacitat de resposta davant pertorbacions ambientals sobtades.

“La pèrdua del zooplàncton adaptat al fred no només implica la desaparició d’espècies singulars, sinó també una alteració funcional de l’ecosistema. Aquestes dinàmiques ens alerten del que pot ocórrer, en escenaris similars, a altres regions de muntanya”, conclouen els investigadors.

El document La pérdida de la biodiversidad en el actual escenario de cambio global defineix la biodiversitat com la varietat d’hàbitats, espècies i diversitat genètica, i destaca els serveis ecosistèmics que ens proporciona, com la pol·linització, la purificació de l’aire i l’aigua o la regulació del clima.

Tot i la nostra dependència d’aquests serveis, la biodiversitat continua disminuint a un ritme alarmant. Segons la UICN, més de 46.300 espècies estan en perill sever d’extinció, el 30% de les que avalua aquesta entitat.

Una de les iniciatives que destaca l’informe per fer front a aquesta problemàtica, és el projecte LIFE RESQUE ALPYR. Aquests projectes esdevenen essencials i contribueixen a la restauració d’hàbitats i la preservació d’espècies en ecosistemes especialment vulnerables.

Les principals causes

El darrer Science for Policy del CSIC recull cinc factors clau, tots ells d’origen antropogènic, responsables de l’accelerada pèrdua de biodiversitat:

• Destrucció i degradació d’hàbitats: La construcció d’infraestructures, la urbanització, l’agricultura i ramaderia intensives, la pesca d’arrossegament…Moltes activitats humanes malmeten o directament fan desaparèixer hàbitats i, amb ells, les espècies que hi viuen
• Sobreexplotació de recursos: l’extracció abusiva de matèries primeres posa en risc nombroses espècies.
• Contaminació: L’afectació per pesticides i insecticides, la contaminació per altres residus químics, per plàstics…impacta en tots els ecosistemes i, especialment, en els aquàtics.
• Espècies invasores: La globalització ha accelerat la introducció d’espècies exòtiques amb comportament invasor, que desplacen o eliminen les natives i alteren l’equilibri dinàmic dels ecosistemes.
• Canvi climàtic: L’augment de temperatures, les sequeres i els fenòmens meteorològics extrems agreugen aquest escenari.

Les conseqüències més rellevants

La pèrdua de biodiversitat comporta efectes devastadors sobre els ecosistemes i sobre la societat, que el document recull i desglossa. Resumidament són:

• Disrupció dels serveis ecosistèmics: Es posa en perill la pol·linització, el control natural de plagues, la depuració d’aigües, la disponibilitat d’aliments i medicines…
• Pèrdua irreparable del patrimoni genètic: S’extingeixen espècies que han trigat milions d’anys a evolucionar i que tenen funcions clau i insubstituïbles en els ecosistemes.
• Efectes en cascada: La desaparició d’una espècie altera tota la xarxa biològica, afectant-ne moltes altres, que acaben també desapareixent,
• Ecosistemes menys resilients: La simplificació dels ecosistemes els fa menys capaços de recuperar-se davant de canvis ambientals.
• Impactes sobre la salut humana: L’alteració d’ecosistemes afavoreix l’augment de zoonosis (malalties transmeses d’animals a humans) i l’expansió de pandèmies. Una natura rica en espècies actua com a filtre i amortidor dels salts zoonòtics, és a dir, els agents infecciosos salten entre una espècie i una altra, de manera que és molt menys probable que arribin als humans. També s’ha demostrat científicament els beneficis, tant per al benestar físic com mental de les persones, de viure en ambients naturals saludables.

LIFE RESQUE ALPYR: un projecte per a la restauració de la biodiversitat

Davant d’aquesta crisi, projectes com el LIFE RESQUE ALPYR juguen un paper fonamental en la conservació i restauració d’hàbitats naturals. El projecte està dedicat a la restauració d’ecosistemes aquàtics d’alta muntanya com els estanys, especialment afectats per l’introducció d’espècies invasores.

Una de les accions clau del projecte és l’erradicació de peixos introduïts als estanys dels Pirineus i dels Alps, que han provocat la desaparició d’espècies autòctones d’amfibis i invertebrats. Mitjançant tècniques com la pesca elèctrica i les xarxes, el projecte vol restaurar l’equilibri ecològic de l’ecosistema i permetre la recuperació natural de les espècies. Aquests estanys restaurats veuen una millora en la qualitat de l’aigua, en la seva transparència i en el retorn de les espècies desaparegudes.

A més, el LIFE RESQUE ALPYR també impulsa accions de sensibilització i divulgació ambiental per conscienciar la població sobre la importància de conservar els ecosistemes d’alta muntanya.

Mesures proposades per frenar la crisi de biodiversitat

Els experts insisteixen en la necessitat d’actuacions urgents per part dels governs, les empreses i la ciutadania. Cal promoure una gestió racional dels recursos naturals, frenant la sobreexplotació de matèries primeres, i canviar els sistemes de producció i consum per reduir la petjada ecològica, limitant el malbaratament d’aliments i altres recursos. També és crucial regular i reduir l’ús de productes químics com pesticides, herbicides i insecticides en tots els sectors i fomentar activitats sostenibles amb baix impacte ambiental, incloent-hi el turisme.

A més, s’han d’impulsar normatives i actuacions per conservar i, quan sigui necessari, restaurar hàbitats naturals com boscos madurs, zones humides i praderies marines. L’ús de noves tecnologies com la intel·ligència artificial, l’ADN ambiental i la detecció per satèl·lit pot millorar el monitoratge de la biodiversitat i permetre una actuació més precoç. Finalment, és essencial fomentar una responsabilitat compartida entre governs, empreses i ciutadania per garantir polítiques ambientals ambicioses i sostenibles que conciliïn la protecció de la biodiversitat amb les necessitats del medi rural.

La pérdida de la biodiversidad en el actual escenario de cambio global ha estat coordinat per María Begoña García (IPE-CSIC), Mario Díaz (MNC-CSIC), Daniel Oro (CEAB-CSIC), Esperança Gacia (CEAB-CSIC), Jaime Bosch (IMIB-CSIC), Paola Laiolo (IMIB-CSIC)

Podeu accedir a l’informe complet, en aquest enllaç.