En quatre d’elles, el 2023 es van establir tancats d’exclusió del bestiar per protegir-les de la sobre-freqüentació ramadera, principalment per vaques i eugues: Estanyeres de Son (PNAESM), Plan deth Horn (Aran), Planell de Sartari i Comes de Rubió (PNAP). Aquest 2025, s’han protegit també mitjançant tanques diversos hàbitats de torbera a l’entorn del llac Djouan, al Parc Nacional Gran Paradiso.

Entre el 2023 i el 2024 es van executar tales d’arbres dirigides per eliminar les poblacions de pins dels hàbitats humits o per frenar l’avenç d’aquestes poblacions (aclarides i tala de pins joves) a la mollera de la cabana de Parros (Aran), mollera de Locampo (PNAESM) i Pla Muntaner (PNAP).

Finalment, s’ha recuperat la sega d’herba en dues zones del fons de vall en què s’intercalen prats de dall, prats d’herba roja i molleres o torberes. Són una part de les Planes de Son (ZEC Aigüestortes) i la part baixa de la pleta de Molières (Aran). La sega es realitza cada any consecutivament des de 2023.

En totes les torberes, s’han recol·lectat mostres de briòfits per ser identificats posteriorment al laboratori. S’han actualitzat els inventaris de biodiversitat vegetal en totes les parcel·les de seguiment i s’ha acompanyat amb la presa de dades de variables ambientals tals com el nivell de l’aigua freàtica, el seu pH, conductivitat elèctrica, etcètera. Totes les preses de dades s’han realitzat en campanyes durant els mesos de juny i juliol.

Aquestes dades seran cabdals per poder-les comparar amb les de biodiversitat de microeucariotes del sòl i per poder estudiar els canvis en l’estat de conservació d’aquestes torberes després de les actuacions de millora.

En les últimes dècades, les molleres han experimentat temperatures més altes i períodes de sequera prolongats, cosa que pot haver accelerat la invasió de pins negres (Pinus uncinata), una espècie característica de les muntanyes europees. Aquesta invasió afecta greument la salut d’aquests ecosistemes delicats.

Durant els mesos de juny i juliol, es van dur a terme importants accions tècniques de restauració a les molleres de Locampo i Parros, com a part del projecte per abordar aquesta amenaça.

Intervencions a Locampo: una zona humida parcialment forestada per Pinus uncinata

Les molleres de Locampo, a la vall de Ruda (Vall d’Aran), han vist un augment significatiu de la presència de pins negres en les darreres dècades. Encara que aquests arbres han estat presents a la vall des d’antic, el seu creixement ha estat especialment ràpid en els darrers 30-50 anys, alterant l’equilibri de la mollera.

En resposta, la passada primavera es va realitzar una tala selectiva de pins en gairebé 2 hectàrees de molleres de la Zona Perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’objectiu va ser reduir la densitat dels pins i restaurar l’equilibri de l’ecosistema. Més concretament, es van tallar i retirar tots els pins d’una població de colonització recent i amb elevada densitat de peus, recuperant la mollera oberta i respectant les plantes herbàcies i les poblacions de molses.

En la mollera adjacent es va optar per reduir la densitat de la població de pins, conservant només els arbres més grans o vells i eliminant els joves, de creixement ràpid o que arrelaven de manera directa sobre els punts més humits del sistema.

Intervencions a Parros: una zona humida dominada per fonts, surgències i aigua d’escorrentia

A la part baixa de la vall de Parros, a prop de Montgarri, la situació és similar. La població de pi negre s’ha densificat, i els ginebres (Juniperus communis) han envaït la mollera, reduint l’espai susceptible de ser ocupat per les plantes i les molses típiques de les zones humides de l’estatge subalpí.

La tala en aquesta zona també va cobrir gairebé 2 hectàrees de sistemes humits. Es van eliminar la majoria dels pins —sobretot els joves o de talla petita i mitjana—, i es va reduir l’àrea d’ocupació de ginebres, millorant així l’estat de conservació de les molleres baixes alcalines.

Col·laboració per a la conservació

Aquestes activitats s’han realitzat en col·laboració i coordinació amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Conselh Generau d’Aran. L’esforç conjunt assegura l’èxit en l’execució de les actuacions i un bon seguiment de l’estat de conservació al llarg dels propers anys, cosa que fa possible que aquestes intervencions siguin efectives no només a curt termini, sinó també a mitjà i llarg termini.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR continua treballant per protegir i restaurar les molleres subalpines, assegurant que aquests ecosistemes continuïn jugant el seu paper en el medi ambient.

Les feines en els estanys inclouen treballs tant a la zona pelàgica, que és la part més profunda de l’estany com treball a la zona litoral. En la zona profunda es mira la transparència de l’aigua, es mesura la temperatura i altres paràmetres fisicoquímics i es recullen mostres d’aigua per poder conèixer la biomassa i composició de productors primaris, que són les algues, i de crustacis.

Per altra banda, a la zona litoral, es fa un cens d’amfibis i s’agafen mostres per estudiar l’abundància i composició de macroinvertebrats, que són organismes abundants de la xarxa tròfica d’aquests ambients. També s’agafen mostres per mesurar el recobriment algal de les pedres, una mesura que permet quantificar l’impacte indirecte dels peixos sobre les comunitats algals a partir de l’eliminació dels herbívors.

En aquest nou projecte, per detectar els mamífers semiaquàtics que poden freqüentar els estanys estem utilitzant dues tècniques de mostreig, la recerca de rastres i l’anàlisi de l’ADN ambiental que permet detectar traces de material genètic de les espècies que freqüenten els estanys.

Als ecosistemes amb molleres, l’equip d’especialistes en botànica, recullen mostres tant de l’aigua del sòl com del sòl. Amb les primers mesuren el pH i la conductivitat per tal de saber quina és la comunitat de plantes que s’hi pot establir. En les mostres de sòl hi apliquen anàlisi de metabarcoding (anàlisi genètics) per determinar quines comunitats de fongs i procariotes s’hi poden trobar per tal de conèixer el funcionament del sòl.

Un dels objectius del projecte té a veure també amb les accions de dall. En aquestes accions per veure els canvis en la vegetació, es completen inventaris florístics amb totes les espècies de plantes vasculars i alguns briòfits a fi de poder repetir aquests inventaris després de les accions i dall i valorar si la composició de les espècies ha variat i en quin grau.

A més aquest estiu, ja s’ha dut a terme la tala selectiva d’arbres a Pla Muntaner i la instal·lació de tanques d’exclusió de bestiar en la majoria d’espais protegits que teníem prevists.

During the visit, the scientific and technical personnel of the project LIFE RESQUE ALPYR showed to the visiting staff of the Parc national du Mercantour and Parco Naturale Alpi Marittime some of the project action sites.

In particular, the first day was devoted to show the eradication techniques used within to remove the minnows from some lakes (Lakes Balena, Balena 3, and Leita) and the second day to those used to remove salmonids (Lake Nero-Miserin).

The final day was dedicated to an exchange of ideas and experiences among the participants, to understand the ecological pressure exerted by fishing activities in national parks and to discuss the conservation strategies adopted by the protected areas to stem the impacts of introduced fish.

En concret, tot el grup es va desplaçar fins l’estany de Muntanyó d’Àrreu al Parc Natural de l’Alt Pirineu per poder conèixer de ben a prop les actuacions de conservació i restauració que s’estan realitzant en aquest paratge. Aquestes accions consisteixen en la eradicació del veró i de la truita, espècies de peixos invasors presents a l’estany.

L’eliminació de les espècies invasores de peixos  es duu a terme mitjançant xarxes, trampes i pesca elèctrica.

Mitjançant aquest conjunt d’accions, es pretén millorar l’estat ecològic de l’estany de Muntanyó d’Àrreu i restaurar la seva biodiversitat. L’eradicació dels peixos invasors permetrà afavorir les espècies autòctones i conservar els valuosos hàbitats aquàtics d’aquest estany.

The aim of this networking week is for the Croatian team to learn about the management and research in the field of conservation and restoration of mires, grasslands and lakes; and to exchange experiences between the two LIFE projects, which share similar objectives.

The first day of the study tour was dedicated to the presentations of the involved projects: LIFE RESQUE ALPYR by Marc Ventura, LIFE DINARA BACK TO LIFE by Tomislav Hudina and STILL WATER REVIVAL by Luka Škunca. This session took place at the University of Barcelona.

During the following days, the networking activities moved to the Pyrenees to allow the visitors to see in situ some of the LIFE RESQUE ALPYR actions sites were restoration actions are planned, like the livestock management and assisted plant migration at Comes de Rubió, forest clearcutting for mire restoring at Prat Muntaner, recovery of traditional hay mowing at Planes de Son and invasive fish eradication at Muntanyó d’Àrreu Lake.

From the LIFE RESCUE ALPYR project we would like to thank the participation of all the institutions and people who have made this networking week possible.