La International Conference on the Conservation of High Mountain Lakes and Mires & 2nd International Meeting on the Conservation of High Mountain Lakes se celebrarà a Vielha (Val d’Aran, Pirineu català) els dies 28, 29 i  30 d’octubre.

S’hi trobaran especialistes, principalment dels àmbits científic i tècnic, en conservació i restauració ecològica d’estanys, basses, torrents, molleres, prats humits i altres ecosistemes aquàtics d’alta muntanya, sotmesos a una creixent pressió derivada del canvi climàtic, les alteracions hidrològiques, els canvis d’usos del sòl o la introducció d’espècies invasores.

L’objectiu de l’esdeveniment es posar en comú els avenços assolits en aquest camp. Entre ells, els vinculats al projecte LIFE RESQUE ALPYR (2022-2026), dins del qual s’han dut a terme diverses actuacions de restauració ecològica en quatre espais Natura 2000 dels Pirineus i els Alps. Entre aquestes accions destaquen l’eliminació de peixos introduïts en estanys, la restauració funcional de molleres i prats humits, la millora de la gestió ramadera en aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies especialment sensibles, com amfibis, mamífers i invertebrats aquàtics. A més dels resultats assolits, com els relatius a la recuperació de la biodiversitat, es compartiran protocols i metodologies que es podrien aplicar en altres punts del món.

Un programa amb referents internacionals

Entre les ponents i els ponents convidats destaquen Roland Knapp (University of California), referent mundial en la restauració d’estanys d’alta muntanya i la conservació d’amfibis; Helge Bardal (Norwegian Veterinary Institute), especialista en l’eradicació d’espècies invasores en ecosistemes d’aigua dolça;; Borja Jiménez-Alfaro (Universitat d’Oviedo), referent en biodiversitat vegetal i ecologia de molleres de muntanya; així com els investigadors Lucia Bello i Rocco Tiberti (Universitat de Calàbria), especialistes en la conservació d’estanys d’alta muntanya i vinculats directament al projecte LIFE RESQUE ALPYR. El programa inclou també contribucions de representants de les entitats sòcies del projecte i dels espais protegits on s’han desenvolupat les actuacions de restauració.

El comitè científic del Congrés està format per Teresa Buchaca i Marc Ventura (CEAB-CSIC), Rocco Tiberti (Universitat de Calàbria), Aaron Pérez-Haase (Universitat de Barcelona) i Quim Pou-Rovira (Sorelló), responsables de vetllar per la qualitat científica d’un programa que reunirà alguns dels principals especialistes internacionals en l’àmbit.

La tercera i última jornada de l’esdeveniment estarà dedicada a una visita de camp a l’estany de Muntanyó d’Àrreu i a les molleres dels Clots de Rialba, dos dels espais on el LIFE RESQUE ALPYR ha impulsat accions de restauració ecològica. La sortida permetrà als participants conèixer sobre el terreny els resultats de les intervencions desenvolupades i intercanviar experiències sobre els reptes de gestió i conservació d’alguns dels ecosistemes més singulars i vulnerables de les muntanyes europees.

Més informació i programa complet, en aquest enllaç.

Restaurar ecosistemes únics dels Pirineus i els Alps

Els ecosistemes aquàtics i semiaquàtics d’alta muntanya, com ara estanys, basses, rierols, molleres i prats humits, acullen una biodiversitat altament especialitzada i adaptada a condicions ambientals extremes. Malgrat el seu elevat valor ecològic, es troben entre els hàbitats més vulnerables als efectes del canvi climàtic i altres pressions d’origen humà.

Aquests espais proporcionen serveis ecosistèmics essencials, com l’emmagatzematge d’aigua i de carboni, la regulació hidrològica i la conservació de nombroses espècies rares o amenaçades. La seva protecció és considerada una prioritat a escala europea.

En aquest context, el projecte LIFE RESQUE ALPYR ha contribuït a generar coneixement científic i eines de gestió que poden facilitar la restauració i conservació d’aquests ecosistemes en altres àrees de muntanya dels Pirineus, els Alps i d’altres regions europees.

L’esdeveniment va tenir lloc el 25 de setembre al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i, enguany, va estar dedicat a la conservació i restauració dels ecosistemes, sota el lema «El coneixement al servei de la natura».

La vetllada va començar a l’Auditori Enric “Kike” Ballesteros amb una introducció als principals conceptes, preguntes i reptes relacionats amb la conservació i la restauració del medi natural. Posteriorment, l’activitat es va traslladar a la terrassa del Centre, on les persones assistents van poder conèixer diversos projectes de recerca, participar en activitats divulgatives i conversar directament amb els equips científics.

Entre els projectes participants hi havia el LIFE RESQUE ALPYR, que treballa per conservar i restaurar els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya dels Pirineus i els Alps i protegir la biodiversitat que acullen. A través de diferents actuacions sobre el territori, el projecte busca revertir alguns dels impactes que amenacen aquests ecosistemes i afavorir-ne la recuperació.

L’activitat del LIFE RESQUE ALPYR va acostar al públic la realitat dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i els reptes que afronten. A través del contacte directe amb l’equip del projecte, les persones participants van poder descobrir per què és necessari restaurar aquests hàbitats, quines actuacions s’hi estan duent a terme i com la recerca científica ajuda a orientar-ne la recuperació i conservació.

La participació en la Nit del CEAB va ser, així, una oportunitat per apropar aquesta tasca a la ciutadania i mostrar com el coneixement científic es pot traduir en actuacions concretes de conservació i restauració sobre el territori, exemplificant el lema que ha guiat l’edició d’enguany: «El coneixement al servei de la natura».

En un ambient proper i participatiu, les persones assistents van poder plantejar preguntes, compartir inquietuds i reflexionar conjuntament sobre els reptes ambientals actuals i futurs, així com sobre el paper que pot tenir la ciència a l’hora de donar-hi resposta.

• Deu mesos després de l’actuació per erradicar-lo els dos estanys mostren una recuperació notable de la transparència de l’aigua i de la biodiversitat, amb el retorn d’amfibis i invertebrats, grups que no s’havien detectat des que es van iniciar els primers programes de seguiment l’any 2014

• L’actuació, emmarcada en el projecte europeu LIFE RESQUE ALPYR, aporta nou coneixement sobre l’ús de la rotenona com a eina de restauració ecològica

Les primeres observacions realitzades després de l’actuació als estanys de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, confirmen l’eliminació completa del veró (Phoxinus spp.) i evidencien els primers signes de recuperació ecològica. La presència d’aquest peix al Pirineu català és conseqüència de la seva introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita, una pràctica que ha provocat alteracions significatives en aquests ecosistemes d’alta muntanya.

L’actuació, executada el setembre passat en el marc del projecte europeu LIFE RESQUE ALPYR, va consistir en l’aplicació de rotenona, un ictiocida biodegradable, amb l’objectiu de restaurar l’equilibri ecològic d’aquests sistemes lacustres i generar evidència científica sobre l’eficàcia i la seguretat d’aquesta metodologia de restauració. Aquesta és la segona prova pilot realitzada en estanys del Pirineu català, després de la intervenció duta a terme el setembre de 2024 a l’estany de Manhèra, a la Val d’Aran.

Les dades recollides fins ara confirmen que l’actuació ha assolit el seu objectiu principal amb l’erradicació del veró als dos estanys tractats. Paral·lelament, els primers resultats del seguiment mostren indicis clars de recuperació ecològica, amb una millora notable de la transparència de l’aigua i el retorn d’amfibis i d’invertebrats, grups especialment sensibles als impactes causats per aquesta espècie introduïda.

Segons Barend L. van Drooge, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), “el seguiment dels nivells de la rotenona a l’aigua ha permès constatar que es degrada a la velocitat prevista inicialment, amb una vida mitjana del producte d’entre 10 i 20 dies, fet que n’escurça la permanència al medi aquàtic i apunta a una afectació molt limitada sobre l’ecosistema”.

Així mateix, no s’ha detectat cap rastre de rotenona al riu situat aigües avall dels estanys tractats. Aquest resultat confirma que, tal com estava previst, el producte ha quedat confinat a l’àmbit d’actuació i no s’ha dispersat fora dels estanys objecte de la intervenció.

Recuperar ecosistemes alterats

La introducció de peixos és una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat als estanys d’alta muntanya. El veró és una espècie que s’ha establert en nombrosos estanys del Pirineu arran de la seva introducció accidental com a esquer viu en la pesca recreativa de la truita. La seva elevada capacitat de reproducció i adaptació n’afavoreix l’expansió i provoca alteracions importants en les xarxes tròfiques.

La presència d’aquest peix comporta una disminució significativa de la biodiversitat, especialment entre els organismes aquàtics de mida petita i les poblacions d’amfibis, ja que depreda les seves postes i altera les condicions necessàries per a la seva reproducció. Per aquest motiu, la seva eliminació es considera una de les mesures més efectives per afavorir la recuperació dels ecosistemes lacustres d’alta muntanya.

Els mostrejos realitzats deu mesos després de l’aplicació han detectat una resposta molt positiva al tractament, amb una recuperació notable de la transparència de l’aigua i de la biodiversitat. També s’hi ha constatat el retorn d’amfibis i invertebrats, grups que no s’havien detectat des de l’inici dels primers programes de seguiment, l’any 2014.

Una experiència de referència per a la conservació dels estanys del Pirineu

L’actuació als Tres Estanys representa la segona prova pilot desenvolupada en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, després de l’experiència de l’estany Manhèra, a la Val d’Aran. En ambdós casos s’ha aconseguit l’erradicació del veró i s’han observat els primers indicis de recuperació de la biodiversitat pròpia dels estanys d’alta muntanya.

Segons Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic i responsable tècnic de l’actuació, “en el cas dels Tres Estanys, el repte era especialment rellevant perquè la intervenció es va dur a terme en un sistema de dimensions més grans i amb una complexitat superior a la de l’estany de Manhèra pel fet de tractar-se d’estanys interconnectats”. Els resultats obtinguts demostren que aquesta metodologia també pot ser efectiva en sistemes lacustres més extensos i complexos.

Una diferència important entre els dos estanys tractats a l’Alt Pirineu, és que a Tres Estanys del Mig s’hi havien dut a terme actuacions prèvies de control del veró mitjançant mètodes mecànics, com ara xarxes, trampes i pesca elèctrica. Tot i que aquestes actuacions no van aconseguir erradicar completament l’espècie, van permetre mantenir-ne la població sota control durant diversos anys.

Segons Marc Ventura, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i coordinador del projecte LIFE RESQUE ALPYR, “les primeres dades indiquen que la recuperació ecològica està sent més ràpida a Tres Estanys del Mig que a Tres Estanys de Baix i que a l’estany de Manhèra. Una possible explicació és que els treballs previs de control de la població de veró van permetre conservar un reservori latent d’espècies al sediment, que ara estaria afavorint una recolonització més ràpida de l’ecosistema”.

Seguiment científic a llarg termini

Tot i que l’eliminació del veró en les dues proves pilot ja s’ha pogut confirmar, els responsables del projecte remarquen que la recuperació completa d’aquests ecosistemes és un procés gradual que requereix un seguiment continuat a llarg termini. Per aquest motiu, les tasques de monitoratge es mantindran durant els pròxims anys per avaluar l’evolució de les comunitats biològiques i documentar la recuperació dels processos ecològics naturals dels estanys.

Segons Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, “aquests primers resultats són una notícia molt positiva per a la conservació dels estanys d’alta muntanya. Més enllà de l’èxit de l’actuació, la prova pilot demostra que és possible recuperar ecosistemes que havien perdut una part important de la seva biodiversitat i generar coneixement útil per afrontar reptes similars en altres estanys del Pirineu”.

L’actuació ha estat coordinada i executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana.

Un article recentment publicat a la revista científica Eco.Mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management ajuda a respondre aquestes preguntes. El treball resumeix el context ecològic del projecte, els principals reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya i les actuacions que LIFE RESQUE ALPYR està desenvolupant per restaurar-los.

Uns ecosistemes únics, però vulnerables

Els estanys, les torberes i els prats humits d’alta muntanya són alguns dels ecosistemes més singulars d’Europa. Malgrat ocupar una superfície reduïda, acullen una biodiversitat extraordinàriament especialitzada, adaptada a unes condicions ambientals exigents i sovint extremes.

Durant les darreres dècades, aquests hàbitats han patit nombroses pressions. Una de les més importants ha estat la introducció de peixos en estanys que històricament eren sense peixos. La presència de truites i verons ha alterat les xarxes tròfiques naturals i ha provocat impactes importants sobre amfibis i invertebrats aquàtics.

Al mateix temps, la sobrepastura, l’abandonament de la sega tradicional i l’expansió del bosc sobre zones humides han contribuït a la degradació progressiva de torberes i prats humits de gran valor ecològic.

Més que recuperar hàbitats

L’article destaca una idea clau: restaurar un ecosistema no significa només protegir les espècies que hi viuen. Significa recuperar les relacions ecològiques que el mantenen viu.

Diversos estudis previs mostren que la recuperació de les comunitats aquàtiques pot tenir efectes positius més enllà dels estanys, afavorint espècies que depenen dels insectes associats a aquests ecosistemes, com ara alguns ratpenats insectívors o el desman dels Pirineus.

Tot i que els resultats finals del projecte es presentaran durant els pròxims mesos, aquesta publicació permet entendre millor les preguntes que van donar origen a LIFE RESQUE ALPYR i la base científica que hi ha darrere de cadascuna de les seves actuacions.

Referència: Buchaca, T., Tiberti, R., Pladevall-Izard, E., Bello, L., Mattioli, G., Pérez-Haase, A., Pou-Rovira, Q., Riera, C. i Ventura, M. (2026). The Restoration of Aquatic Ecosystems in the Alps and Pyrenees: A Case Study from the LIFE RESQUE ALPYR Project. eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management, 18(2S). https://doi.org/10.1553/eco.mont-18-2s44

Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, el projecte LIFE RESQUE ALPYR posa el focus en un dels grans reptes de conservació dels ecosistemes aquàtics de muntanya: la pèrdua de biodiversitat provocada per la introducció de peixos en estanys on originalment no n’hi havia.

Els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya són reservoris de biodiversitat molt valuosos. Malgrat les condicions ambientals extremes, acullen comunitats biològiques altament especialitzades, adaptades a aigües fredes, pobres en nutrients i sotmeses a una forta estacionalitat. Precisament aquesta especialització els fa també especialment vulnerables a qualsevol alteració.

Una de les transformacions més significatives ha estat la introducció de peixos amb finalitats principalment recreatives. El procés es va iniciar fa segles amb la translocació de truita autòctona des de rius propers, però es va intensificar durant la segona meitat del segle XX amb la introducció d’altres espècies no autòctones com el veró, utilitzat com a esquer viu en la pesca esportiva

L’impacte ecològic d’aquestes introduccions va molt més enllà de la simple presència d’una nova espècie.

Els peixos depreden intensament sobre larves d’insectes, invertebrats aquàtics i amfibis, alterant la xarxa tròfica i modificant el funcionament de tot l’ecosistema. Les conseqüències inclouen la proliferació d’algues, una reducció de l’oxigenació i transparència de l’aigua i la desaparició d’espècies pròpies d’aquests hàbitats.

Però els efectes no es limiten al medi aquàtic. Moltes espècies terrestres depenen dels insectes emergents dels estanys com a recurs alimentari, de manera que aquests desequilibris poden afectar també aus, ratpenats o petits mamífers.

Davant aquest escenari, la restauració ecològica esdevé una eina clau

El projecte LIFE RESQUE ALPYR, coordinat pel CEAB-CSIC, treballa en la recuperació d’aquests ecosistemes als Pirineus i als Alps mitjançant l’eliminació de peixos introduïts i el seguiment de la recolonització per part de la fauna autòctona.

Es tracta d’un procés lent i tècnicament complex. Segons el tipus d’espècie introduïda i les característiques de l’estany, la restauració pot requerir diversos anys de treball continuat sobre el terreny.

Per avaluar la recuperació de la biodiversitat, els equips científics combinen tècniques clàssiques de seguiment amb eines moleculars avançades com l’ADN ambiental (ADNe). Aquesta tecnologia permet detectar la presència d’espècies a partir dels fragments de material genètic que deixen a l’aigua, sense necessitat d’observar-les directament.

A més, l’anàlisi de sediments acumulats al fons dels llacs ofereix una perspectiva històrica excepcional. Aquest registre natural permet reconstruir com era la biodiversitat abans de les alteracions humanes i entendre millor fins a quin punt els ecosistemes actuals s’han allunyat del seu estat original.

Amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, la investigadora principal del projecte, Teresa Buchaca, explica en aquest vídeo per què conservar la biodiversitat aquàtica d’alta muntanya és essencial per preservar l’equilibri ecològic d’aquests ecosistemes únics.

Els insectes que habiten als estanys sovint es troben en estadis larvaris, posteriorment fan la metamorfosi i emergeixen com a adults voladors. A terra són una font vital d’aliment per a molts animals terrestres que viuen al voltant dels estanys.

Els peixos depreden intensament les larves d’insectes, reduint el nombre d’insectes que aconsegueixen sortir de l’aigua. Això podria revertir en menys aliment per als insectívors, com ara aranyes, escarabats depredadors i centpeus que viuen al voltant d’aquests estanys.

Com a part del projecte LIFE RESQUE ALPYR, vam estudiar 12 estanys d’alta muntanya als Alps italians occidentals. Quatre estanys  sense peixos, quatre en que s’estaven eliminant els peixos i quatre que encara tenien poblacions establertes de peixos. Vam col·locar paranys a prop de la riba de l’estany i més lluny per capturar invertebrats que habiten al sòl, i també vam mostrejar larves d’insectes per avaluar la disponibilitat de preses, és a dir, els insectes emergents.

Què vam trobar?

En comparació amb els estanys amb peixos, els estanys sense peixos tenien molts més insectes aquàtics emergents, el que confirma que els peixos redueixen de forma important l’aliment per als animals terrestres. També vam trobar més depredadors que habiten al sòl a prop de la línia de costa de l’estany, cosa que suggereix la seva preferència d’hàbitat i la importància dels insectes de l’estany com a font d’aliment.

Curiosament, no vam observar grans diferències en el nombre de depredadors que habiten al sòl entre els estanys amb i sense peixos. Això suggereix que, si bé els insectes aquàtics juguen un paper en la formació de les comunitats terrestres properes, altres factors també poden influir en l’abundància de depredadors, i que es necessiten més estanys en estudis futurs per obtenir una imatge clara d’aquesta relació.

Encara que es necessita més investigació per comprendre completament l’impacte dels peixos introduïts en els depredadors que habiten al sòl, el nostre estudi posa de relleu la important connexió entre l’estany i els ecosistemes terrestres circumdants. Els canvis en un ambient sovint desencadenen respostes en l’altre, i comprendre aquestes relacions és essencial per dissenyar estratègies de conservació efectives per aquestes àrees d’alta muntanya.

Aquesta notícia deriva del Projecte de Grau de Màster en Biologia (2025) de Gea Lukšić (Departament de Biologia, Universitat de Lund), realitzat sota l’assessorament i supervisió de Rocco Tiberti i Lucia Bello (Departament de Biologia, Ecologia i Ciències de la Terra (DiBEST), Universitat de Calàbria) i d’Anders Persson, Departament de Biologia (Universitat de Lund).

En aquest quart —i penúltim— any, s’han dut a terme amb èxit totes les accions de conservació previstes. A més de les accions anuals que es van repetint des del 2022, enguany destaca l’èxit de la segona aplicació de rotenona, realitzada en un entorn més ampli i complex. També hem finalitzat les intervencions pendents a les molleres, a l’àrea que envolta el Llac Djouan, als Alps, i a la Font de la Tosca, al Pirineu.

Els primers resultats del seguiment científic i tècnic dels espais restaurats són encoratjadors: les millores ja comencen a ser visibles i s’espera que es confirmin plenament en els pròxims anys.

Ha estat un any especialment productiu en educació ambiental i divulgació, amb més de 1.000 participants, i s’ha realitzat una àmplia difusió dels resultats dins de les comunitats científica i de gestió, i s’han assolit avanços significatius en la transferència de coneixement i la replicabilitat.

En vols saber més? Consulta el butlletí aquí

Aquest any 2025, han participat en les activitats de divulgació i educació ambiental programades un total de 1036 persones, un gran èxit! Han estat desenvolupades pels diversos socis del projecte i l’empresa d’educació ambiental Salvatgines, tant als Pirineus com als Alps.

Amb l’objectiu d’arribar al públic més divers possible, s’han programat activitats molt diverses. Entre les que han comptat amb més bona acollida cal destacar els tallers centrats en les xarxes tròfiques dels estanys i les molleres per a l’alumnat de primària i secundària, amb un total de 718 participants. A més, s’han realitzat un total de 12 sortides de camp per conèixer in situ aquests espais emblemàtics, 5 activitats per estudiants universitaris, 2 formacions especialitzades per personal dels espais protegits participants al projecte i 2 xerrades divulgatives. A més, s’ha cedit a dos espais l’exposició temporal preparada en el marc de l’anterior projecte LIFE LimnoPirineus.

Sortida de camp en una activitat formativa del PNAP

Activitat per públic escolar al Centre de Fauna de Pont de Suert

Al quart any de treballs, alguns dels estanys del projecte LIFE RESQUE ALPYR ja aconsegueixen els objectius marcats.

Pel que fa als estanys del circ de Colomers a la Vall d’Aran, s’ha aconseguit erradicar els salmònids de l’estany de Gargolhes i es preveu confirmar l’erradicació de l’estany de Cabidornats aquest estiu.  Aquest resultat, sumats als treballs fets amb èxit en la utilització de mètodes químics a l’estany de Manhera, significarien l’assoliment dels objectius en aquest sector.

A la vall de Dellui (Ribagorça) s’ha aconseguit l’erradicació del veró a l’estany de Dellui Superior i es continuaran els treballs per acabar d’erradicar la població de truita.

Als diferents sectors del Pallars Sobirà també es continuarà treballant per aconseguir els objectius marcats en els diversos estanys.

A l’estany de Muntanyó es continua amb els treballs d’eliminació de truita, després d’assolir l’erradicació de la població de verons enguany, un dels objectius inicials. A l’estany de Naorte, on progressivament s’ha assolit una dràstica reducció de la població de verons, encara caldrà continuar treballant-hi per aconseguir la seva erradicació definitiva. Pel que fa a la vall de Peguera també continuen els treballs als estanys de Coveta i Llastra, on ja s’ha aconseguit una gran davallada de la població de salmònids introduïts.

Igualment, cal destacar l’èxit obtingut als estanys pallaresos de Tres Estanys del Mig i Tres Estanys de Baix, on s’han aplicat mètodes químics d’erradicació de peixos introduïts. Aquests estanys ja es consideren lliures de peixos introduïts.

A tots els estanys de treball s’estan observant millores molt significatives de les poblacions d’invertebrats i amfibis, així com gradualment en la transparència de l’aigua, quan s’ha reduït o eliminat la presència de peixos introduïts.

Aquesta setmana s’iniciarà una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïes en dos estanys del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar-los ecològicament. En aquestes proves s’emprarà rotenona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte, contribuint al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys d’alta muntanya.

La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, amb la finalitat de convertir els estanys restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.

La problemàtica del veró

Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema.

Entre els peixos introduïts, el veró (Phoxinus spp.) és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja una major dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit ciprínid de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació formant poblacions denses.

Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.

Una actuació pionera

La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques com les del gènere Verbascum, s’havien utilitzat tradicionalment per pescar en rius i basses a tot el món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.

En el medi ambient, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi Espanya.

El projecte LIFE RESQUE ALPYR preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. La primera es va realitzar l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran), l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats, com algunes libèl·lules, que havien desaparegut amb la introducció del veró.

A la zona de Tres Estanys, estan previstes dues aplicacions, una primera a l’estany de Tres Estanys del Mig, que es farà entre el dia 2 i el 4 de setembre, i unes setmanes més tard, a l’estany de Tres Estanys de Baix. L’objectiu és la restauració ecològica d’aquests espais, així com incrementar el coneixement sobre l’ús de la rotenona en un escenari de major complexitat, actuant sobre dos estanys el volum dels quals, conjuntament, triplica el de l’estany Manhèra.

L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC), comptant amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.